Text del 15-09-09
“La companyia va néixer el 1983 amb la voluntat d’oferir solucions als problemes en la distribució de l’aigua”
“L’escomesa, on s’allotja el comptador de l’aigua, és el nostre producte estrella”
“A l’hora de dissenyar un nou producte, vam adonar-nos que havíem de tenir sempre en compte els comentaris dels usuaris, encara que no fossin tècnics”
“L’aigua és un element que provoca desgast i que pot arribar a malmetre les canonades. Cal posar al dia moltes instal·lacions”
“No s’hauria de subvencionar l’atur, al contrari: caldria crear llocs de treball ajudant els empresaris perquè invertissin en les seves empreses”
“Aquí vivíem en un núvol, ens pensàvem que érem rics. Ara estem pagant les conseqüències d’una crisi d’especulació que arrossegàvem feia temps”
Prop del 75% de les vendes de l’escomesa, la caixa on s’allotja el comptador de l’aigua, les concentra a Espanya Pradinsa, empresa catalana que el 2008 va fer 25 anys. “La companyia va néixer el 1983 amb la voluntat d’oferir solucions als problemes en la distribució de l’aigua.”
La constant recerca i el desenvolupament de nous productes els va decantar cap a l’especialització en materials per a instal·lacions d’aigua potable i sanitària. “L’escomesa és precisament el nostre producte estrella.”
Així ho testimonia Carles Rodríguez i Camps, llicenciat en Ciències dels Negocis i director general de la companyia des del 2003. “Vaig rellevar el meu pare, que fundà l’empresa juntament amb el meu oncle i un altre soci. Amb el temps, però, Pradinsa va acabar sent del tot familiar.”
La producció de Pradinsa abasta un gran ventall d’elements relacionats amb la distribució de l’aigua. “Tenim una oficina tècnica on treballen quatre enginyers. Un 85% dels nostres productes són de disseny propi, però n’encarreguem la fabricació a un proveïdor. Oferim, per exemple, accessoris per a canonades, peces de canalització, filtres, vàlvules, aixetes o hidrans contra incendi, entre d’altres: en definitiva, tot allò que es necessita per connectar una casa a la xarxa d’aigua municipal. L’únic que no venem són les canonades.”
La companyia gaudeix d’un lideratge indiscutible en el disseny de les escomeses: “És important fer un producte que pugui utilitzar amb facilitat el client, en el nostre cas majoritàriament companyies d’aigües. Els instal·ladors s’han de trobar amb un producte àgil, polivalent, que els serveixi per tot tipus de muntatge. I és cabdal facilitar l’accés, el manteniment i la lectura del comptador.”
Però, malgrat que la perfecció tècnica de l’escomesa és un aspecte important, no n’és l’únic. “Crec que també podem ser creatius en l’aparença. Per què no podem fer una porta pel comptador de pedra, amb rajola de València o amb colors llampants? Si gastes 500.000 euros en una casa, perquè no n’inverteixes 60 en l’escomesa si així la façana et queda més maca? Per què ha de ser sempre l’element lleig de l’immoble?”
Amb aquest fi, Pradinsa ja compta amb portes per als comptadors tintades de colors que imiten la fusta o el marbre. “Li diem, entre nosaltres, la gamma Benetton. L’escomesa no és un producte industrial, ha de tenir una aparença que estigui en sintonia amb l’element de l’edifici en el qual s’instal·la, en l’actualitat normalment a l’exterior. No és un protector del comptador sinó un afegit que també pot ser decoratiu.”
L’empresa també està especialitzada en el disseny d’hidrans, que són les boques on els bombers connecten les mànegues per omplir les cisternes dels seus camions. “Organitzem jornades tècniques on presentem els nostres hidrans i oferim informació sobre la normativa vigent contra incendis. També, convidem a un bomber de cada ciutat perquè parli sobre els hidrans de la zona.”
