Dra. Marta Burniol García
Dra. Marta Burniol García
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

DRA. MARTA BURNIOL GARCÍA

FARMÀCIA BURNIOL (ANTIGA FARMACIA PRATS)

Text del 2006

Els farmacèutics comunitaris portem a terme una tasca molt important i no reconeguda de manera oficial de suport moral i pràctic a la ciutadania.

La doctora en farmàcia Marta Burniol es va decantar per la llicenciatura en farmàcia perque li interessaven  molt les disciplines científiques; sobretot les relacionades amb la salut: “Farmàcia em va semblar un carrera molt completa i àmplia. A més quan era una adolescent, vaig formar part de l’equip de voluntaris que col·laboraven amb el pare Alegre; durant aquell temps de cooperació em vaig adonar que m’implicava en excés amb les problemàtiques dels afectats per tal que em dediqués al món de la medicina. Sabia que no podria estar al marge del patiment dels pacients. Em feia por que això m’afectés més enllà de l’exercici de la meva activitat professional. Per això em vaig decantar per formar-me dins de l’àmbit de la farmàcia. La meva família, tot i que no provenia de la tradició farmacèutica, va donar suport a la meva iniciativa, en part perquè és una activitat que sempre ha gaudit de respecte entre la ciutadania. Creia que com a farmacèutica podria mantenir una major distància respecte els pacients. Ara sé que m’equivocava. Els farmacèutics comunitaris portem a terme una tasca molt important i no reconeguda de manera oficial de suport moral i pràctic a la ciutadania. Per sort, les persones ateses agraeixen molt el tracte personal i el servei que els brindem.”

Abans, però, de decantar-se per l’exercici de la farmàcia comunitària, la dra. Burniol es va doctorar a Alemanya i treballà en el món de la indústria durant quasi 10 anys seleccionant productes en vies d’investigació que poguessin ser interessants un cop comercialitzats: “Era una feina molt engrescadora però havia de viatjar molt. Va arribar un moment en què em vaig adonar que la meva dedicació era difícilment compatible amb la meva vida familiar i em vaig plantejar dedicar-me a l’exercici de la farmàcia comunitària. Ha estat un canvi molt enriquidor i reconfortant perquè m’agrada el contacte i caliu amb el pacient, tot i que reconec que també hi ha situacions o moments més difícils o violents, sobretot durant les guàrdies.”

Com a titular d’una oficina de farmàcia, el gran somni es fer realitat les propostes del Dr. Mariño, de manera que els responsables de les oficines de farmàcia esdevinguin “consellers quant als hàbits de salut i dietètics, experts en el medicament i responsables, juntament amb els metges i els infermers, de la tasca assistencial. El farmacèutic hauria de treballar de manera coordinada amb la resta de professionals per tal de garantir una bona atenció a la població, la qual hauria de ser el veritable principi i final de l’assistència sanitària.”

De fet, en part porta a terme aquesta fita gràcies a la implicació en totes les campanyes previstes pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i en altres mesures de plena actualitat: “Intento participar en totes les campanyes, contra la diabetis, la hipertensió, etc., que promou el Col·legi. I també ens hem implicat en la renovadora iniciativa que suposa el Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD) adreçat als malalts més grans o crònics que han de ser sotmesos a diversos tractaments. D’aquesta manera es volen minimitzar les equivocacions a l’hora d’ingerir la medicació, les interaccions i aconseguir una eficàcia més acurada. La iniciativa SPD, a més a més, implica la col·laboració dels metges d’atenció primària i dels farmacèutics, ja que a través de la cooperació d’aquests dos agents sanitaris, els pacients es poden adreçar setmanalment a la seva farmàcia de confiança i recollir la medicació que han de prendre empaquetada per al seu consum diari.”

Per desgracia, ara per ara “no portem a terme sensu stricto la nostra funció de consellers de manera formal. De fet, tot i que per llei totes les farmàcies catalanes han de disposar d’un despatx en què el titular de l’establiment pugui atendre els dubtes dels usuaris de forma confidencial, poques vegades es fa servir aquest espai. Hi ha una manca de costum per part de l’usuari que nosaltres hauriem de fomentar. Tot i això, sí portem a terme una important tasca d’assessorament durant el dia a dia al mostrador recomanant els nostres usuaris quins són els productes més adients i com els han de fer servir; no només en el cas dels medicaments tradicionals, sinó també en el cas de la fitoteràpia. Aquests productes són adequats per tractar determinades afeccions, però també poden comportar efectes secundaris i interaccions, per la qual cosa un professional ha de vetllar per la seva correcta administració.” Molt possiblement el futur de la farmàcia comunitària passarà per l’assessorament individualitzat dels usuaris i és possible que aquest servei hagi de ser retribuït. En canvi, sí continuem elaborant les fòrmules magistrals que determinats metges prescriuen. En definitiva, la farmàcia comunitària és un espai de servei sanitari a la ciutadania amb múltiples diversificacions. És evident, però, que en el moment present estem vivint una etapa de subespecialització i transformació d’aquests espais sanitariocomercials i l’establiment de la Dra. Burniol n’és un exemple.

El seu contacte diari amb la població ha determinat que s’adoni de la importància i influència dels mitjans de comunicació en  la promoció immediata d’un determinat medicament o producte: “La televisió, en gran mesura, juga amb les necessitats sanitàries de la població i decanta els ciutadans cap a un o un altre medicament. Aquest fet és perceptible a una oficina de farmàcia: després de l’emissió de determinats espais els ciutadans acudeixen en massa a demanar un determinat producte que s’ha anunciat. També els altres mitjans de comunicació, en menor proporció, influeixen.  Aquest és un altre factor que fa que el consell i l’assessorament del farmacèutic sigui determinant per tal de proporcionar informació objectiva de cara a l’elecció o no d’un producte.” A més a més, els mitjans de comunicació també determinen que de vegades es creïn falses expectatives en la població, el que és especialment greu quan parlen de malalties malignes, com ara el càncer. Per poder donar una informació veraç i contextualitzada, els farmacèutics catalans disposen, a través de la pagina web del Col·legi, d’un aplec de notícies sobre temes farmacèutics i mèdics aparegudes cada dia als principals  mitjans de comunicació escrits. El farmacèutic les ha de llegir amb atenció i sentit crític per tal d’informar i formar degudament la població. Aquesta informació, és accessible a través d’Internet, una eina que s’ha convertit en gairebé imprescindible en les farmàcies del nostre país.

La Dra. Burniol és des de fa set anys titular d’una farmàcia a la Plaça de l’Esglèsia d’Arenys de Mar. Properament, no obstant això, es traslladarà a Llavaneres i engegarà una nova oficina de farmàcia: “Em farà pena deixar a la gent d’Arenys, però estic il·lusionada amb el canvi, perquè Llavaneres és el meu poble de tota la vida i on encara visc, i pel repte que significa dissenyar de nou un establiment  que s’adapti al màxim a les funcions que abans mencionavem.”