Text del 2002
Volem progressar cada cop més en els tractaments i arribar a poder guarir tots els afectats
La Fundació Internacional Josep Carreras treballa per sensibilitzar la societat envers la leucèmia, així com per millorar els índexs de curació, i qualitat de vida dels pacients: “Volem progressar cada cop més en els tractaments i arribar a poder guarir tots els afectats. No anem tan ràpid com ens agradaria, però hem fet passos de gegant en les últimes dècades, i la situació present dóna peu a l’esperança. Tanmateix, el preu ha estat alt: la vida de tots aquells que no han pogut ser curats, l’experiència dels quals però ha servit per perfeccionar les teràpies.” La seva arrel primera és la vivència personal de la malaltia del tenor Josep Carreras: “Estava enregistrant a París la pel·lícula La Bohème quan se li va diagnosticar. El prestigiós hematòleg francès Dr. Bernard va aconsellar que el tractament s’iniciés al servei d’hematologia de l’Hospital Clínic. Malgrat que amb la quimioteràpia va obtenir resultats força favorables, es decidí fer-li un trasplantament de medul·la per augmentar les possibilitats de curació. Aleshores a Barcelona ja es podia fer, però la pressió social i l’aparició d’un nou fàrmac que disminuïa el risc de rebuig a un hospital de Washington, ens decidí a realitzar el procediment als EUA. Avui no tindria cap sentit fer-ho perquè Espanya és capdavantera en el tractament de la malaltia.” Un any després, el tenor català reprenia la seva activitat i creava una fundació –constituïda el 14 de juliol de 1988– per lluitar contra la malaltia. La Fundació té com a president el senyor Carreras i com a vicepresident el professor Ciril Rozman, un doctor d’origen eslovè especialitzat en medicina interna que ha dedicat la seva carrera a la docència universitària, la recerca en hematologia i la pràctica clínica. A més, des del 1968 ha coordinat les successives edicions del tractat Farreras-Rozman de Medicina Interna: “El cas del senyor Carreras suposà un punt d’inflexió en la meva carrera perquè, atesa la repercussió de la seva figura pública, la meva també tingué una certa difusió i perquè vaig haver de vetllar pel dret a la intimitat d’un pacient l’estat de salut del qual preocupava a milions de persones. Personalment, va marcar l’inici d’una relació professional i personal que dura fins a l’actualitat.”
La leucèmia consisteix en un creixement desordenat i anormal de cèl·lules creadores dels glòbuls blancs. Fa 50 anys un diagnòstic de leucèmia era una sentència de mort; avui, gràcies als importants avenços en el tractament de quimioteràpia i els trasplantaments, els índexs de curació són d’un 75-80% en nens i un 50% en adults. Malgrat tot, encara es perden molts pacients. El professor Edward Donnall Thomas, patró de la Fundació, va contribuir substancialment a la curació de les leucèmies i hemopaties malignes mitjançant la introducció del trasplantament de medul·la òssia: “Els trasplantaments es poden realitzar a partir d’un donant familiar o no emparentat (al·logènic) o a partir de la medul·la òssia del malalt obtinguda durant un període de remissió (autogènic). Les cèl·lules s’obtenen a partir de medul·la òssia, sang perifèrica o, més recentment, a partir de la sang del cordó umbilical. Des que a la dècada dels seixanta el professor Thomas va desenvolupar la tècnica del trasplantament, aquest ha estat essencial en la lluita contra la leucèmia.” Per aquesta contribució, el professor Thomas va rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 1990.
Aquest tractament, però, té dos inconvenients: s’ha de practicar en el moment precís i un 70% dels malalts no troba donants compatibles dins la seva família. Una de les iniciatives més importants de la Fundació ha estat crear un registre de donants no emparentats de medul·la òssia (REDMO): “Té com a objectiu localitzar un donant compatible per a aquells malalts que no en disposen a les seves famílies. Gràcies a l’accés a la xarxa internacional de registres, el REDMO ha localitzat un total de 1.000 donants compatibles per a pacients en espera d’un trasplantament. També és molt important la solidaritat dels donants registrats, 90 dels quals han cedit part de la seva medul·la per al trasplantament d’un pacient. En aquest moment comptem amb 44.000 donants registrats, dels quals gairebé 40.000 figuren al registre internacional com a disponibles.”
Actualment, un dels avenços més importants és la introducció de la sang de cordó umbilical com una altra font suplementària de cèl·lules progenitores. Aquesta tècnica està donant molt bons resultats, especialment en infants: “Espanya és el segon país del món amb número d’unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades. La Fundació Carreras dóna suport amb un important finançament al desenvolupament del Banc de Cordó de Barcelona i el REDMO és el registre encarregat de realitzar les recerques d’unitats compatibles de cordó per al seu trasplantament a Espanya. Aquesta possibilitat és molt prometedora.”
La Fundació Josep Carreras és present a 4 països: la Fundació Internacional Josep Carreras a Barcelona, la Fondation José Carreras pour la lutte contre la leucémie, Genève, a Suïssa, la Deutsche José Carreras Leukämie Stiftung e.V., a Alemanya, i els US Friends of the José Carreras International Leukemia Foundation, als Estats Units: “La primera Fundació va ser la de Barcelona. Després, gràcies al reconeixement internacional de Josep Carreras, es crearen les altres. Tant en l’organització, com en l’estructura i l’economia són independents, ja que ens acollim a legislacions diferents, però tenen un mateix objectiu, la lluita contra la leucèmia, i totes estan presidides pel Sr. Carreras.”
Altres ocupacions de la Fundació són “enfortir la infraestructura mèdica dels centres assistencials, desenvolupar la investigació clínica amb els ajuts acadèmics i oferir serveis socials. En el cas de Barcelona, facilitem a les famílies amb menys recursos un allotjament durant la seva estada acompanyant el malalt.” Quant a les beques, en concedeixen de dos tipus: “Les internacionals, per a postdoctorats, pretenen enfortir les habilitats investigadores dels joves talents perquè es formin sota el mestratge de figures de prestigi internacional i a centres internacionals del més alt nivell. Les nacionals, avalades per les fundacions espanyola i alemanya, s’adrecen a candidats amb menys experiència, i els permeten iniciar-se en la metodologia i tècniques de la recerca mèdica.” A més, també organitzen seminaris, simposis i períodes de pràctiques. També ha finançat la creació d’Unitats de Trasplantament a l’Hospital Clínic i a l’Hospital Germans Trias i Pujol.
Els fons d’aquesta entitat catalana s’obtenen amb donacions particulars i amb les actuacions que Josep Carreras ofereix regularment. La tasca del President, però, va més enllà de tot això i ha esdevingut un ambaixador de la lluita contra la malaltia. Arran de la tasca desenvolupada, ha rebut diverses distincions, entre les quals destaca el títol Doctor Honoris Causa per la UB i la Placa Josep Trueta de la Generalitat al mèrit sanitari.
