Text del 11-01-2011
Al més pur estil dels etòlegs i horsemanship, la nostra filosofia es basa en la comprensió de les necessitats físiques i psicològiques del cavall, en ensenyar els genets a relacionar-se d’una manera més natural, més basada en el lideratge que en la dominació.
El contacte estret i continuo amb els cavalls des d’una perspectiva més igualitària ens ajuda a desenvolupar-nos com a persones plenes, ja que millora la relació entre el nostre vessant racional i emocional.
El nostre objectiu inicial no és pas la hípica de competició, sinó establir un vincle de confiança entre l’animal i l’home que el munta.
El tracte amb els cavalls ajuda a alliberar tensions, pors i frustracions, cosa que comporta també una millora estètica, perquè l’equilibri emocional realça la bellesa que es porta a dins.
Cal Senyoret és un centre on “ensenyem les persones a relacionar-se amb els cavalls i els cavalls a confiar en les persones, en un entorn privilegiat a les portes de Collserola. Aquest és un dels avantatges del centre a l’hora de treballar amb els cavalls i els alumnes, que no només aprenen equitació, sinó també respecte per l’entorn, i gaudeixen al mateix temps de la simbiosi amb el cavall i el parc natural.”
Propietat de Pere Font i Amigó i Carme Furquet i Morales, “el nostre interès i estimació pels cavalls té unes profundes arrels personals; la família del meu marit ve de pagès i ja feien de traginers i proveïen la ciutat des del Papiol en carro. També treballaven el camp amb mules i matxos; més tard, començaren a criar cavalls àrabs com afició personal. Sempre han tingut un vincle especial amb els cavalls. De fet, aquests mamífers han conviscut des d’èpoques prehistòriques amb l’home i han estat un dels nostres principals mitjans de transport, càrrega i instrument laboral. Quan tenia 16 anys, m’oferiren la possibilitat de treballar en l’àmbit de la hípica, i des d’aleshores he pogut fer de la meva passió el meu ofici, com a domadora, monitora i també com a gestora de centres eqüestres, ja que porto 23 anys dirigint institucions hípiques.”
Hi ha molts centre d’equitació al nostre país, on aquesta modalitat esportiva gaudeix de molta difusió i tradició, però pocs amb la filosofia de Cal Senyoret. “L’afició a la hípica és una activitat física i emocional molt completa, perquè permet fer exercici físic, gaudir de la natura i poder empatitzar amb un altre ésser viu que no es comporta seguint els nostres paràmetres, de manera que hem d’aprendre a entendre els seus per tal que assumeixi voluntàriament les nostres ordres. Formats en el més pur estil dels etòlegs i horsemanship, la nostra filosofia es basa en la comprensió de les necessitats físiques i psicològiques de l’animal, en ensenyar els genets a relacionar-se d’una manera més natural, més basada en el lideratge que en la dominació del cavall. Això fa que un cavall de competició pugui tenir un comportament confiat i assossegat en el seu tracte i un desenvolupament obert en l’aprenentatge i sigui òptim a nivell competitiu. El nostre propòsit és ensenyar els homes a relacionar-se més i millor amb els cavalls, és a dir, a comunicar-s’hi mitjançant un codi no verbal i a través de l’expressió de les pròpies emocions de forma distesa, i que els animals confiïn en les persones que els munten gràcies a l’interès i l’afecte demostrats pel seu genet. Es tracta de no imposar res sinó d’anar enriquint-nos mútuament i d’assolir noves fites.”
En aquest sentit, és important tenir en compte “que els cavalls són animals socials, gregaris i de costums fixos. La seva organització es basa en una jerarquia en què sempre hi ha un líder al qual segueixen i en l’instint de manada, que els manté sempre en grups en els quals ens inclouen.”
