Dr. Josep Duran von Arx
Dr. Josep Duran von Arx
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. JOSEP DURAN VON ARX

ORTODÒNCIA

Text del 2004

Darrere dunes dents mal posades o dun desencaix acostuma a haver-hi una patologia.

Creativitat, passió, inquietud, disciplina, esforç… són alguns dels aspectes que caracteritzen el tarannà del professor Josep Duran von Arx, metge odontoestomatòleg amb una profunda dedicació a l’estudi de les malalties de la boca i amb una destacada vocació tant assistencial com docent. La seva dilatada trajectòria professional, premiada i regoneguda en diverses ocasions per institucions nacionals i internacionals, li permet avui poder parlar de la seva especialitat des d’una perspectiva àmplia després d’anys de treball entorn de les patologies de la boca.

Segurament la influència del seu pare, el primer metge cardiòleg d’infants de Catalunya, i del seu germà, que va seguir els mateixos passos, van influir en la decisió de Josep Duran d’estudiar medicina. De petit havia acompanyat moltes vegades el pare en les urgències nocturnes i reflexionava sobre la seva activitat. Sentia que aquella professió era útil per a la societat. Ressuscitar una persona era màgic. Lespecialitat del pare em va marcar des dun punt de vista humanista.

La seva mare, suïssa, va voler que els fills estudiessin a l’Escola Suïssa de Barcelona, i això va donar al doctor Josep Duran un camp de visió força diferent de la majoria de catalans. Era un món a part, un col·legi mixt i obert, un concepte europeu deducació que toparia després amb la realitat política, social i educativa dels centres densenyament espanyols. Vaig estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Vaig estar dintern a cirurgia amb el doctor Arandes durant més de dos anys i a cinquè vaig fer pediatria amb el professor Cruz Hernández. Vaig buscar formació fora de les aules de la universitat, sobretot en aspectes pràctics de la professió com el tracte amb el malalt. El món infantil em va començar a atraure, però també vaig descobrir que lestomatologia era un camp de treball interessant. Vaig anar a Madrid per fer lespecialització en estomatologia i un llibre de cefalometria clínica duns autors argentins em va apassionar. Vaig decantar-me per lortodòncia en veure que era un camp molt ampli on hi havia un diagnòstic, la possibilitat de fer una planificació, dintentar canviar la part estètica de la cara, daplicar-hi creativitat Vaig entrar en contacte amb la realitat de lortodòncia amb el doctor Cervera i amb el professor Juan Pedro Moreno, amb qui vaig conèixer lortodòncia moderna.

Després d’acabar els estudis d’estomatologia va desplaçar-se a França per ampliar coneixements. De forma casual va arribar-me una informació sobre un metge que havia desenvolupat una tècnica revolucionària en el camp de lortodòncia. El doctor Carl F. Gugino ha estat el meu mestre en el món de lortodòncia. Ell, al seu torn, ensenyava la tècnica que havia après del doctor Ricketts, dEstats Units, el millor ortodoncista mundial de la segona meitat del segle xx. Junt amb el doctor Joan Font de Palma de Mallorca vam aprendre una tècnica revolucionària que permetia practicar una nova ortodòncia. La filosofia de Ricketts es basava en realitzar un diagnòstic cefalomètric més complet que els existents. Es podia fer una predicció del creixement de la cara i dels canvis que es podien provocar amb el tractament. Es determinaven uns objectius que havies dassolir amb els aparells i la medicina. Després daquesta fase daprenentatge vaig decidir introduir la nova tècnica a lEstat espanyol en el centre que vaig crear a Barcelona. A més d’implantar la nova tècnica ortodòntica, va introduir la informatització del diagnòstic de la cara i la predicció de creixement en uns anys en què encara no hi havia un ple desenvolupament de les eines informàtiques. En aquest anys també va crear el servei d’ortodòncia de l’Hospital de Nens de Barcelona.

Si bé el pacient sovint va a l’odontòleg per solucionar un problema de boca que el té acomplexat estèticament, pels professionals de l’ortodòncia l’estètica no hauria de ser l’element que empenyi la gent a anar a l’especialista. Anar al dentista per millorar laspecte dental demostra manca de consciència sobre les patologies de la boca. El pacient està condicionat a lhora danar a lortodoncista per lentorn i la societat on viu, que marca uns cànons de bellesa i destètica als quals vol arribar. Darrere dunes dents mal posades o dun desencaix acostuma a haver-hi una patologia. Hi ha nens que tenen unes dents molt sobresortides que són la conseqüència duna mala respiració bucal. Aquí shi amaga un patologia respiratòria. En aquest camp he desenvolupat lestudi funcional de la respiració.

La prevenció és un aspecte fonamental de la salut dental i bucal. Shauria dincidir més en la prevenció dels infants. Hi ha normes preventives que shaurien de complir, però a la població li falta informació. La prevenció normalitza el creixement. Les patologies que s’amaguen darrere d’unes dents mal col·locades han estimulat el professor Duran a crear aparells i instruments per ajudar a resoldre-les, com per exemple uns tubs que estimulen la musculatura dels forats del nas per afavorir la respiració nasal, un raspall de dents elèctric i xiclets especials amb fluor, tots patentats.

Des de l’any 1992 ha recopilat la seva experiència assistencial, investigadora i docent (com a professor universitari) per aplicar-la de forma racional en una tècnica simple però molt eficaç. És la denominada MFS, Multi Function System. És un sistema de treball protocol·laritzat en diferents àmbits i funcions (maneres de corregir i dactuar). Utilitzo un tractament en tres vessants. El primer és el preventiu, que avui és inaplicable perquè hi ha poca projecció social de la idea de prevenció. El segon implica els tractaments precoços. Quan comença a sorgir el problema, a partir dels cinc o sis anys, és important tractar-lo amb rapidesa. Sha creat una codificació que va de l1 al 5 per determinar el grau dimportància de la patologia. Apliquem un tractament i al mateix temps normalitzem funcions actuant en els elements que condicionen el creixement. Per últim, el tercer vessant és el tractament correctiu de persones de totes les edats. Saplica una mecànica molt senzilla que no depèn duna habilitat manual. Aquí esdevé essencial pensar adequadament i planificar un tractament individualitzat.

El doctor Duran ha estat catedràtic d’ortodòncia a la Universitat de Barcelona i professor en altres entitats i centres d’ensenyament. Però la màxima fita d’aquest professor és l’Orthodontic World Institute, un centre on es realitza formació reglada d’especialistes en odontologia i que dóna a conèixer i ensenya la tècnica del MFS. Aquest institut treballa amb col·laboració amb altres centres educatius com lEscola de Patologia del Llenguatge de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau. En el marc de lInstitut també sha creat una màster en reeducació. Aquesta iniciativa ha estat merescudament premiada per diferents entitats internacionals, entre les quals el Consejo Iberoamericano.