Text del 2005
L’art de la medicina és la sospita del professional mèdic per destriar les patologies, cosa que requereix experiència.
Aparentment l’activitat que realitza un oftalmòleg és molt clara i està molt ben definida, però en realitat hi ha una gran confusió de conceptes quan anomenem “oculista” tant al metge com a l’òptic. “L’oftalmologia és una especialitat mèdica que tracta les malalties que afecten els ulls, tan des del punt de vista de la refracció, terreny que compartim amb els òptics-optometristes, com de l’òrgan en si. Els oftalmòlegs no només corregim la visió sinó també les patologies dels ulls i del seus annexes.”
El Dr. Antoni Roqué va heretar la vocació mèdica de la seva mare, infermera de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i posteriorment practicant a domicili durant molts anys a Cornellà. Amb la seva tasca humil es va guanyar l’afecte de tothom i encara és recordada amb estimació. El seu fill Antoni sovint l’acompanyava en les visites atret per la seva activitat i humanitat. Segurament aleshores va despertar-se en ell una vocació incipient que es desenvoluparia amb els anys. Va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, a la unitat docent de l’Hospital Clínic i posteriorment a l’Hospital de Bellvitge. Finalment, va realitzar l’especialitat, via MIR, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un centre amb una llarga tradició docent. “Sóc un gran defensor del MIR perquè, tot i que no és la via perfecta d’accés a l’especialitat, és la menys injusta. Trenca la visió classista i genètica del coneixment de la medicina. No obstant això, la figura de l’intern no sempre és prou valorada i sovint es considera mà d’obra barata.”
La formació en un hospital de tercer nivell és molt enriquidora per als estudiants. “Vaig tenir grans professors. Destacaria per la seva manera d’explicar les malalties oftalmològiques els doctors Enríquez i Júlio de la Cámara. Són els que em van influir a l’hora d’escollir aquesta especialitat. Altres professionals destacats en l’àmbit de l’oftalmologia són els doctors Quintana, Duch, Coret i Badia i les doctores Sellarés i Conte.”
Un cop acabada la residència el Dr. Roqué va treballar als hospitals de Viladecans, de Terrassa, al Parc Taulí de Sabadell i finalment a l’hospital de Mataró, on exerceix en l’actualitat com a cap de la unitat d’oftalmologia. A més, també treballa en consulta privada, per la qual cosa pot fer una anàlisi comparativa dels dos àmbits: “En un consultori privat el temps que pots dedicar al malalt i la interrelació amb ell, són diferents respecte a l’activitat pública. No obstant això, la massificació dels hospitals té una part positiva: en fer moltes visites pots ajudar molta més gent. També ens permet reduir les indesitjables llistes d’espera, cosa que s’aconsegueix amb l’esforç dels professionals mèdics, i els polítics així ho haurien de reconèixer.” “He pogut escollir els professionals que formen part del meu equip i dels quals estic molt orgullós perquè tenen un alt nivell i compromís. En el servei som sis oftalmòlegs, dos optometristes i personal auxiliar.”
Un equip reduït no permet les superespecialitzacions però sí que cadascú s’inclini vers allò que l’atrau més. “El que més m’interessa és l’oftalmologia sistèmica, és a dir, la relació de l’ull amb altres malalties. L’ull és una part de l’organisme, a més, la retina i el nervi òptic també formen part del sistema nerviós central. El sistema vascular de la retina ens pot donar molta informació d’algunes malalties, com la diabetis o la hipertensió, que repercuteixen negativament en l’ull. La visió és molt sensible al que succeeix a la resta de l’organisme. Així doncs, variacions de la glucosa impliquen una alteració de la graduació de la vista. Semblantment, també l’afecten fàrmacs com els ansiolítics i alguns tractaments reumatològics. El procediment per diferenciar l’origen del problema passa moltes vegades per altres especialitats. L’art de la medicina és la sospita del professional mèdic per destriar les patologies, cosa que requereix experiència.”
L’oftalmologia és una especialitat molt tecnificada i requereix un utillatge molt sofisticat. “Pel tipus de patologies que tractem a l’Hospital de Mataró, estem ben equipats tècnicament. Tenim algunes limitacions però ens podem fer càrrec de la majoria de les patologies més habituals. Ens ocupem dels malalts que ens deriven dels CAP per fer proves complementàries, tractaments i sobretot cirurgies. Tenim una de les ratios de cirurgia per oftalmòleg més elevada de Catalunya. Aquest any intervindrem unes 1.800 cataractes.”
Avui dia patir de cataractes no és percebut com un problema greu. “La cirurgia de cataractes és ràpida, la majoria es practica sense ingrés, no és gens dolorosa i la recuperació és curta, per la qual cosa el malalt viu l’experiència d’una manera agradable. El resultat que s’espera és una visió perfecta, però no sempre és així. A vegades, per complicacions inherents a la mateixa tècnica quirúrgica o per altres patologies, el malalt no queda del tot satisfet i considera el resultat com un fracàs del cirurgià o del centre hospitalari, i en realitat no és així. Els professionals treballem amb la pressió de la llegenda optimista de les cataractes.”
Aquesta malaltia és la més freqüent en un hospital actualment. La gent gran, que és la més afectada, la percep com un entrebanc per a la seva activitat social diària i, com que no està disposada a resignar-se, demana una solució. L’abordatge quirúrgic ha canviat molt amb el pas del temps, ja que la cirurgia agressiva ha estat substituïda per una de mínimament invasiva. “El pas de gegant es va donar amb la implantació de la facomulsificació, impulsada a Catalunya pels doctors Coret i Soler. Actualment fem una incisió de 2 o 3 mm que no provoca astigmatisme i les lents que implantem són plegables i de material acrílic. La intervenció es fa amb anestèsia peribulbar o tòpica. De fet, l’operació de cataracta és fàcil per al malalt, però cada cop és més complicada per als cirurgians perquè requereix dominar molts paràmetres i l’utillatge és complex.”
Malauradament, a mesura que augmenta l’esperança de vida de la població també creix el nombre de patologies. “La degeneració macular associada a l’edat es dóna amb molta freqüència i provoca problemes sociosanitaris molt importants. A vegades és difícil explicar a aquests pacients que el problema que pateixen no se soluciona amb un canvi de graduació de les ulleres. En totes les especialitats hi ha malalties que no es poden tractar i que acaben amb la funció o la vida de l’òrgan. La patologia a la qual s’haurien de dedicar més recursos en el futur és l’alteració ocular deguda a la diabetis, que és un flagell actualment.”
El professional adequat per fer la tasca preventiva oftalmològica és l’oftalmòleg, cosa que no sempre es té en compte. “L’ull és més complicat que unes ulleres. Tot i que la praxi dels optometristes ha millorat considerablement, el vessant economicista pot distorsionar la feina.”
En la seva dilatada vida professional el Dr. Roqué ha tractat personatges coneguts, un dels quals, però, mai no oblidarà. “Vaig ajudar el doctor Badia en una intervenció de cataractes al Floquet de Neu. Va ser com operar un humà però en un entorn molt pintoresc. Sens dubte va ser una gran experiència.”
