Text del 2003
L’avaluació de les tecnologies mèdiques i la seva introducció o difusió basada en criteris d’efectivitat, seguretat, eficiència i equitat és una de les principals funcions de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. A més d’aquesta funció es desenvolupa una important labor de promoció de la recerca en ciències de la salut que ha de respondre a les necessitats de la població catalana i a les exigències de coneixement del sistema sanitari. El director de l’Agència, el Dr. Joan M. V. Pons Ràfols, dirigeix aquesta empresa pública del Servei Català de la Salut. “L’agència emet informes amb conclusions i recomanacions contrastades fruit d’un treball exhaustiu i rigorós de gran utilitat per aquells que han de prendre decisions, però de caràcter no vinculant.”
Informar sobre el grau de coneixement científic existent envers les noves tecnologies que s’introdueixen en l’àmbit sanitari, sobre els nous fàrmacs o sistemes organitzatius, entre d’altres, és part de la tasca fonamental de l’Agència. Un tema de política sanitària com per exemple, la problemàtica, força comuna en sistemes sanitaris públics, de les llistes d’espera es converteix en camp de treball per l’equip de professionals de l’Agència: “Vam realitzar un estudi a nivell europeu per examinar el que passava amb els problemes de les llistes d’espera i quines mesures havien pres els diferents països. Es va explorar la bibliografia mèdica sobre la qüestió, es va examinar la documentació dels departaments de sanitat corresponents i es van establir contactes fins a tenir un ventall prou ampli de dades que ens permetessin arribar a conèixer la situació fora del nostre país. L’informe final recull un conjunt de suggeriments que el client, asseguradora pública que ens ho va demanar, pot o no aplicar. Vam determinar que les solucions a curt termini no són definitives sinó que la complexitat del sistema exigeix una redefinició de prioritats a mig i llarg termini. A la vegada es va elaborar un estudi sobre criteris de priorització dels malalts en llista d’espera de substitució protètica de maluc, de genoll i cirurgia de cataractes, basant-se en criteris mèdics, però també socials. Hi ha hospitals que ja ho estan implementant amb resultats molt satisfactoris. En un món tan complex, amb constant aparició de noves tecnologies i nous sistemes de comunicació es fan necessàries organitzacions que, a través de la seva expertesa, puguin ajudar els gerents dels hospitals, metges, pacients, polítics, legisladors… a solucionar aspectes de gran importància en base a una informació robusta, independent i contrastada.”
L’Agència també disposa del seu propi àmbit de recerca en: “Metodologia d’avaluació de tecnologies mèdiques, mesura de resultats d’intervencions mèdiques, de qualitat de vida, sobre avaluació econòmica, entre d’altres. Hi ha diversos instruments per mesurar la qualitat de vida; un camp que s’està potenciant molt des del punt de vista que en les malalties cròniques, les intervencions mèdiques no alteren massa la supervivència del malalt i cal treballar per fer que la qualitat de vida millori i això es pugui quantificar i sigui reproduïble. L’impacte final en tota avaluació, és a dir, si dels suggeriments de l’Agència se’n deriva una millora en l’efectivitat i l’eficiència de la pràctica mèdica és el més difícil de mesurar, però hi estem treballant.”
La longevitat i la qualitat de vida són dos conceptes que preocupen la societat actual. Hi ha diversos projectes europeus que els estan estudiant. “Està tenint lloc un canvi demogràfic que comporta l’augment del sector de la gent gran, no sols en percentatge sinó també en longevitat. Es planteja el problema del dèficit funcional de persones grans que no són capaces de viure en completa autonomia i la forma de mesurar aquesta realitat d’una manera comparable. L’envelliment de la població planteja altres dilemes com l’hospitalització en centres d’aguts o sociosanitaris, dependència,… Des de la societat es reclama que sigui l’Estat qui resolgui aquestes mancances, però els recursos econòmics són limitats i hi ha altres camps que reclamen inversions i que socialment també són molt valorats. La major longevitat no s’ha degut només a l’evolució i progrés de la medicina, sinó a la d’altres branques de la ciència i de la tecnologia i al progrés econòmic i social. La societat té una certa veneració per la ciència mèdica, com si pogués curar qualsevol patologia, i no és així. Hi ha una medicalització creixent de la vida quotidiana i això implica altres sectors més enllà del pròpiament mèdic o assistencial. En aquest sentit, hem col·laborat en un estudi sobre el cost que tenen per la societat les addiccions, tant a nivell de fàrmacs, assistència social, cuidadors especialitzats, comunitats terapèutiques, hospitals, temes judicials, etc.”
L’Agència ha dut a terme també estudis sobre aspectes relacionats amb la fecundació in vitro i sobre la possibilitat de seleccionar el sexe del nadó per raons no mèdiques: “L’aspecte social i ètic esdevé la clau de l’avaluació en moltes tecnologies mèdiques. La conseqüència a tercers més clara en la selecció de sexe per raons no mèdiques és si es tracta d’una qüestió discriminatòria pel sexe femení. A Occident sembla que no ha de passar perquè no hi ha una clara predilecció entre els dos sexes; però als països orientals ja s’està observant que neixen més homes que dones i s’ha aconseguit a través de les tècniques d’ecografia i avortament selectiu.”
Una missió important de l’Agència consisteix en promoure la recerca i part d’aquest objectiu s’assoleix amb l’organització biennal d’una convocatòria de recerca clínica i en serveis sanitaris amb el suport del CatSalut (Servei Català de la Salut) i la CIRIT (Comissió Interdepartamental de Ciència i Tecnologia). “Els projectes de recerca comissionada són desenvolupats per professionals qualificats als quals es realitza un seguiment periòdic. La convocatòria es tanca al cap de cinc anys, moment en que es redacta i presenta la memòria final que es difon públicament.”
Davant de la qüestió sobre si es destinen prou recursos a la recerca, el Dr. Pons afirma que: “El panorama de recerca en ciències de la salut a Catalunya és relativament bo. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i el de Sanitat, han realitzat importants inversions en investigació que estan donant bons resultats. Des de la Generalitat de Catalunya s’ha invertit en estructures, centres, contractes d’investigació i en potenciar la formació d’investigadors.”
L’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques és una eina de treball per al món sanitari català que ha de contribuir a millorar la qualitat assistencial i el funcionament de les organitzacions sanitàries sense perdre de vista un objectiu bàsic per qualsevol país, la recerca mèdica.
