Sr. Antonio Balmón Arévalo
Sr. Antonio Balmón Arévalo
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

ANTONIO BALMÓN ARÉVALO

AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Entrevistat

José Montilla va definir allò que calia fer a Cornellà: ampliar-ne les bases econòmiques i incrementar-ne l’estructura social.

Des dels municipis hem de refiar-nos de les nostres pròpies potencialitats, facilitant recursos, recolzant el talent, desenvolupant idees i preveient riscos.

El polític Antonio Balmón Arévalo, fill de pares cordovesos, va néixer el 3 de gener de 1960 a Barcelona i va viure a Sant Boi de Llobregat fins als dos anys, quan els seus pares optaren per traslladar-se a Cornellà de Llobregat. Cursà sociologia a l’ICESB i és primer secretari del PSC del Baix Llobregat des de 2004, així com membre del Consell Nacional del PSC des de 1994. Ocupa actualment l’alcaldia de Cornellà de Llobregat, on va succeir a José Montilla el 2004. “Conec el president de la Generalitat des de l’adolescència; vam treballar molts anys plegats quan va ser alcalde del nostre municipi. Representa la trajectòria de moltes persones, els pares de les quals arribaren aquí i aportaren idees i projectes a la societat catalana. José Montilla va definir amb poques paraules, però molt clares, allò que calia fer a Cornellà: ampliar-ne les bases econòmiques i incrementar-ne l’estructura social. Per això va obtenir un gran suport popular i bons resultats electorals, ja que s’assoliren les dues fites amb actuacions molt assenyades. També va entendre que la gestió de l’esfera pública era compatible amb criteris de la gestió privada.”

A les eleccions municipals de maig de 2007, el senyor Balmón encapçalava la llista del PSC de Cornellà de Llobregat, que fou la més votada a la ciutat, amb un 58% del total dels vots emesos. “Vam aconseguir una representació de 16 regidors. Igualment, des de juliol del mateix any exerceixo també com a vicepresident primer executiu de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.”

Cornellà de Llobregat gaudeix d’unes característiques singulars, gràcies a la seva ubicació geogràfica, molt a prop de dos dels centres logístics més importants del territori, como són el port i l’aeroport de Barcelona. Amb aquestes infraestructures privilegiades, després de la crisi de final dels 70 i principi dels 80, el municipi va diversificar la seva indústria i producció i va impulsar el creixement dels polígons industrials. “La diversificació i l’augment de llocs de treball han incidit favorablement a l’hora de trobar recursos per poder fer front a l’actual situació de crisi. Ambdues conjuntures ens permeteren experimentar un important creixement social. Per part de la ciutat, això ja va significar la recuperació de moltes de les mancances d’equipaments heretades de l’època dictatorial. En aquestes circumstàncies, es creà una certa cultura cívica i democràtica relacionada amb la transformació de l’espai urbà. El desenvolupament es va combinar indefectiblement amb l’ampliació de la base econòmica d’una ciutat formada majoritàriament per persones de classe treballadora. Aquesta expansió es va produir amb l’aparició de nous polígons industrials i amb la captació de fons europeus, la qual cosa ens permeté retornar una certa dignitat als barris més poblats del nostre municipi.”

Segons Antonio Balmón, Cornellà de Llobregat viu una davallada econòmica que, tot i no ésser dramàtica, passarà factura. “La primera crisi econòmica va tenir lloc entre els anys 70 i principi dels 80. Llavors teníem 11 factories molt importants al municipi, en les quals treballava bona part de la ciutadania. D’aquestes empreses només en va quedar Siemens, que va haver de acomiadar molta gent. Posteriorment, vam patir la crisi de 1993-1995. Aquesta segona recessió fou pitjor que l’actual, però, analitzant la situació, ens adonem que 14 anys després la musculatura social s’ha debilitat i hem sobredimensionat els nostres projectes humans. Per tant, en aquests moments s’ha de corregir aquest excés. En el fons, el que caracteritza part d’aquesta crisi és la por a perdre els nostres assoliments, quan en realitat tenim més trajecte fet que mai. Els poders públics disposen ara de més recursos i instruments per poder actuar que 30 anys abans. La gent ha d’entendre que estem davant d’un canvi de cicle i, potser, també de model econòmic. Cal recordar que la nostra societat sempre s’ha modernitzat i ara toca fer-ho una altra vegada.”

L’alcalde de Cornellà de Llobregat contempla la seva ciutat com una botiga amb un aparador força atractiu i molt ben ordenat, on el més important és la gent que hi viu. “Quan passem per davant d’un establiment comercial, el primer que mirem és el seu aparador i, si ens atreu i interessa, hi entrem. Cornellà és quelcom de similar, perquè, quan un travessa la Ronda de Dalt, troba una façana magnífica, que és la Torre de la Miranda, Can Mercader, El Corte Inglés i els habitatges i els hotels de la zona. Si continuem pel Cinturó del Litoral, veiem el camp de l’Espanyol, amb el complex esportiu més important que hi ha en aquests moments a Catalunya. Quan t’endinses a Cornellà aprecies com n’està d’endreçada aquesta botiga, que té un aparador força atractiu. Observem com s’ha incrementat la seva vida associativa, gràcies al compromís de la gent més activa del municipi i de moltes altres complicitats. Certament, gaudim d’un clima municipal idoni per poder afrontar els difícils moments que vivim, amb fórmules valuoses per encaixar les angúnies col·lectives i optimisme per poder sortir-nos-en. Aquesta és la cultura democràtica de l’espai públic, la garantia de la convivència i del civisme.”

Constata el senyor Balmón que des de l’Ajuntament s’han fet els deures pertinents per evitar el risc de desemparament social. “Malgrat que, a conseqüència de la crisi hi ha molta gent desocupada o que ha vist reduïda la seva capacitat econòmica, no cal dramatitzar, perquè tenim poques famílies senceres en situació d’atur. Per pal·liar aquest problema, el 2008 creàrem un fons de contingència social, el qual triplicava els recursos que normalment oferíem a l’any en concepte d’ajuda a la infància, a l’adolescència, als adults i a la gent gran. Amb tot, som conscients que la crisi s’ha d’enfocar de dues formes: una és el pla de xoc immediat per tal d’evitar el risc social de les persones que han perdut la seva feina o que pateixen una gran disminució d’ingressos, situació que pot dificultar els seus projectes personals. En aquesta línia, hi ha unes actuacions molt concretes, destinades a les beques menjador i a la gent que necessita diners per passar uns mesos fins que puguin tornar a la normalitat. D’altra banda, s’ha de preparar el territori per al futur, sense disminuir cap metre quadrat el vessant industrial existent. Entre tots hem d’impedir que els ciutadans entrin en el carril de la desacceleració social; poden estar en el carril dels vehicles lents, però, com a mínim, no han de marxar de l’autopista, perquè, si en surten, després els serà força difícil tornar a incorporar-s’hi.”

Antonio Balmón es mostra cautelós a l’hora de vaticinar quin serà el futur econòmic mundial. “Potser la globalització de l’economia ens portarà a una millor entesa empresarial, però només puc especular. El cert és que aquí ens trobem una mica orfes. Per això, des dels municipis, hem de refiar-nos de les nostres pròpies potencialitats, facilitant recursos, recolzant el talent, desenvolupant les idees i preveient els riscos.”