Text del 2006
Sense vocació no es pot fer res, perquè aquesta tasca requereix tenir moltes ganes d’ésser útil a la gent.
Membre d’una família de Sabadell amb una arrelada vocació de servei sanitari, la senyora Eulàlia González estava predestinada a continuar una tradició que, finalment, es va concretar en el món farmacèutic, gràcies a l’exemple de la seva tia materna, la senyora Enriqueta Carnicer. “Sóc la petita de tres germans. El meu germà gran, en Marc, és enginyer en Telecomunicacions, i la Berta, la germana mitjana, ha estudiat Belles Arts i actualment dirigeix un Centre Cívic a Barcelona. El meu pare, Antoni, va ésser professor de Geografia i Història i feia classes a alumnes d’EGB. La meva mare, Carme, és psicòloga infantil. I la meva tia, Enriqueta Carnicer de la Pardina era farmacèutica. Va ser ella la que va fundar l’any 1957 una farmàcia al barri de Campoamor, a Sabadell, la qual va regentar durant quaranta anys. Malgrat el pas del temps, m’omple de goig veure com hi ha clients del nostre barri que la recorden amb molt d’afecte. Alguns, encara recorden també el meu avi, l’Aureli Carnicer, que els va atendre com a metge durant els anys cinquanta. Va ser la meva tia Enriqueta qui em va introduir en aquest món de la farmàcia i em va empènyer a seguir les seves passes.”
L’Eulàlia González al principi no ho va tenir gaire clar, però aviat es va adonar que la farmàcia era la seva veritable vocació. “Vaig dubtar una mica sobre les meves preferències professionals, però, després de treballar-hi durant un temps a la farmacia, vaig adonar-me que m’agradava molt. Penso que sense vocació no es pot fer res, perquè aquesta tasca requereix tenir moltes ganes d’ésser útil a les persones.”
L’any 1996, mentre estudiava primer curs a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la seva tia Enriqueta Carnicer, va morir. Amb tan sols vint-i-sis anys, l’Eulàlia es va fer càrrec de la oficina de farmàcia de la seva tia i va haver de fer front a molts nous reptes. “Vaig acabar la carrera el setembre, i l’endemà de l’últim exàmen, vaig anar a treballar a la farmàcia. El més difícil per mi va ser quan vaig quedar-m’hi sola. En aquells moments, vaig tenir molta sort perquè la meva família em va transmetre molta confiança i seguretat en les meves capacitats i em van animar força. Vaig tenir molta sort de tenir-los al meu costat en tot moment, perquè sense el seu suport no sé com hauria pogut tirar endavant.”
La senyora González no solament va reeixir en els seus propòsits, sinó que tres anys després ja pensa a reformar l’oficina de farmàcia, per adequar-la a les noves necessitats dels seus clients. “Tenim previst fer vàries seccions dedicades a diferentes especialitats com la homeopatia, la fitoteràpia, la nutrició i la cosmètica. També volem reforçar el tema de l’atenció farmacèutica, perquè jo crec que el servei personalitzat serà el futur de la nostra professió.”
Per aconseguir aquests objectius, compta a la farmacia amb la col·laboració de dues farmacèutiques. “La Marta, que és especialista en homeopatia, i la Graciel.la que vol fer-se càrrec de l’atenció farmacèutica. Estic molt contenta de la feina que totes dues desenvolupen a l’oficina de farmàcia.”
Pel que fa al tema de la formulació magistral, tot i que és conscient de que és molt més rendible encarregar que facin les fòrmules en una altra farmàcia, s’estima més fer-les a la seva pròpia oficina. “No volem perdre la possibilitat de fer formulació magistral, ja que és una feina molt maca i, personalment, m’agrada força.”
La senyora Eulàlia González creu que una major comunicació entre els metges i els farmacèutics seria molt útil i enriquidor, sobretot per els pacients. “S’hauria de potenciar molt més la comunicació entre els metges i els farmacèutics. El fet d’atendre els pacients de forma conjunta seria un benefici per aquests. De fet, ja s’estan fent experiències pilot en aquest sentit tant a Sabadell com a Barcelona. Concretament, en un dels barris de Sabadell es fan reunions mensuals entre els farmacèutics i els metges per comentar historials d’alguns pacients concrets.”
En quant els estudis de farmàcia, la senyora González creu que el farmacèutic no surt prou preparat de la Facultat, ja que, tot i que rep una informació general sobre moltes matèries, li manquen coneixements que li ajudin a poder començar la seva vida laboral. “Penso que la carrera t’ofereix una visió molt global, però no t’ensenya allò que necessites saber quan comences la vida laboral. Quan surts de l’àmbit acadèmic, et trobes una mica perdut, alhora de començar a treballar. Però, és el dia a dia el que et va donant una experiència molt enriquidora.”
També observa que el món farmacètic viu una revolució davant d’un futur incert, la qual cosa la inquieta. “Hem viscut la informatització de les oficines de farmàcia, l’adaptació a les noves normatives. També hem experimentat la baixada dels preus dels medicaments i la necessitat d’obrir-nos a altres camps. Per tot això vivim un moment de grans canvis en molts aspectes, tots ho estem patint i no sabem on ens conduiran.”
Davant totes aquestes incerteses, albira un fort protagonisme de les medicines naturals a la farmàcia del futur. “Estem observant un retorn de la gent a la utilització de la medicina natural, potser buscant una alternativa al medicament al·lopàtic.”
La senyora Eulàlia González se sent molt satisfeta quan comprova que els seus clients l’escolten i duen a la pràctica tots els seus consells. “La gent ve sovint a la nostra oficina de farmàcia a fer-nos consultes sobre alteracions diverses de la salud. Per nosaltres és una satisfacció molt gran veure que has donat un consell, t’han fet cas i has contribuït a fer felices les persones.”
D’acord amb el seu convenciment sobre les propietats benèfiques de les plantes, quan arriba la tardor la senyora González, promou campanyes preventives de cara a l’hivern. “Sempre que no hi hagi cap contraindicació mèdica, és molt recomanable, amb vista a l’hivern, la utilització de plantes medicinals per reforçar les defensas, tant per la gent gran com la canalla.”
Crec que els farmacèutics poden presumir de ser un dels col·lectius que posa més zel en la seva tasca professional, degut a la seva vocació de servei a la comunitat i la proximitat. “Procurem tenir una actuació ètica i vetllar pel benestar dels nostres clients-pacients. Amb la nostra feina resolem molts problemes al llarg del dia, des de la detecció d’incompatibilitats entre medicaments fins a recordar la posologia correcta.”
