Text del 2004
L’avenç en la medicina nuclear és paral·lel a l’evolució tecnològica i a l’aparició de nous radiotraçadors.
La doctora Pons des de ben petita tenia facilitat per les matemàtiques. En gaudia i, pràcticament sense estudiar, aconseguia resultats molt brillants, per la qual cosa sempre va tenir molt clar que estudiaria aquesta disciplina. No obstant això, en l’últim moment va inscriure’s, encara no se n’explica el motiu, a la facultat de medicina. Es va penedir d’aquesta decisió cada dia mentre estudiava la carrera. Els estudis que havia triat no li agradaven ni captaven el seu interès. “Vaig estudiar la carrera de medicina pensant que mai no l’exerciria. La meva passió eren les matemàtiques.” Un cop obtingut el títol la prioritat era aconseguir un treball i compaginar-lo amb l’estudi de les ciències exactes. A l’hora de buscar feina, decidir-se per una especialitat no va ser fàcil. Descartades les branques mèdiques, les quirúrgiques i les de laboratori, només quedava la medicina nuclear, tot i que era una disciplina pràcticament desconeguda que rebia poca atenció en els plans d’estudi. Es va dirigir al servei mèdic de l’especialitat a l’Hospital de Sant Pau per fer-hi una estada i conèixer de què es tractava. Quan va saber que la medicina nuclear requeria coneixements de física, química i informàtica, va sentir que finalment havia trobat el seu lloc en el món de la medicina. Al servei de l’Hospital de Sant Pau va aprofundir en aquesta especialitat que a poc a poc l’anava fascinant fins a convertir-se en una passió. Va iniciar estudis de recerca i ben aviat va realitzar la tesi doctoral. Un cop superat el MIR va obtenir la plaça de residència a l’Hospital Clínic, on segueix en l’actualitat com a cap del servei de medicina nuclear. Aquesta unitat està formada per més de trenta persones: sis metges especialistes en medicina nuclear, un radioquímic, un radiofísic, residents, diplomats en infermeria, tècnics…
“La medicina nuclear té aplicacions diagnòstiques i terapèutiques. Fonamentalment s’usa per diagnosticar múltiples patologies mitjançant radiotraçadors que s’injecten al pacient. Aquestes substàncies es fixen en l’òrgan o teixit que es vol analitzar. N’obtenim una imatge que ens informa sobre el seu metabolisme.”
Com en tots els àmbits de la ciència, en la medicina nuclear també es tendeix a la subespecialització. “Les especialitats de la medicina nuclear són preferentment la cardiologia, la neuropsiquiatria i l’oncologia, tot i que també n’hi ha d’altres.”
En l’àmbit de l’oncologia la tècnica del gangli sentinella i la del PET són les més novedoses. “La tècnica del gangli sentinella és molt senzilla. S’injecta una dosi petita d’un radiotraçador que segueix la ruta dels canals limfàtics. S’intenta determinar el primer gangli al qual han arribat les cèl·lules neoplàsiques. Un cop extret, si l’anàlisi és positiva s’han d’extirpar tots, però si és negativa no cal extirpar-ne més, contràriament al que es feia temps enrere. Actualment evitem la intervenció quirúrgica en molts casos.”
L’última novetat per al diagnòstic de malalties oncològiques és la tomografia per emissió de positrons (PET). “A diferència d’una radiografia convencional o d’una gammagrafia, amb la PET s’obté una imatge molecular. Els radiotraçadors són molècules químiques molt semblants a les del nostre cos, per la qual cosa podem aconseguir imatges de pràcticament qualsevol activitat del nostre organisme.”
Els especialistes en medicina nuclear col·laboren amb els cardiòlegs i neuròlegs. “La medicina nuclear contribueix en el diagnòstic de la cardiopatologia isquèmica donant informació del grau de perfusió del cor. Semblantment, també es pot veure la perfusió del cervell mitjançant traçadors i orientar el neuròleg sobre la tipologia de malaltia detectada.”
La teràpia constitueix una mínima part de l’activitat de l’especialitat. Només es tracten patologies molt determinades, la més habitual de les quals és el càncer de tiroides. “La glàndula del tiroides funciona amb el iode subministrat a través de la dieta. Si injectem iode radioactiu a dosis altes aconseguim una acció terapèutica perquè irradiarà les cèl·lules per destruir-les.”
Fa pocs anys els pacients del servei de medicina nuclear tenien certa aprensió i fàcilment relacionaven la seva malaltia amb càncer, però ara estan més ben informats. “Se’ls explica en què consisteix la medicina nuclear amb l’objectiu que no la identifiquin amb càncer ni amb radiacions perilloses. De fet, la dosi d’irradiació és semblant a la d’altres exploracions radiològiques.”
La doctora Pons ocupa altres càrrecs de responsabilitat en els àmbits de la docència i la recerca. És professora titular de la universitat de Barcelona i directora d’un departament de la mateixa institució. Transmetre els seus coneixements sobre l’especialitat li suposa una gran satisfacció perquè fins fa poc era una branca de la medicina molt desconeguda. També és cap de recerca d’un grup d’IDIBAPS i coordina un programa dins una xarxa temàtica d’àmbit nacional sobre el càncer. Així mateix ocupa altres responsabilitats d’àmbit europeu.
“L’avenç en la medicina nuclear és paral·lel a l’evolució tecnològica i a l’aparició de nous radiotraçadors.” Estar al dia dels avenços tècnics i científics és necessari per a qualsevol especialista, però en el cas del metge esdevé obligatori. “El treball diari i l’intercanvi de coneixements amb els companys és la millor manera d’enriquir-se professionalment. Però també les jornades, congressos i cursos monogràfics pluridisciplinaris, així com Internet.”
La doctora Pons ha assolit una molt bona posició professional, ha obtingut fins ara tot el que s’ha proposat i ha arribat a més del que podia aspirar a la seva edat. L’apassiona la seva activitat professional, però malgrat tot no ha aconseguit oblidar les matemàtiques, a les quals potser es dedicaria si tornés a començar.
