Text del 2001
Fins l’any 1996 en què es va incorporar com a soci al despatx “MILLET GUILLÉN BÉCARES, Advocats i Economistes” on actualment desenvolupa encara la seva activitat, Antoni Millet va portar a terme una destacada tasca jurídica i empresarial en el món de les finances i de la societat civil catalana: “Durant els primers anys d’exercici, a partir de 1970, vaig compaginar l’assessorament jurídic d’aleshores Caixa de Barcelona amb diversos projectes d’assessorament i protecció de caire més popular. El primer, encara en plena dictadura franquista, va ser la creació d’un despatx laboralista a Vic, destinat a defensar els interessos jurídics dels treballadors. Després, vaig decidir fer un pas més enllà i em vaig instal·lar a Barcelona per col·laborar en un projecte d’assessorament cívic de les classes populars. Aquestes experiències em van fer viure intensament, des de la vessant professional, els darrers anys del sistema polític anterior, i em vaig adonar de la importantíssima tasca i de la prudència desenvolupada pels jutges, notaris i advocats, que van salvar sovint situacions difícils gràcies al seu seny a l’hora d’aplicar la legislació vigent en aquell moment.”
A partir de l’any 1974, la situació de normalitat que de mica en mica anava assolint la nostra societat, juntament amb el volum de feina que l’assessorament d’una entitat financera comportava, van abocar-lo a una dedicació plena a l’Assessoria de la Caixa de Barcelona i a encetar una nova activitat docent: “Vaig començar a impartir classes de dret romà a la universitat.”
Aquesta dedicació ha estat constant des d’aquell moment, tot i que cada cop resulta més difícil transmetre als alumnes els orígens del nostre patrimoni jurídic: “Els alumnes arriben a la universitat sense cap mena de formació jurídica, i ha de ser el professor qui els introdueixi no només en el dret romà, sinó en les característiques i context de la cultura grecollatina. Per connectar amb les noves generacions d’estudiants és molt important que les classes siguin molt pràctiques i que mostrin els conceptes bàsics del dret privat.”
Aquesta falta de cultura legal en la nostra societat està generalitzada en tots els estaments: “Fora bo que els ciutadans del futur rebessin una formació de base que els permetés entendre l’essència i l’evolució del dret a través de la història. En aquests sentit, tenim llibres de divulgació jurídica molt interessants com Introducción al derecho del professor Latorre, que és una lectura molt recomanable per a tot aquell que desitgi disposar d’uns mínims coneixements jurídics.”
La lectura d’aquests manuals ens permet arribar a una conclusió que Antoni Millet té present en tot moment: “La nostra societat està més basada en la llei, és a dir, en l’aplicació i en la interpretació de la legislació existent, que no en el dret en el sentit d’equitat i justícia. Crec, sincerament, que això ens fa menys lliures.”
Fins l’any 1990 Antoni Millet continuà desenvolupant una tasca molt important en la Caixa de Barcelona, on ocupà els càrrecs de Director de Personal (1980-1981) de Director Territorial (1982-1986) i Director General Adjunt i Secretari General, des de 1986 fins a la fusió amb la Caixa de Pensions, on va continuar ocupant el càrrec de Director General Adjunt fins octubre de 1996. Tot i la importància d’aquesta actuació, sens dubte la fita més important assolida durant els anys d’estada en aquesta entitat financera va ser el seu paper de mediador perquè es fes realitat la fusió amb la Caixa de Pensions: “Un cop es va produir la unió de les dues entitats, no tan sols em vaig encarregar de l’àrea jurídica, sinó que em vaig ocupar també de l’obra social, i de les àrees immobiliària i d’administració. La meva tasca concreta era aconseguir implementar el funcionament d’aquestes grans àrees perquè esdevinguessin més operatives i eficaces.”
Després de més de 30 anys de servei, va decidir abandonar-la perquè es va adonar que ja havia assolit els objectius d’organització que se li havien proposat i perquè desitjava tornar a esdevenir plenament assessor i prestar els seus serveis i coneixements jurídics no només a una entitat, sinó a diverses. Del seu passat, va restar, però, una de les seves especialitats actuals: “Els clients del despatx es poden classificar, bàsicament, en quatre grans categories. D’una banda, les Administracions públiques, de les quals s’encarrega Antoni Guillén soci especialista en dret mercantil i administratiu, que també treballa els sectors industrial, energètic i de telecomunicacions. Les empreses relacionades amb la imatge i la comunicació acostumen a ser assessorades per Eduardo Bécares, el qual, alhora, és el soci especialista en dret fiscal. Des del despatx també ens encarreguem d’assessorar diverses entitats financeres. Aquest, precisament, és el meu principal camp d’actuació, tot i que em defineixo com un assessor de base generalista.”
El desig de prestar un assessorament integral però especialitzat als seus clients, va propiciar que l’any passat s’integrés en el seu projecte el bufet d’Amadeu Gusart, que actualment és un altre dels socis amb una sòlida base civil, però molt experimentat en l’àrea del dret urbanístic i immobiliari.
El fet que procedeixi d’una família vinculada amb el sector industrial del tèxtil i l’experiència que disposa en l’assessorament d’aquest tipus d’empreses, li permeten traçar una evolució de la sort que han corregut aquestes empreses des de la segona meitat del segle XX: “La indústria tèxtil no només ha viscut una reconversió als anys 80, sinó diverses als anys 60 i 70. És un sector on tenen una gran incidència les oscil·lacions del mercat i que, per tant, és molt inestable. Això fa que únicament les empreses que gaudeixen d’una bona xarxa de distribució i d’una adequada planificació, sobrevisquin als moments crítics que periòdicament es produeixen.”
Per a Antoni Millet, les bases de l’assessorament i de la relació amb els clients sempre són les mateixes i s’han de respectar en tot moment. “Tot i que darrerament han aparegut noves especialitzacions jurídiques com la gestió de patrimonis, que engloba conèixer el dret financer, de successions, fiscal, el relacionat amb la propietat intel·lectual, etc., a conseqüència de la major complexitat del món econòmic, financer i jurídic, el cert és que la nostra relació amb el client se segueix basant en la confiança que diposita en nosaltres. Aquesta confiança ens permet desenvolupar la nostra tasca i també ens obliga a mantenir-nos al marge dels afers econòmics i de gestió de l’empresa per poder aconsellar d’una manera totalment objectiva i neutral.”
