Text del 2004
No entenc un altre tipus de medicina en l’àmbit privat que no sigui en equip, i més en el camp de la cirurgia.
La ciència mèdica ha avançat notablement en els darrers anys, i també les estructures organitzatives de molts centres hospitalaris. El 1986 el doctor Josep M. Raventós i Negra i un grup de cirurgians van fundar Quirúrgica, Cirujanos Asociados, una associació privada de cirurgians que proposa una via alternativa entre la medicina pública i la privada. El doctor Raventós és cirurgià general i de l’aparell digestiu superespecialitzat en cirurgia endocrina i laparoscòpica. Des d’aquesta entitat dóna un servei avançat i de màxima qualitat en un gran nombre d’especialitats i subespecialitats mèdiques i quirúrgiques. I és que, com ell mateix indica, “la superespecialització és absolutament necessària. La medicina evoluciona amb rapidesa i una sola persona ja no pot dominar totes les tècniques quirúrgiques d’una especialitat. Un equip quirúrgic ha d’estar format per professionals especialitzats en àrees diferents per afrontar tot tipus d’intervencions.” Cirurgia laparoscòpica, oncològica, colorectal, proctològica, endocrina, mamària, de l’obesitat mòrbida, hepatobiliar i pancreàtica, de l’hèrnia i de la paret abdominal, del reflux gastroesofàgic, major ambulatòria, dermatològica i d’urgència, són les àrees d’especialització del nostre equip.
Si bé la família de Josep M. Raventós ha estat tradicionalment vinculada al món del vi i del cava, el seu esperit inquiet i humanista el va portar a iniciar una trajectòria mèdica que ha pres un rumb molt definit. “Pertanyo a la segona promoció d’estudiants de medicina de la UAB. En aquells anys les classes a l’Autònoma no estaven tan massificades com a la Universitat de Barcelona, on la formació era molt teòrica i hi havia poc contacte amb els malalts. Els primers cursos de la UAB vam ser privilegiats. Els professors treballaven amb molta il·lusió i la vida universitària era molt intensa i enriquidora.”
El contacte amb pacients era habitual: “El cirurgià, el bon cirurgià, ha de ser més humà que qualsevol altre metge. Els cirurgians no són déus ni estan per sobre del malalt. El que més m’agrada de l’especialitat que porto a terme és la intensitat de la relació amb el malalt. En altres especialitats es crea un nexe entre malalt i metge que és de per vida. En el nostre camp de treball hem de guanyar-nos el malalt amb dues visites i crear una relació propera i d’absoluta confiança per preparar-lo per a la intervenció. El malalt s’ha d’adormir relaxat. És positiu de cara a la seva recuperació.”
La cirurgia es va erigir com a objectiu professional en un estadi avançat de la carrera. “Durant els estudis de medicina vaig passar per diferents serveis i vaig conèixer el doctor Manel Galofré, amb qui vaig col·laborar durant alguns estius. Amb ell vaig adonar-me que la cirurgia m’agradava. Davant d’un malalt que té un problema, el cirurgià pren una decisió raonada de tractament fruit dels seus coneixements i reflexions. Vaig fer l’especialitat de cirurgia amb el doctor Manel Galofré a l’Hospital de la Creu Roja i després vaig anar als EUA, on vaig repetir l’especialitat i vaig formar-me més acuradament. La formació continuada és una part essencial de la nostra feina.”
La clínica Mayo de Rochester va ensenyar-li una nova manera de treballar i d’organitzar la medicina, però també va transmetre-li una manera de tractar el pacient molt humana. “Havia de conèixer molt bé els meus malalts. Als EUA vaig aprendre a agafar la mà del pacient quan l’estaven anestesiant. Avui ho faig de forma habitual perquè crec que ha de ser així. La manera de treballar dels nord-americans és molt professional. Han estructurat una forma d’actuar que racionalitza totes les decisions. El procés d’arribar a un diagnòstic i posterior tractament està molt estudiat.”
Quatre anys més tard va tornar a Barcelona, on va prendre part com a cirurgià d’un projecte hospitalari nou, que li va permetre posar en pràctica els seus coneixements. “Paral·lelament vaig començar la pràctica privada, a l’Institut Dexeus. Volia dedicar-me a la medicina privada en equip i per això vaig associar-me amb el doctor Joan Torralba, que també estava a la Dexeus, i ens vam integrar en els diferents serveis de la Clínica.” Allà va començar a brotar la llavor d’un equip que avui formen quaranta persones, de les quals dotze són cirurgians.
Quirúrgica, Cirujanos Asociados té el seu despatx al passeig de la Bonanova i els seus malalts són operats a Teknon o Dexeus. Està formada per un equip autònom molt subespecialitzat. La filosofia del grup es basa en el treball en equip. “La nostra mentalitat en el camp de la cirurgia no existeix a Espanya. No entenc un altre tipus de medicina en l’àmbit privat que no sigui en equip, i més en el camp de la cirurgia. Hi ha un sistema mèdic clàssic que fa que alguns metges es dediquin a la medicina pública al matí, combinant-ho amb la docència i la investigació, i a la medicina privada a la tarda per fer un sobresou. Els metges consideren sovint que només a la medicina pública es pot fer una cirurgia complexa. Però això no és així. Un equip ben organitzat i estructurat en un entorn privat també pot oferir uns serveis mèdics punters i professionals si segueix uns criteris d’exigència elevats en matèria de qualitat i eficiència.” Quirúrgica, Cirujanos Asociados compta amb dos equips de cirurgians que operen a la Clínica Teknon i a l’Institut Dexeus. Tenen un volum de malalts molt important, equiparable al de qualsevol altre hospital, i donen atenció mèdica les 24 hores del dia durant tot l’any.
L’escala de valors de l’entitat incideix en el servei com a peça clau per al seu bon funcionament. “Hem de ser professionals i donar qualitat humana. És essencial ser eficaços i aportar la màxima qualitat professional, així com donar un tracte personalitzat al pacient. Solucionem els problemes en qualsevol moment i de forma immediata. Un segon aspecte bàsic és el confort, és a dir, treballar amb comoditat en el sentit que l’entorn de treball ha de ser correcte i disposar de tots els mitjans humans i la millor tecnologia per poder operar amb les màximes garanties. El quiròfan és molt estressant i s’ha d’estar molt concentrat en allò que fas. Si s’ha d’estar amb tensió, almenys que sigui amb la infraestructura necessària. El tercer valor que ens regeix és que l’empresa ha de ser rendible econòmicament.”
L’especialitzat el doctor Raventós és la cirurgia laparoscòpica, una de les tècniques quirúrgiques més avançades que s’estan aplicant als hospitals i centres mèdics catalans i espanyols. “Ser operat per via laparoscòpica és avantatjós. És una tècnica menys agressiva que la convencional, genera menys complicacions i la recuperació és més ràpida. Encara que no ho sembli, és una tècnica difícil.” Junt amb la cirurgia endocrina, la seva altra subespecialització, el doctor Raventós continua treballant i formant-se per oferir rigor, professionalitat i qualitat als pacients que confien en l’experiència adquirida al llarg d’una dilatada trajectòria mèdica.
