Dr. Josep Jordi Giné Gala
Dr. Josep Jordi Giné Gala
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. JOSEP JORDI GINÉ GALA

APARELL DIGESTIU

Text del 2004

La població sense risc hauria de fer-se una colonoscòpia cada deu any, a partir dels cinquanta anys.

“Globalment, concebo l’especialitat de l’aparell digestiu com la part de la medicina que estudia les malalties pròpies del tracte digestiu, incloent-hi l’esòfag, l’estómac, el duodè, el budell prim, el budell gros, el pàncrees, el fetge i les vies biliars. Tot i que l’especialista ha de saber d’anatomia, fisiologia i mitjans diagnòstics i terapèutics, la vertiginosa evolució de la medicina fa que sigui difícil conèixer tots els camps en profunditat i, per tant, en un moment determinat ha de decidir si serà un especialista pràctic i tindrà pacients davant seu tots els dies, o si  esdevindrà un metge que, a banda d’atendre malalts, dedicarà una part del temps a investigar aspectes bàsics de la seva ciència.” D’aquesta manera sintetitza el Dr. Josep Jordi Giné Gala les bases de la seva especialitat.

Tortosí de naixement, es va formar com a digestòleg a Barcelona i va tornar a les Terres de l’Ebre per desenvolupar la seva tasca professional a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Al Dr. Giné, ja li corria per les venes la vocació mèdica amb només set anys. “Quan tenia set anys, el metge del poble de Bitem on vivíem, al costat de Tortosa, venia a fer la xerrada a hores intempestives amb el meu pare i em preguntava què volia ser de gran. Sempre li contestava que volia ser metge.”

Aleshores, va viure dues experiències que van acabar de consolidar la seva inclinació cap a la medicina. “Hi havia un veí que va néixer amb una malaltia greu i com que els pares havien d’anar a treballar al camp i no tenien ningú amb qui deixar-lo a casa, jo hi anava a estones i  li feia companyia. D’altra banda, la meva mare va estar ingressada en un hospital de Barcelona, debatent-se entre la vida i la mort durant sis mesos. Aquests fets em van sacsejar força i a mesura que passaven els anys continuava pensant que havia de ser metge. En aquell temps, el que de veritat em movia cap a la medicina era el desig de solucionar els problemes de salut de la gent que m’envoltava.”

Va estudiar la carrera a la facultat de medicina de l’Hospital Clínic, sempre amb beques i treballant durant els estius, i l’especialitat la va fer a l’Hospital de Bellvitge.

L’any 1984, quan el Dr. Jaurrieta i el Dr. Margarit van fer el primer trasplantament hepàtic a l’Hospital de Bellvitge, el Dr. Giné, era metge resident de guàrdia. “Vam estar tota la nit mirant com anava el trasplantament.”

En acabar la seva formació, se’n va anar a treballar a l’Hospital de Tortosa. “L’Hospital de Tortosa es va inaugurar l’any 1977, feia nou anys que era obert, però no hi havia cap digestòleg. Llavors, com que em coneixien, perquè hi havia estat als estius, em van demanar que organitzés el servei de digestiu. Vaig pensar que era interessant retrobar les arrels i la família i vaig acceptar la proposta. Ara, ja fa dinou anys que hi treballo.”  A les Terres de l’Ebre va crear tota la infraestructura de l’especialitat i va desenvolupar-hi la seva carrera professional en funció de les necessitats generals de la població.

El Dr. Giné Gala fa un clam reivindicatiu que pot resumir-se en la frase “les comarques també existeixen”. “Molta gent de Barcelona se n’oblida. Creuen que allò que no es pot fer a Barcelona no es pot fer enlloc. El problema és que no hi ha prou mitjans, perquè no s’ha cregut mai que fora dels grans centres es pugui fer gran cosa.”

Aquesta queixa la fa una persona que coneix a fons el tema, perquè va començar a fer recerca pionera a Barcelona i la va acabar a Tortosa. El Dr. Giné va fer la tesi doctoral, dirigida per el doctor M.A. Gassull, sobre els nivells de vitamines i minerals en la població catalana sana. És l’únic estudi fet a Espanya amb 12 elements entre vitamines i minerals. Va demostrar que, malgrat  l’esforç que es requereix, és fa recerca. I com a mostra, hi ha el seu estudi, en el qual va treballar vuit anys, i molts altres publicats posteriorment.

