Text del 2004
Cal que la cultura de la recerca es potenciï i tingui més recursos per desenvolupar-se.
Tradicionalment el pàncrees ha estat un dels òrgans més desconeguts del cos humà. La seva situació dins de l’organisme, en un lloc profund de l’abdomen al qual es difícil accedir, va fer que pocs investigadors s’interessessin per les seves característiques. No obstant això, són diverses les malalties que l’afecten i en els darrers anys s’han obert diferents línies d’investigació per trobar solucions a les principals patologies que avui encara no disposen d’un tractament específic: la pancreatitis aguda, la pancreatitis crònica i el càncer. Un dels principals metges i investigadors del nostre país en aquesta àrea de treball és el doctor Antoni Farré Viladrich, cap de Secció del Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i subespecialitzat en malalties del pàncrees.
Són molts els viaranys que han conduït el doctor Farré fins a especialitzar-se en les malalties del pàncrees. La inquietud per la medicina es va despertar en un petit poble del Pla d’Urgell, El Poal, “en el marc d’una família pagesa amb la circumstància que hi havia un oncle, Antoni Mir, que era el metge del poble. Des de petit vaig sentir una gran admiració per l’activitat que desenvolupava. Era un home amb un ull clínic extraordinari i molt estudiós. Ell va fer que se’m despertés l’interès i la vocació per la medicina. De fet, les primeres pràctiques mèdiques de la meva vida van ser acompanyant-lo a les visites a domicili. Els meus pares van fer un gran esforç perquè tots els fills poguéssim estudiar i dur a terme la professió que havíem escollit.”
Va començar la carrera de medicina a Saragossa, però a partir de quart curs va entrar a la Facultat de Medicina de Barcelona. “Poc després d’acabar la carrera, el 1965, vaig començar a exercir la professió en dos pobles de la província de Lleida, Torrefarrera i Verdú. Van ser uns anys que van donar pas a una nova etapa que em va portar a realitzar l’especialitat. La meva inquietud havia estat sempre la medicina interna, i l’àrea de l’aparell digestiu em cridava especialment l’atenció. De la mà del doctor Serés, vaig anar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on hi havia l’Escola de Patologia Digestiva fundada pel doctor Gallart i que van continuar el doctor Pinós i després el doctor Vilardell. Vaig estar un primer any d’intern rotatori a Urgències i després vaig entrar com a metge resident al Servei de Patologia Digestiva.”
Finalitzada l’especialitat va decidir completar la formació amb una estada a París amb el doctor Hernandez, radiòleg vascular de l’Hôpital Bichat. “Allà vaig aprendre l’angiografia selectiva, en aquell moment una tècnica pionera que permetia tenir un coneixement de la vascularització dels òrgans digestius i que posteriorment vaig desenvolupar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.”
Més endavant, el 1989, amb l’important suport de la seva dona, va fer una estada d’un any a l’hospital de la Universitat de Texas a Galveston, per fer recerca bàsica, fonamentalment sobre càncer gàstric, de còlon i de pàncrees. “L’estudi es basava en l’efecte dels pèptids gastrointestinals sobre el creixement de tumors. Aquesta experiència em va marcar molt. Havia fet sempre recerca clínica i treballar amb cultius cel·lulars, experimentar amb ratolins i participar en un treball de recerca tan interessant va ser entrar en un nou món fascinant i extraordinari.”
Aquesta experiència investigadora tenia per objectiu poder aplicar els coneixements adquirits en un projecte de recerca a l’Hospital de Sant Pau. “Amb el cirurgià Fèlix Lluís vam projectar i crear un laboratori de recerca on vam poder aplicar els coneixements assolits als EUA. Junt amb altres col·laboradors vam començar a desenvolupar tècniques de biologia molecular, però després de deu anys de funcionament i de producció científica rellevant lamentablement, i per causes alienes, el projecte es va clausurar. La biologia molecular representa un abans i un després en la medicina no sols perquè ha permès conèixer l’origen genètic de certes malalties, sinó també perquè ha permès assolir un millor coneixement del funcionament del nostre organisme.” Va ser precisament durant la seva estada als EUA que va conèixer el doctor Joan Oró, eminent científic català desaparegut recentment, pel qual sentia una especial admiració.
Actualment el doctor Farré Viladrich és Cap de Secció de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Combina una feina més organitzativa amb la tasca assistencial, “que em permet continuar en contacte amb els malalts.”
També és el responsable de l’àrea d’oncologia digestiva del servei i forma part del Comitè del Programa del Càncer de l’hospital. A més, és el coordinador nacional de la Xarxa per l’Estudi Molecular del Càncer de Pàncrees. “A l’Hospital, també desenvolupem diferents línies de recerca centrades en les malalties pancreàtiques. Actualment estem duent a terme estudis dels gens que poden estar implicats en la patogènesi de la pancreatitis crònica. No obstant això, fa falta que al nostre país es reconegui la importància de la recerca bàsica i s’hi doni suport. Cal que la cultura de la recerca es potenciï i tingui més recursos per desenvolupar-se. Un país sense recerca important sempre dependrà d’altres països més avançats. Així mai serà un país de primer ordre i molts dels investigadors hauran de marxar fora per satisfer les seves inquietuds. A Catalunya hi ha gent molt vàlida i amb gran capacitat de recerca que necessita el suport institucional per portar-la endavant.”
La patologia pancreàtica exocrina s’engloba dins de l’especialitat de la patologia digestiva, una de les més complexes i àmplies de la medicina interna. “El pàncrees té una part endocrina que produeix la insulina i altres pèptids i una d’exocrina que sintetitza els enzims que serveixen per fer la digestió dels aliments. Un dels problemes més importants en les malalties pancreàtiques és que no disposem de tractaments específics. Es coneixen cada vegada més, per exemple, els mecanismes moleculars implicats en la transformació neoplàsica del pàncrees, però queda el gran repte de trobar un tractament efectiu per curar aquest tumor que té actualment una incidència similar a la seva mortalitat. És un tumor molt agressiu: dóna pocs símptomes i quan es manifesta és difícil poder aplicar un tractament curatiu. Cal intentar identificar grups de risc per prevenir-lo.”
El doctor Antoni Farré té consulta privada a la Clínica Teknon, on realitza una tasca purament assistencial. Ha publicat i participat en l’edició de diversos llibres i un destacat nombre d’articles en revistes internacionals i nacionals, a més de participar en nombrosos congressos arreu del món. És membre de l’American Pancreatic Association, de l’European Pancreatic Club i del Club Español de Enfermedades Biliopancreáticas, entre d’altres associacions. La seva dilatada trajectòria professional i els seus estudis pioners són un referent per als professionals mèdics catalans dedicats a l’estudi del pàncrees.
