Text del 2007
La nostra feina diària és lluitar per aconseguir que els tècnics s’adonin de la importància de l’afiliació.
Anna Maria Muñoz Castañer fa una pinzellada introductòria sobre l’Associació Nacional de la Impermeabilització, entitat de la qual és presidenta a Catalunya des del 2002 i vicepresidenta a Espanya, formant part de la Junta de Govern des del 1988. “ANI són les sigles de l’Asociación Nacional de la Impermeabilización, fundada el 1977 i degana dels professionals del sector. Actualment la presideix senyor Fernando Meana. És una agrupació oberta i plural, formada per més de 100 instal·ladors i fabricants de productes destinats a la impermeabilització d’edificacions públiques i civils. Els seus membres, distribuïts per tot l’Estat espanyol, treballen amb l’objectiu de mantenir i elevar el prestigi de la professió amb el foment de la qualitat i l’eficàcia dels productes fabricats i aplicats. L’ANI incorpora també les agrupacions Anfalas (Agrupación de Fabricantes de Láminas Sintéticas) i Anfalabit (Agrupación de Fabricantes de Láminas Bituminosas).”
L’ANI representa instal·ladors i fabricants. “Els instal·ladors gairebé només fan impermeabilització; els fabricants, abasten nombrosos materials impermeabilitzants vinculats a la indústria del petroli: resines, massilles, etc. La majoria dels industrials també fabriquen o comercialitzen productes auxiliars relacionats amb la impermeabilització: geotèxtils, fixacions i maquinària per a soldadura, baixants, perfils, etc.”
Aïllament i impermeabilització són dos conceptes estretament units. “Per impermeabilitzar qualsevol superfície totalment cal aïllar-la per evitar la condensació. Cal recordar que els materials que aïllen no sempre impermeabilitzen, i a l’inrevés. Per exemple, es pot impermeabilitzar una coberta d’un edifici perquè no hi entri l’aigua, però convindrà posar-hi un aïllament adequat per regular la temperatura i estalviar energia. Nosaltres treballem ambdós vessants.”
Professionalitat i qualitat són els eixos bàsics que regeixen l’activitat dels membres de l’ANI: “Els associats garanteixen la professionalitat dels productes i les instal·lacions gràcies a l’estricte compliment de les normatives tècniques vigents, tant les obligatòries com les voluntàries –NBE QB-90, UNE i el CTE (Codi Tècnic de l’Edificació). L’ANI disposa de mecanismes per controlar la qualitat i professionalitat de les obres realitzades pels associats, com el Document d’Aplicador Qualificat (DAC), que ofereixen els instal·ladors associats junt amb els pressupostos. Així, s’estableix per als clients la garantia que els treballs estan coberts pel codi d’ètica professional i per la normativa vigent.”
La senyora Muñoz, com a presidenta de l’ANI a Catalunya, amb 27 socis adscrits directament a aquesta delegació, treballa dia a dia amb una sola finalitat: “millorar la gestió de les empreses associades en les relacions amb l’Administració, la societat civil i els consumidors, així com fomentar la qualitat dels seus productes i serveis. La delegació catalana de l’ANI és membre del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i de la FECOCAT (Federació Catalana de la Indústria, el Comerç i els Serveis de la Construcció) i forma part de les juntes directives d’ambdues entitats. També és representant a la Mesa de Qualitat de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i forma part de la comissió de la RIME (Rehabilitació i Manteniment d’Edificis), constituïda per fomentar la professionalitat dins el món de la rehabilitació, en la qual es troba implicada la CCOC (Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya) i la conselleria d’Habitatge i Medi Ambient. L’ANI, des de Catalunya, realitza xerrades i conferències tècniques periòdicament.”
Tanmateix, la senyora Muñoz remarca l’escassetat d’associats. “Només arribem al 40%. La raó és que les activitats que duem a terme tenen un cost. A més, en general la gent té poc esperit associacionista, espera rebre i no pensa què pot aportar. Perquè el gremi funcioni hem de treballar tots plegats. La nostra feina diària és lluitar per aconseguir que els tècnics s’adonin de la importància de l’afiliació. Per això faig una crida a totes les empreses del sector que creuen en els principis defensats per l’Associació perquè s’hi integrin. Amb una representativitat més forta aconseguirem que la professió es valori com es mereix.”
La senyora Muñoz defineix l’essència i l’origen de l’ofici: “És un ofici especialitzat en el control i l’organització a peu d’obra dels treballs d’instal·lació o aplicació d’elements o productes impermeabilitzants per aconseguir construccions resistents a l’aigua o protegir determinades parts de l’edifici contra les possibles humitats de qualsevol procedència. No se sap amb certesa quan començà, però la utilització de materials asfàltics com a impermeabilitzants és tan antiga com les edificacions fetes per l’ésser humà, el qual sempre ha intentat pal·liar els efectes de les inclemències atmosfèriques. A la Bíblia ja es parla de la impermeabilització de l’Arca de Noè amb brea.”
Des de la seva responsabilitat com a presidenta de l’ANI i l’experiència adquirida com a gerent de l’empresa instal·ladora Incoisa (1969), la senyora Muñoz observa una manca d’interès envers la impermeabilització. “He tingut l’oportunitat d’anar sovint a les obres i d’adonar-me que la impermeabilització no es valora com cal, ja que, sobretot als habitatges, és una part invisible. Malauradament, hi ha constructors que, a l’hora d’estalviar, es decanten per fer-ho en les partides imperceptibles. Si la impermeabilització hauria de costar el 2% del total de la inversió, la redueixen fins al 0,7%. Però s’ha de fer bé des del principi i de manera completa, perquè després, si entra l’aigua, ocasiona una despesa molt més alta. Estalviar en la impermeabilització és sempre contraproduent, i pensar que tot impermeabilitza no té cap fonament. La impermeabilització de les construccions és com la pell de les persones i per tant hauria d’incloure tot el conjunt: el sostre, les parets i el terra. Això allargaria notablement la vida dels edificis.”
