Text del 2004
Per fer esport s’ha d’estar en forma; no vulguis fer esport per estar en forma.
.
El tractament de lesions òssies és un àmbit que tracta la traumatologia i la cirurgia ortopèdica. El doctor Ramon Cugat Bertomeu és un dels principals especialistes del país i un expert coneixedor de la medicina de l’esport i de les lesions òssies, especialment les de genoll. Nascut a Aldea, prop del delta de l’Ebre, als quinze anys va arribar a Barcelona per incorporar-se a l’equip de juvenils del Futbol Club Barcelona. Va ser un gran pas en la seva vida, un pas que havia de canviar el seu futur. “De no haver estat així segurament m’hagués dedicat a l’agricultura, com el meu pare. A la meva mare no li feia gaire gràcia que hi anés i va acceptar amb la condició que a més de l’esport realitzés algun altre tipus de formació. El doctor Garcia Cugat era aleshores metge del club i va guiar-me en la meva estada a Barcelona. Vaig decidir estudiar per treure’m el batxillerat i anar a la universitat. El 1969 entrava a la facultat de medicina de l’Hospital Clínic. Vaig continuar vinculat al FC Barcelona però mai accediria als equips superiors. Aquesta proximitat amb el món de l’esport va fer que entrés dins l’àrea de tractament de la patologia de l’esportista de la mutualitat de futbolistes catalans que forma part de la Federació Catalana de Futbol i en la qual continuo col·laborant. Ajudat pel doctor Garcia Cugat, que també era especialista en patologia i cirurgia esportiva, vaig anar endinsant-me en la medicina esportiva.”
Les inquietuds per aquesta especialitat anaven incrementant-se fins al punt que el 1975 va decidir fer unes estades a Anglaterra per entrar en contacte amb noves formes de tractament dels pacients i metodologies de treball. “Vaig estar en un centre de tractament de caderes on hi havia un grup de metges d’alt nivell que em van ajudar molt, especialment Mike Roblewski, un gran professor i sobretot persona. Aquest primer contacte internacional em va portar després a visitar altres països d’Europa.”
Mentrestant s’anava edificant un pòsit de coneixement i d’experiència que donaria els seus fruits ben aviat. “El 1979 vaig sol·licitar feina en alguns hospitals americans i l’Hospital General de Massachussets a Boston es va posar en contacte amb mi. El doctor Bertram Zarins, cap de la unitat de medicina esportiva, va oferir-me d’anar a treballar durant un any al seu departament. Acceptar aquella proposta no era una decisió fàcil perquè m’havia convertit en la mà dreta del meu sogre, el doctor Garcia Cugat, i tenia unes responsabilitats mèdiques que m’hi lligaven. Vaig visitar aquell hospital americà i en vaig tenir una gran impressió, sobretot per la importància que donaven a la tasca investigadora i pels mitjans tecnològics dels quals disposaven. La proposta era molt atraient i al final vaig trobar un terme mig que em permetia establir una connexió entre Boston i Barcelona. Durant tots aquests anys he estat a cavall de les dues ciutats i de la mà del doctor Zarins he participat en conferències arreu dels Estats Units. Conèixer la realitat mèdica d’Estats Units m’ha donat molt de coneixement sobretot en el camp de la cirurgia artroscòpica del genoll.” Aquest fet va portar-lo a crear un grup de cirurgia artroscòpica aplicada al genoll que més endavant es va convertir en l’Associació Espanyola d’Artroscòpia, amb més de quatre-cents metges associats i encarregada de l’organització anual d’un congrés sobre aquesta temàtica pel qual han passat les màximes figures de la cirurgia artroscòpica mundial.
El doctor Cugat és un bon coneixedor de la història i evolució de l’artroscòpia. Indica que “la paraula artroscòpia ve del grec i significa veure (skopeín) l’articulació (árthron). Aquesta eina permet la inspecció directa de l’interior d’una articulació i tracta les lesions que hi ha amb una incidència baixa de complicacions. La intervenció quirúrgica implica que amb l’ajuda d’un cable de fibra òptica s’introdueix una petita càmera en una articulació per examinar l’interior i amb petites pinces i instruments especials és possible tractar lesions. Aquesta tècnica va inventar-la el professor Kenzo Tagaki de la Universitat de Tokyo el 1918 amb l’objectiu de poder tractar la tuberculosi, molt present a l’illa, i que fistulitzava el genoll. Però ha estat el seu successor, Masaki Batanave, el pare de la cirurgia artroscòpica actual. La tècnica artroscòpica japonesa va ser descoberta pel doctor Bob Jackson de Toronto el 1965 i començà a aplicar-la i difondre-la al continent americà.”
El 1995 va néixer la International Society of Arthroscopy, Knee Surgery and Orthopedic Sports Medicine (ISAKOS), “establerta per desenvolupar i promocionar treballs científics i literaris per incrementar el coneixement sobre l’artroscòpia, la cirurgia del genoll i la medicina ortopèdica de l’esport per aplicar-la a la persona i eliminar gran part del patiment que representa el dolor.” A través d’aquesta organització el doctor Cugat participa en congressos, cursos i simposis arreu del món.
El benestar de la persona s’ha de concebre en el marc d’una vida en què es combini l’exercici físic i una dieta alimentària equilibrada. Tant la persona que practica regularment un esport com aquella que sols ho fa de forma esporàdica, cal que previngui possibles lesions. “Una persona jove, preparada des del punt de vista físic, amb condicions innates per l’esport, que cuida la seva dieta i entrena cada dia la musculatura, té menys possibilitats de lesionar-se. La seva gran massa muscular és l’element dinàmic que protegeix les articulacions de possibles lesions. Els preparadors físics i els metges tenim uns coneixements superiors que fa uns anys i això ha afavorit la reducció de les lesions en la població. Ara bé, moltes persones deixen de practicar esport a una certa edat, cap als trenta anys, i aleshores la resistència del cos canvia. Per fer esport s’ha d’estar en forma. No vulguis fer esport per estar en forma. Sense preparació física constant, la pràctica esporàdica d’un esport acostuma a portar lesions que després impliquen una problemàtica derivada, per exemple socioeconòmica.”
La investigació és un altre àmbit de la vida del doctor Cugat. Junt amb un equip d’investigadors de la Universitat de València i un veterinari de Barcelona estan desenvolupant estudis sobre la utilitat dels factors de creixement del plasma per a la reparació de teixits en el cos humà. “D’aquí uns anys l’evolució d’aquestes investigacions pot donar uns resultats molt interessants i esperançadors per a moltes persones.” La trajectòria d’aquest professional de ben segur que continuarà endavant amb la passió que ha demostrat al llarg de tots aquests anys, assolint grans reptes i projectant noves il·lusions amb el suport professional i moral de la seva esposa, Montse Garcia, doctora en anatomia patològica, que des de sempre ha treballat al seu costat, i amb la comprensió dels seus fills, Deborah, Pepe i Carolina, que han viscut l’esforç constant dels seus pares per contribuir a l’avenç de la medicina.