Les virtuts d’aquest sistema de cooperació practicat des de Cal Senyoret es resumeixen en el fet que “els animals milloren la seva qualitat de vida i la seva predisposició a fer les tasques que els encomanem; alhora, però, també nosaltres desenvolupem la nostra capacitat de comunicació no verbal, de manera que potenciem la nostra part més emocional, cada vegada més arraconada en la nostra societat. En definitiva, el contacte estret i continuo, des d’una perspectiva més igualitària, amb els cavalls, ens ajuda a desenvolupar-nos com a persones plenes, ja que amplia allò que ens defineix com a éssers humans complets: l’equilbri entre el nostre vessant racional i emocional.”
I aquest difícil repte s’aconsegueix perquè “els cavalls no tenen prejudicis ni idees preconcebudes sobre ningú. Un cavall, a priori, no rebutja a ningú; tan sols si s’adona que aquest individu té una actitud agressiva davant seu l’animal es mantindrà a l’expectativa.”
Els cavalls tenen un paper balsàmic per a l’esperit i valoren i aprecien les actituds i l’empatia dels humans; “en la seva manera de relacionar-se amb nosaltres, són capaços d’anar molt més enllà dels signes externs i per això responen de manera pacífica i calmada davant de les persones amb por. És més, tenen la difícil capacitat de tranquil·litzar aquest perfil psicològic.”
Aquesta relació especial entre home i cavall no implica, però, que a l’entitat no es desenvolupin les activitats convencionals d’un centre d’hípica, sinó que es porten a terme amb un esperit diferent. “La professionalitat i l’empatia del equip humà que treballa al centre són importantíssimes per aconseguir dels animals la resposta que tenen amb els alumnes. Aquesta implicació es tradueix, per exemple, en l’àmplia dedicació horària que tenim, ja que únicament no treballem els dimarts. Personalment, m’encarrego de tota mena de tasques en el centre; no em limito a la gestió des del despatx, sinó que tinc una implicació directa i molt estreta amb la realitat de Cal Senyoret. En les meves jornades em dedico a fer classes, específicament terapèutiques o més convencionals, a grups reduïts, com a màxim de cinc persones en el cas dels principiants, i menys encara en els nivells més avançats, i a ensinistrar poltres i cavalls. Mirem sempre de no perdre la perspectiva, fet pel qual ensenyem a muntar els més petits amb ponis. Els nens acostumen a sentir desig d’aprendre a muntar a cavall perquè els agrada un animal de línies tan esveltes i equilibrades com aquest, i també perquè desitgen tenir un company. Temps després, veuen que s’hi poden divertir i, quan han aconseguit comunicar-s’hi, s’adonen que podran assolir reptes junts. És en aquest punt quan genet i cavall opten per competir.”
L’equitació és terapèutica “i s’empra per corregir desequilibris emocionals o per millorar la capacitat de comunicació i interacció amb la realitat externa de persones amb necessitat de relacionar-se o disminuïts físics i psíquics. Gràcies als cavalls, aquests individus incrementen la seva connexió amb el món exterior i la capacitat d’exterioritzar emocions. Tanmateix, tothom que s’adreça nosaltres té un mateix objectiu: trobar-se millor amb ell mateix i gaudir d’una estona d’oci i relaxació. El tracte amb els cavalls ajuda a alliberar tensions, pors i frustracions, fa sentir més còmode i feliç i, per tant, realitzat, cosa que comporta una relació més fluida amb els altres. Per això considerem que el nostre concepte d’hípica té beneficis terapèutics per a qualsevol individu. I, no cal dir-ho, també estètics, perquè la realització personal realça la bellesa que es porta a dins.”
Amb 30 anys d’experiència amb cavalls i 23 en la direcció de centres eqüestres, Carme Furquet regenta el Club Eqüestre Papiol a la localitat del mateix nom; “ubicat a Can Puig, té escola d’equitació, poni club i tres equips de horseball –un joc d’equip amb pilota i a cavall, format per 4 jugadors, que amalgama elements del bàsquet i del rugby– que participen actualment a la lliga Catalana. També compta amb servei de pupil·latge en llibertat per als cavalls.”
