Text del 2004
El tabac és un factor de risc molt important: un sol cigarret pot actuar com un detonant.
No hi ha cap antecedent mèdic a la seva família, però ja de petit el Dr. Isidre Castell Calsina va sentir una gran passió pel món de la cirurgia. “Quan tenia set o vuit anys sentia que la medicina em tornava boig i quan feia el batxillerat vaig començar a fer-hi els meus primers passos. Agafava un bisturí que m’havien regalat i si una gallina de casa es posava malalta, em semblava que l’havia d’operar.”
Que el Dr. Castell parli de gallines és molt significatiu si tenim en compte els seus orígens. “El meu avi prové de la pagesia, de les Masies de Roda, de Manlleu, però el meu pare, com que no era l’hereu, es va veure obligat a deixar la casa pairal i se’n va anar a viure a Sabadell, on vaig néixer.” Sabadell i l’Escola Pia van veure créixer i estudiar un nen bellugadís que va tenir el suport de la seva família, però que va haver de lluitar força per finançar la carrera i fer-se un lloc en el món de la medicina.
A més, va triar una especialitat gens fàcil en una època un xic turbulenta. “A la meva etapa universitària, era delegat de curs i durant els dies 14 i 15 de gener de l’any 1957, en el decurs d’un tancament d’estudiants al Paranimf de la Universitat de Barcelona, vaig ser perseguit i apallissat per les forces de repressió franquista.” El llibre del senyor Andreu Castells Sabadell i l’oposició al franquisme recull aquests fets i el compromís polític del Dr. Castell. Malgrat totes les dificultats, es va llicenciar en medicina i cirurgia l’any 1963 per la facultat de medicina de l’Hospital Clínic i va treure dues matrícules d’honor.
A partir d’aquí va desenvolupar una enorme tasca d’assistència clínica, gairebé esgotadora. “Des de l’any 1963 fins al 1967 vaig treballar al costat del Dr. Vallserra al Servei d’Angiologia de la càtedra del professor Pere Pons, a l’Hospital Clínic de Barcelona. Després vaig treballar tres anys amb el Dr. Sobregrau a l’Hospital de Sant Pau, al Servei d’Angiologia del Dr. Solé Roig. He tingut la sort de tenir grans mestres, el Dr. Vallserra i el Dr. Sobregrau han marcat la meva especialitat i la meva vida.” Va saber combinar la tasca clínica i l’interès per la recerca i la docència amb una activa participació en nombroses societats científiques nacionals i internacionals.
El currículum clínic continua. “Durant el període 1979-1983 he treballat com a cirurgià agregat de l’Hospital Sant Llàtzer de Terrassa. Sóc metge consultor de l’Hospital i de la Residència Albada de Sabadell des de l’any 1973. Durant els anys 1967-1997 he estat cap de servei d’Angiologia i Angiocirurgia de la Clínica Creu Mútua Sabadellenca i cap de servei de cirurgia vascular de la Clínica Aliança de Sabadell. He estat director mèdic de la Clínica Aliança de Sabadell els anys 1991-1993 i també vaig guanyar les oposicions per ser metge de l’Institut Català de la Salut.”
Durant la primera etapa va estar “sol davant el perill” perquè era l’únic especialista vascular del Vallès Occidental. “Hi estava sol com a angiòleg i com a cirurgià vascular. He treballat molt. Hi havia moments que no vivia, m’avisaven a qualsevol hora de la Clínica Creu o de la Salut de Sabadell per atendre les urgències.” Això té molt de mèrit, perquè significa que va estar al peu del canó per salvar moltes vides. És a més, professor de l’Escola d’Infermeria de Sabadell.
Diu que té el títol de cirurgia cardiovascular, però que sempre ha fet angiologia i cirurgia vascular. Per als profans en la matèria això podria ser un galimaties. Sortosament, el Dr. Castell en fa una explicació molt aclaridora. “Abans, l’angiologia era tan sols una branca de la cirurgia cardiovascular. Actualment, aquestes dues especialitats estan ben separades i ben definides. El cirurgià cardiovascular intervé el cor i la part dels vasos grossos, com per exemple l’aorta ascendent o l’aorta toràcica. En canvi l’especialista en angiologia i cirurgia vascular intervé del cor enfora, és a dir, tota la cirurgia vascular perifèrica, tant arterial com venosa.” Les intervencions més habituals d’aquesta especialitat que fa el Dr. Castell són el bypass femoropopliti, el bypass aortofemoral, el bypass femoral de les parts distals, la cirurgia venosa de varices, la cirurgia limfàtica i les anastomosis linfovenoses.
Després de més de quaranta anys de professió i com que és un treballador nat, ja està pensant què farà quan es jubili. “Quan estigui jubilat dedicaré els meus esforços a fer el doctorat, que és una assignatura que encara tinc pendent. Si tot va bé, la meva idea és fer un estudi comparat sobre les esclerosis venoses per aclarir les idees sobre la conveniència de les diferents teràpies que hi ha actualment.”
Malgrat tots els avenços tècnics, la medicina sempre serà un art. “Sembla que les màquines han de resoldre-ho tot, però el malalt és un ésser humà i unes vegades reacciona d’una manera i unes altres d’una altra, cosa que les màquines no saben. No s’ha de mirar el malalt com si fos un objecte que s’ha de recompondre i ja està. Al malalt, se li arregla una artèria, però abans té un preoperatori, viu unes circumstàncies, passa una convalescència, té una manera de fer front a la malaltia. El malalt no és una màquina, és un ésser viu.”
La part clínica s’ha oblidat una mica, però és un valor que cal tenir molt en compte. “Per diagnosticar una trombosi no necessito ni un ecodòppler ni una flebografia ni una ressonància magnètica, encara puc diagnosticar-la molt bé clínicament. S’han de seguir uns certs paràmetres per explorar un malalt, observar-lo arterialment, venosament, limfàticament. A vegades es fan massa proves. Jo no decidiria mai fer una intervenció quirúrgica a un pacient amb un Doppler al davant o pel resultat d’una ressonància magnètica, si abans no em passo mitja hora explorant-lo clínicament.”
La paraula màgica per prevenir les malalties vasculars és profilaxi. “En les malalties arterials, una prevenció fonamental és no fumar. El tabac és un factor de risc molt important. Un sol cigarret pot actuar com un detonant. Fumar un sol cigarret pot fer que si una artèria ja estava una mica embussada, s’acabi de tancar. Referent a les malalties venoses, es poden evitar les trombosis venoses mitjançant l’exercici físic moderat, com caminar una hora cada dia. Quant a les malalties limfàtiques, s’ha de tenir cura dels peus, prevenir els fongs i vigilar les infeccions. Si la prevenció està ben feta i a més el malalt confia en el metge i s’opera quan li ho aconsella, el pacient pot evitar-se moltes desgràcies, com venir amb un dit amb gangrena.”
El Dr. Castell té en el seu pensament els tres fills, Marisa, Meritxell i Àlex. La vocació de la Marisa ha estat el dret, però els altres fills han seguit l’estela del seu pare i s’han decantat per la medicina. També guarda en un racó del cervell un espai per al seu referent, el Dr. Sobregrau, a qui estima i admira per la seva seriositat, honradesa i professionalitat. “El Dr. Sobregrau em deia que jo no tenia temps ni de pensar. Els meus fills encara m’ho diuen de vegades: escolta pare, ja n’hi ha prou, deixa-ho córrer.”