El Dr. Giné ha estat testimoni de la gran evolució experimentada dins de la seva especialitat. Observa tres fronts importants. En el terreny tecnològic, l’endoscòpia i les seves aplicacions han estat un avenç qualitatiu fonamental. “Per exemple, durant els primers anys de l’especialitat, quan hi havia un pacient sagnant, el diagnosticàvem i l’enviàvem al cirurgià, perquè l’operés. Amb la tecnologia endoscòpica, li posem una agulla, se li injecta una substància i aturem l’hemorràgia, amb la qual cosa hem passat d’operar el 20% dels sagnants a l’1%-2%. Des de la vessant mèdica, el fet de descobrir que la causa de la majoria d’úlceres d’estómac era el bacteri helicobacter pylori ha suposat un gran benefici per a molta gent, perquè han passat de patir una malaltia crònica insidiosa a tenir un trastorn que es pot curar fàcilment amb antibiòtics. L’altre front que cal considerar són els trasplantaments de fetge.”

La patologia que més el preocupa són l’alcoholisme, l’hepatitis vírica i els càncers digestius. “Si hi ha una malaltia hepàtica o pancreàtica que pot condicionar que un gram d’alcohol faci mal, s’ha de prohibir l’alcohol d’una manera absoluta. En situacions normals, estaria d’acord en què el consum de 20 grams d’alcohol en forma de vi al dia com a màxim estaria dins d’una dieta saludable, però sense afirmar-ho categòricament. Pel que fa a l’hepatitis C, la majoria dels pacients que tenim diagnosticats són de l’època anterior a l’any 1989, que va ser quan es va poder detectar aquest virus. Les transfusions de sang i l’intercanvi de xeringues entre la població drogoaddicta van ser les principals vies de contagi. Actualment, el 50-60% dels pacients es curen. S’ha evolucionat molt des que l’any 1990 es van iniciar els tractaments, però en voldríem més i voldríem trobar una vacuna com ha passat en el cas de l’hepatitis B.”

La incidència del càncer de colon s’ha incrementat molt al món occidental i, també, a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre. “Vam fer un estudi de la incidència de càncer de colon i vam observar que en els darrers anys el càncer de colon havia augmentat molt, sobretot a les nostres terres. La part optimista és que la prevenció pot oferir uns resultats magnífics, sobretot pel que fa al pòlip adenomatós de recte i de colon. Es tracta d’un tumor benigne que si l’extirpem a temps, no esdevindrà un càncer. Com a mesures generals de prevenció es considera que la població sense risc hauria de fer-se una colonoscòpia cada deu any, a partir dels 50 anys.”

A la seva consulta privada, hi tracta patologies de tot tipus. “Sóc dels pocs especialistes de l’aparell digestiu a les Terres de l’Ebre que té consulta privada. Hi vénen pacients amb patologia digestiva hepàtica, pancreàtica, neoplàsica, per fer-se una endoscòpia, etc. Moltes persones vénen directament perquè volen una segona opinió, i altres són persones que no volen esperar els temps que la Seguretat Social ofereix.”

Gràcies al suport familiar i a l’esforç personal, va complir el somni de ser metge. “La família va col·laborar perquè fes la carrera. Eren anys durs i el fet de tenir un fill fora de casa estudiant suposava un enorme sacrifici. Dono gràcies als meus pares, Joaquim i Adolfina i als meus dos germans grans pel seu suport. Ells no van poder estudiar, en canvi jo sí.”

Posteriorment, els aliats van ser la seva dona i les dues filles. “Tant la meva dona, M. José Cañadas, infermera, com la meva filla gran, Belén, que ha fet comunicació audiovisual o Romina, la petita, que vol ser metgessa, m’ajuden a l’hora de desenvolupar una tasca que no s’acaba mai. També tots els companys i col·laboradors sempre han estat de gran ajuda.”