Text del 2004
Les actuacions preventives per evitar l’aparició d’al·lèrgies són molt importants i s’haurien d’iniciar en l’època gestacional.
L’al·lergologia és una de les poques especialitats mèdiques que es caracteritza per la transversalitat. Estudia les funcions dels òrgans del cos humà que es veuen afectades per l’al·lèrgia. Els al·lergòlegs tenen cura dels trastorns del sistema immunològic que poden afectar diferents òrgans diana com el nas, els ulls, els bronquis, els pulmons, la pell… Hi ha molts tipus d’al·lèrgia, com l’al·lèrgia alimentària, l’asma bronquial, la rinoconjuntivitis, la urticària i l’angiedema, l’al·lèrgia a medicaments, l’anafilaxi, la dermatitis atòpica i la dermatitis de contacte. Les al·lèrgies es poden evitar, però per fer-ho cal un control i establir unes mesures de prevenció adequades a cada persona i a les causes que les provoquen. El doctor Ernest Güell Figueras és especialista en al·lergologia i immunologia clínica. Ha dedicat la seva vida professional a l’estudi d’aquesta branca de la medicina i a la cerca de millors tractaments per als pacients afectats per algun tipus d’al·lèrgia. Des del seu centre mèdic tracta un ampli conjunt de població que cada vegada més veu com se li diagnostica una patologia al·lèrgica. “Fins ara es pensava que l’al·lèrgia era una malaltia del Primer Món per un tipus de vida que en condicionaria l’aparició. En els darrers anys estem detectant un augment de patologies al·lèrgiques en els immigrants i això contradiu en part les nostres teories.”
Ernest Güell Figueras va arribar al món de l’al·lergologia en descobrir que havia estat un àmbit oblidat en els estudis de medicina. “Volia ser metge de capçalera, però als anys setanta aquesta especialitat estava desprestigiada i vaig haver de dirigir-me cap a l’especialització. El 1966 vaig entrar d’intern voluntari al servei del professor Gibert Queraltó. Anava a l’Hospital Clínic a formar-me en uns anys de poques classes a conseqüència de la situació política i de les vagues estudiantils. Vaig especialitzar-me en pneumologia i vaig treure’m una plaça de la Seguretat Social. Aleshores vaig començar a tractar malalts asmàtics que es posaven unes vacunes, desconegudes per mi, que frenaven les al·lèrgies. Durant la formació només m’havien parlat de l’al·lèrgia a la penicil·lina. El fet de començar a veure malalts asmàtics amb possibles causes al·lèrgiques em va suscitar un gran interès pel món de l’al·lergologia i vaig començar a formar-m’hi. Ho vaig fer en un dels pocs serveis d’al·lergologia que existien, ubicat a l’Hospital de la Vall d’Hebron i dirigit per Álvaro Cadahia, i després em vaig vincular a la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica fundada el 1977 i que vaig arribar a presidir. Havia de formar-me en molts vessants de la medicina per poder diagnosticar correctament. Des d’un punt de vista mèdic, els al·lergòlegs hem de ser com els pediatres, especialistes en tot, perquè abastem diferents especialitats. Paral·lelament va tenir lloc l’obertura de la meva consulta privada d’al·lergologia.”
La formació al·lergològica del doctor Güell s’ha fonamentat en una tasca d’intensa recerca basada en els estudis realitzats arreu del món sobre aquest camp. “Picotejo d’allà on puc treure formació tant humana com mèdica. No només vull ajudar els malalts com a tècnic sinó també com a persones.”
La seva consulta al·lergològica va anar dirigida en els primers moments a pacients que patien asma i rinoconjuntivitis. “Vaig ser pioner en les consultes privades d’assegurança lliure, assessorant les entitats sobre la necessitat de crear l’apartat d’al·lergologia i no el que aleshores existia d’asma i al·lèrgia, que no era cap especialitat. Desafortunadament, continua havent-hi un gran desconeixement sobre aquest àmbit. Els metges de família tendeixen a fer tractaments simptomàtics dels malalts sense estudiar-los. Davant l’augment del nombre de persones que tenen problemes d’al·lèrgia, cal un plantejament adequat basat en l’estudi personalitzat de cada cas.”
L’al·lergòleg ha de ser generalista si vol tractar al·lèrgies de tot tipus. “La pauta de treball quan un pacient arriba a la consulta s’inicia amb una història clínica. A partir d’aquí es pot entrar en una rutina i començar les proves. En una primera tanda de proves pot ser que no es determini la causa de l’al·lèrgia. Quan surten positives, el següent pas en el diagnòstic és fer una analítica per buscar anticossos enfront l’antigen a la sang i establir un tractament que ha de tenir en compte tres aspectes: evitar en la mesura que sigui possible el contacte amb l’al·lergen, determinar el tractament farmacològic i finalment, si cal, establir una immunoteràpia.”
La immunoteràpia és un tractament específic amb extractes hiposensibilitzants, és el que es coneix per vacunes antial·lèrgiques. “L’administració de l’al·lergen responsable de les manifestacions fa disminuir la sensibilitat del pacient i redueix els símptomes de l’al·lèrgia. La vacuna tracta de reenfocar el sistema immunològic. Aquest tractament està especialment indicat en casos de rinitis i asma. Les vacunes antial·lèrgiques són eficaces i segures si s’administren adequadament i estan ben controlades per l’al·lergòleg” L’al·lèrgia és evolutiva i si no es frena cada vegada és més intensa i més llarga perquè es redueix el nivell de tolerància.
La rinoconjuntivitis i l’asma són les patologies al·lèrgiques que tenen més incidència entre la població. “La patologia respiratòria representa més del 50% de les consultes. Tot i així, estan augmentant molt les al·lèrgies alimentàries, les urticàries inespecífiques i també les al·lèrgies medicamentoses, sobretot als antibiòtics i als antiinflamatoris. Algunes al·lèrgies poden tenir un component psicosomàtic.”
Les persones que pateixen al·lèrgia poden transmetre als seus descendents la predisposició. “Sempre hi ha factors ambientals que faran que un fill desenvolupi o no la malaltia al·lèrgica. Si un dels pares és al·lèrgic, el fill té prop del 40% de probabilitats de ser-ho també. Si ambdós pares pateixen aquesta patologia, aleshores la probabilitat passa a ser del 70%. És en aquest sentit que les actuacions preventives per evitar l’aparició d’al·lèrgies esdevenen molt importants i s’haurien d’iniciar en l’època gestacional evitant l’exposició a al·lèrgens ambientals.”
El doctor Güell va ser entre 1992 i 1996 president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, entitat que agrupa els especialistes d’al·lergologia de Catalunya i vetlla pel prestigi científic i professional de l’especialitat i per la seva promoció. “Un aspecte bàsic de l’entitat és la divulgació entre la població dels coneixements bàsics de l’al·lergologia i la immunologia clínica. Falta més divulgació sobre l’al·lèrgia a través dels mitjans de comunicació. Hem hagut de lluitar molt per explicar la nostra tasca i fer veure que completem la de moltes altres especialitats.” Gràcies a la tasca desenvolupada pels especialistes en al·lergologia com el doctor Güell, els tractaments actuals permeten que les persones amb una patologia al·lèrgica no tinguin pràcticament simptomatologia.
