Text del 2004
Els futurs odontòlegs surten ben preparats des del punt de vista tècnic però els manca la formació mèdica general.
“L’estomatologia s’ocupa de les malalties de les estructures de la boca i dels seus annexes” Avui dia es pot accedir a aquesta especialitat sense estudiar la carrera de medicina. “A l’any 1986, quan ens vam incorporar a la Unió Europea, es va crear a Espanya un títol diferent per a la carrera d’odontologia tal com tenien la majoria de països europeus. Fins que no va arribar aquest canvi, estudiàvem la carrera de medicina i posteriorment ens especialitzàvem en estomatologia Ara bé, en cap moment no se’ns va imposar la creació d’una carrera nova sinó només l’exigència d’un mínim d’hores per poder exercir de dentista, cosa que es complia amb els tres anys d’especialitat. Així doncs, s’hagués pogut mantenir l’obligatorietat dels estudis de medicina, com va fer la Universidad de Oviedo, però una sèrie d’interessos personals van fer que, des de Madrid, s’elaborés un nou pla d’estudis per una nova carrera independent de la de medicina que eliminava l’especialitat d’estomatologia. Paradoxalment, ha estat l’única part del cos a la qual se l’ha separat dels estudis de medicina, tot i que la formació era més bona abans. Els futurs odontòlegs surten ben preparats des del punt de vista tècnic però els manca la formació mèdica general. ”
El Dr. Carles Canalda va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i l’especialitat la va dur a terme a l’únic lloc possible fins aleshores, a la Universidad Complutense de Madrid. El seu pare també era odontòleg i el seu avi protèsic dental. Posteriorment, es va doctorar amb un estudi aprofundit sobre les lesions periapicals cròniques. “A la meva tesi doctoral vaig plantejar unes hipòtesis sobre tractaments de lesions periapicals sense intervenció quirúrgica. Darrerament diversos articles científics han donat suport a aquesta teoria que jo vaig plantejar fa anys.”
Actualment combina l’activitat clínica a la seva consulta privada amb la pràctica docent. És catedràtic de la facultat d’odontologia de la Universitat de Barcelona on imparteix l’assignatura patologia i terapèutica dental i dirigeix tesis doctorals i altres treballs d’investigació. “La recerca ajuda a la tasca docent per tenir una base crítica. Això no vol dir que un bon investigador sigui un bon mestre. Aquest és el que sap transmetre el coneixement i facilita l’aprenentatge dels alumnes.”
La seva doble vessant com a metge i com a professor el permet fer una valoració de l’estat de l’especialitat en el nostre país. “Actualment estem al nivell acadèmic i professional més alt dins de l’Europa del sud. Ens faltaria assolir el nivell dels paísos escandinaus, que és superior en l’àmbit de la investigació perquè tenen més mitjans econòmics.”
Tot i que a la seva consulta el Dr. Canalda tracta la majoria de les malalties dentals, hi ha un tema en què excel.leix en la seva professió i al qual ha dedicat una especial atenció amb la publicació de nombrosos articles científics i participant en diversos cursos i conferències. Es tracta de l’endodòncia. A més, és autor del llibre Endodoncia. Técnicas clínicas y bases científicas. “L’endodòncia estudia i tracta les malalties de la polpa dental. Si es factible, intentem mantenir sempre la polpa viva però si no es pot l’extirpem i fem el tractament adient perquè la dent es pugui mantenir a la boca. El 50% de la meva activitat està dedicada a l’endodòncia però també faig altres tractaments restauradors de les dents.”
Aparentment totes les boques són iguals i les complicacions dentals diverses però, de fet, no es tractaria tant de parlar de malalties sinó de malalts. “Les malalties tenen una repercussió diferent en cada persona per la qual cosa no hem de tractar malalties en sentit global sinó malalts que pateixen malalties bucals.”
Potser una de les grans aportacions de l’estomatologia ha estat la disminució del dolor en les intervencions i, com a conseqüència la pèrdua de por dels pacients a la visita periòdica a l’estomatòleg. “És evident que les tècniques d’anestèsia han millorat molt en els darrers anys. Fa molts anys els pacients anàven aterroritzats a les consultes mentre que ara hi assisteixen amb relativa tranquil·litat, sobretot els joves, perquè no han viscut males experiències i no tenen mals records. El nostre objectiu principal és guarir les malalties de la boca però cada vegada és més important l’exigència estètica dels pacients. Fins i tot, s’ha arribat a parlar de cosmètica dental.”
La consulta de l’estomatòleg cada vegada més es caracteritza per la sofisticació tecnològica. Monitors, ordinadors i utillatge d’última generació són els recursos tècnics més emprats però l’ull clínic del metge continua sent fonamental. “L’utillatge és important i afavoreix el diagnòstic i el tractament, no obstant això hi ha un miratge respecte a la nova tecnologia. En qualsevol especialitat mèdica la base segueix sent l’interrogatori al pacient per a la realització d’una història clínica ben feta i una bona exploració clínica. La resta són exploracions complementàries que ens confirmem o no el nostre diagnòstic. De fet, la majoria de malalties es poden diagnosticar amb aparells molt senzills. En els adults les malalties prevalents són les que afecten a les genives, les periodontitis, i també la càries.”
Un diagnòstic i un tractament no encertats poden arribar a tenir conseqüències greus. Un cop més es confirma la preeminència de l’exploració clínica. “No totes les patologies que veiem a la dent tenen el seu origen allí. Hi ha quistos d’origen no radicular i tumoracions que poden semblar d’origen dental i no ser-ho. Semblantment, un tractament mal fet pot donar lloc a infeccions agudes o cròniques al voltant de la dent.”
La higiene dental s’ha d’aprendre ben aviat per la qual cosa l’actuació dels pares i dels educadors escolars és fonamental. “A partir dels tres o quatre anys ja s’ha de començar a anar al dentista perquè les dents temporals també s’han de cuidar malgrat la creença generalitzada que no es considera necessari. Cal dedicar-hi una atenció especial per evitar malposicions dentals i l’existència de càries.”
Posteriorment, els controls periòdics preventius evitaran complicacions tot i que encara no és un costum molt estès en el nostre país. “A les escoles s’haurien d’explicar tècniques higièniques (raspallat), preventives (glopeigs de fluor) i la necessitat de dur una dieta acurada. S’hauria de visitar al dentista cada sis mesos o al menys un cop a l’any. No hem d’oblidar que la prevenció és barata i resulta molt més fàcil reparar una boca a temps.”
Des de la seva càtedra el Dr. Canalda transmet humanitat i humanisme. “Procuro fer entendre als meus alumnes que el seu objectiu principal com a professionals mèdics ha de ser estar ben formats, tractar bé els pacients i curar. Si això es fa bé, ja es guanyaran la vida.” És una lliçó contra l’interès mercantilista que domina en moltes professions.