Per al senyor Rodríguez i Camps, “Catalunya està al dia en la prevenció contra incendis. De fet, el parc de bombers català és dels més professionals que hi ha a Europa. Tenen cura del territori i estan molt al dia. I no és gens estrany. Aquí ens enfrontem a un risc real d’incendi i sentim la necessitat d’estar preparats. Per contra, altres països europeus on plou molt més que aquí han posat més mitjans per prevenir les inundacions.”
D’aquí que els responsables de Pradinsa sàpiguen la importància d’escoltar els usuaris dels seus productes. “Recordo una vegada que vam presentar una aixeta pel comptador de l’aigua amb un disseny molt enginyós. Un senyor ens va comentar que ell no la compraria pas. Quan li vam preguntar per què, va agafar la cassoleta de l’aixeta, la va fer moure i ens va dir que feia massa soroll i que a la nit els veïns el trucarien per queixar-se. Allò féu adonar-nos que havíem de tenir sempre en compte els comentaris dels usuaris, encara que no fossin tècnics.”
En un altre ordre de coses, Carles Rodríguez es mostra crític amb l’escàs interès polític per mantenir i renovar les instal·lacions d’aigua. “L’aigua és un element físic, que provoca desgast i que pot arribar a malmetre les canonades. Cal posar al dia moltes instal·lacions. Hi ha canonades de ciment, de fa 50 anys, que caldria substituir. I encara n’hi ha d’amiant que estan en funcionament, malgrat que existeix una llei europea que diu que abans del 2014 s’han d’eliminar. Però no hi ha diners per portar-ho a terme, perquè s’han destinat a altres assumptes. Només cal recordar on van anar a parar les canonades destinades a fer el transvasament: sembla ser que van estar durant molt de temps fent-se malbé en un camp ras, tot i que van costar molts diners.”
Per al director general de Pradinsa, l’estat de la política espanyola és un dels grans problemes del país. “Miro a banda i banda de l’arc polític i no em sento representat per ningú. Molts dels polítics actuals procedeixen de l’Administració, quasi tots han estat funcionaris, gairebé ningú ve de l’empresa privada. I, per tant, no tenen cap sensibilitat vers el sector empresarial, desconeixen quina n’és la problemàtica. Pot gestionar correctament una empresa una persona que hagi estat 40 anys a l’Administració com a inspector d’hisenda? Ha fet estudis de direcció? Sap què és un balanç? Un Govern no deixa de ser com una empresa o una comunitat de propietaris molt gran.”
En conseqüència, la gestió de la crisi econòmica per part del Govern li sembla del tot desencertada: “No s’hauria de subvencionar l’atur, ben al contrari: caldria crear llocs de treball ajudant els empresaris perquè invertissin en les seves empreses. Però les polítiques econòmiques que s’estan impulsant a Espanya són massa sindicalistes. Si només ajudes als sindicats i crees llocs de treball a l’Administració, qui produirà la riquesa?”
S’hauria de substituir l’impost de societats que paguen les empreses per l’impost del dividend. “Perquè haig de pagar sobre un benefici quan he decidit reinvertir-lo tot en la mateixa societat per fer-la més forta? Espereu que tingui prou diners per repartir dividends, que inverteixi en innovació, que redueixi les meves línies de crèdit, que creï llocs de treball. I no us preocupeu: ja us en donaré un 30% el dia que realment pugui repartir dividends.”
El gran beneficiari de l’economia espanyola durant els últims 20 anys ha estat la banca. “Però la banca no crea riquesa, només especula; qui crea riquesa són les indústries. Si no t’endeutes gaire, creixes en concordança amb les teves possibilitats i no per sobre. Aquí vivíem en un núvol, ens pensàvem que érem rics. I ara estem pagant les conseqüències d’una crisi d’especulació que arrossegàvem des de feia temps. Tenim quatre milions de parats i és el que ens mereixem. Què hem fet per la indústria? Hem potenciat només la banca i el totxo. I ara als venedors els hem d’ensenyar a vendre. Durant anys els clients venien a comprar: estaven molt ben acostumats. I ara han de fer memòria, han de tornar a vendre com quan venien enciclopèdies.”
