Text del 2005
El futur de la medicina ha de girar entorn del concepte de prevenció.
L’internista és una figura fonamental de la medicina pel fet de tenir una visió conjunta del pacient i de la malaltia. Sobre la medicina interna se sustenta una filosofia de treball complexa i vasta, centrada en l’atenció al pacient i basada principalment en l’estudi integral del malalt aprofundint també en aspectes somàtics i psicològics. El seu objectiu prioritari és oferir un abordatge integral a pacients que acostumen a patir diferents trastorns de forma simultània. Malgrat la seva rellevància, a meitat de la dècada dels seixanta es va iniciar una procés de disgregació de la medicina interna i d’aquesta en van sorgir algunes especialitats. El paper de consultor de màxim rang el va començar a ocupar l’especialista. Avui l’oblit en què va caure l’internista s’està corregint des de diferents àmbits. El doctor Ruperto Oliveró Rigau és metge internista, àmbit de la medicina que ha desenvolupat amb passió al llarg de la seva trajectòria professional. “L’internista és la persona capaç de relacionar una sèrie de símptomes que presenta el pacient i diagnosticar de forma precisa la patologia i l’arrel del problema. Aglutina un coneixement molt ampli i disposa d’una visió global que no té un especialista mèdic. L’especialista entra en escena allà on no arriba l’internista per la concreció.”
El seu pare també va ser metge. Especialitzat en pneumologia, va desenvolupar la professió a l’Hospital Clínic i en una consulta privada que va ser font de formació del seu fill Ruperto. “Vaig viure des de petit la medicina perquè el pare tenia la consulta al pis del costat de casa. Me n’agradava la part humana, el fet de poder ajudar persones. Vaig començar a estudiar medicina amb el ple convenciment que havia optat per una carrera apassionant. Durant la carrera vaig acompanyar el pare a fer visites perquè m’agradava la interrelació que s’establia entre metge i pacient sostinguda sobretot en la confiança, aspecte bàsic de la medicina. La facultat de medicina de la Universitat de Barcelona representava conèixer un nou espai formatiu. M’havia format als Jesuïtes de Casp, que em van transmetre un gran sentit de la responsabilitat, una actitud que vaig mantenir durant la carrera i que em va permetre seguir-la amb disciplina i bons resultats. Grans professors com el doctor Ruano, el doctor Cruz Hernández, el doctor Cristóbal Pere i el doctor Pinyol Aigüader van contribuir decididament a la meva formació.”
A sisè de carrera entrà d’estudiant intern a l’Hospital de la Vall d’Hebron quan s’hi estava començant a desenvolupar una especialitat mítica que abastava la cirurgia, la medicina i la cardiologia. “Eren les cures intensives, una especialitat nova que pretenia resoldre-ho tot, que era crítica amb malalts pluripatològics i que permetia tractar amb rapidesa i eficiència les urgències. Vaig ser dels primers estudiants de medicina a cursar l’especialitat.”
Dos anys més tard entrava de metge adjunt a la unitat de cures intensives de l’Hospital de la Vall d’Hebron. “Va ser una gran escola on es tractaven pacients extrems arribats de tot Catalunya. Les guàrdies nocturnes eren les més dures perquè l’internista tenia sota la seva responsabilitat vint-i-quatre llits i s’havien d’atendre casos molt diversos. Els intensivistes posàvem a la pràctica la teoria de les especialitats. Érem els grans coneixedors de les maniobres per mantenir viva una persona.”
Fent cas dels consells del seu pare va decidir combinar l’exercici de la medicina en l’àmbit públic i privat. “La il·lusió inicial dels intensivistes es va anar apaivagant. Els sous baixos de la medicina pública hospitalària va fer que grans professionals haguessin de buscar altres feines. L’internista de consulta externa atén pacients menys greus que no acostumen a arribar d’urgència. Part de l’equip de l’Hospital de la Vall d’Hebron vam integrar-nos a la nova unitat d’intensius i coronàries de la Clínica Quirón de Barcelona, on es feia una medicina menys extrema. Un temps després vaig col·laborar amb el doctor Isidre Claret per revitalitzar la Clínica Teknon. Era el 1985. La denominada Teknon petita estava en una situació econòmica dolenta i vam establir un pla d’ampliació de serveis i de remodelació d’instal·lacions que amb l’ajuda d’una nova gerent, Mercedes Misol, va reeixir. Més endavant vam engegar el projecte de creació de l’actual Centre Mèdic Teknon junt amb l’empresari Javier de la Rosa. Si bé el nostre objectiu era crear una clínica a la nostra mida, els plans no van anar com haguéssim volgut. L’arribada del capital nord-americà i altres problemes derivats de la gestió de De la Rosa van fer que hagués d’abandonar aquell projecte mèdic per iniciar un repte nou.”
El repte actual del doctor Oliveró se centra a CIMA, Centre Internacional de Medicina Avançada, una entitat mèdica que va entrar en funcionament el 2003 i que pretén convertir-se en un centre de referència. “La majoria de clíniques i hospitals fan medicina curativa, mentre que CIMA té per objectiu la medicina preventiva amb la realització de tractaments de cirurgia ambulatòria de curta estada, basats en la qualitat i mitjançant tecnologia punta, aspecte clau de la institució. Fem diagnòstics ràpids i precisos gràcies a l’adquisició de la millor tecnologia, sobretot en escànners, i a uns professionals d’alt nivell. Aquesta rapidesa permet oferir als especialistes mèdics resultats en molt poc temps i reduir l’angoixa del pacient. En altres països europeus hi ha més consciència de la importància de tenir cura del cos i de passar per revisions anuals per prevenir patologies. La medicina preventiva pot estalviar molts diners a la sanitat perquè permet evitar l’aparició de malalties i haver de realitzar intervencions complexes i costoses. A major nivell cultural hi ha més consciència de la necessitat d’apostar per la medicina de la prevenció. Hi ha malalties asimptomàtiques que es poden detectar amb una revisió a temps. Tenir cura de la salut és invertir en temps de vida i en qualitat de vida.”
I és que avui el metge internista està assumint una faceta fonamental de la medicina que és la prevenció: “El futur de la medicina ha de girar entorn del concepte de prevenció. Disposem de molts mitjans tècnics, analítics i humans per detectar de forma precoç patologies diverses i establir tractaments ràpids, senzills i poc traumàtics que permetin salvar la vida de la persona. Els escànners actuals permeten detectar tumors de pocs mil·límetres que poden ser extirpats i evitar que s’estenguin.”
És una manera de veure la medicina que també beneficia el sistema sanitari en reduir el nombre de consultes, les proves complementàries… La medicina interna ofereix solucions a problemes que tenen diferents característiques col·laborant sovint amb els especialistes. De ben segur que les properes dècades l’internista continuarà sent necessari com ho demostra la tasca del doctor Oliveró en l’àmbit de la medicina interna i preventiva. És el professional mèdic més capacitat per oferir una assistència integral i de qualitat.
