Text del 2001
La tasca de l’advocat penalista és sempre observada i analitzada amb el respecte de la resta dels col·legues i la curiositat i desconeixença del gran públic sobre aquestes qüestions. El professor Xavier Melero té una àmplia experiència en resoldre o minimitzar les incidències penals relacionades amb el món de l’empresa: “La majoria de vegades o bé el delicte ha estat comès pel mateix empresari, administrador, etc., o bé l’empresa ha estat l’objecte i víctima de la infracció. Les àrees jurídiques relacionades amb el món empresarial són moltes, per la qual cosa la nostra actuació engloba camps ben distints, com ara les infraccions mediambientals, les econòmiques, les societàries, les relacionades amb les imprudències en matèria de protecció laboral, etc. Fins i tot, pot arribar a presentar-se un cas que no tingui cap tipus de connexió directa amb l’àmbit de l’empresa, sinó amb la vessant personal de l’empresari, i englobi delictes contra la propietat o, fins i tot, de sang.”
Les greus conseqüències que es poden derivar d’una sentència condemnatòria per a l’inculpat, justifiquen la necessitat de fer-se càrrec dels casos el més aviat possible: “Pel que fa a la nostra relació amb l’empresari, som un cas especial dins del camp l’assessorament, ja que l’empresari tan sols requereix els nostres serveis en moments patològics. A més, molt sovint, aquest contacte és la conseqüència de les referències que altres despatxos donen de nosaltres. Malgrat aquestes peculiaritats tenim una semblança que ens iguala amb els bufets d’assessorament jurídic convencionals: la necessitat de vetllar pels interessos del nostre client des de l’arrel del problema, és a dir, des de les primeres etapes de la instrucció. En aquest sentit, podem distingir entre dos tipus de clients, els que immediatament dipositen la seva possible privació de llibertat en les nostres mans i els casos que ens arriben quan ja han transcorregut diverses etapes del procés. En aquesta segona situació, acostuma a ser molt més difícil arribar a una solució satisfactòria, perquè ja no tens la possibilitat d’intentar assolir un pacte de tipus privat amb el fiscal o de presentar els atenuants ideals per intentar disminuir el càstig. Crec que en tot moment s’ha de ser molt franc i plantejar al client clarament però des d’una òptica positiva la difícil situació en la qual es troba. Si la possibilitat d’absolució és palesa, s’ha de lluitar fins a les darreres conseqüències, però si, pel contrari, és evident la seva culpabilitat, s’ha d’ intentar que se li infringeixi el càstig més benigne possible. Desgraciadament, aquest segon cas pot comportar una estada a la presó que sempre és traumàtica, però que l’advocat ha d’intentar enfocar de manera tan positiva com pugui, i fer entendre al client que no està sol i que, tot i que ingressi en presó, tu continuaràs treballant perquè surti el més aviat possible.”
En primera instància, podria semblar que l’objectiu i primera preocupació de tot advocat penalista és guanyar. No obstant això, els mòbils ètics conformen de manera profunda les bases de la seva tasca. Això no significa, però, que no se sentin decebuts quan, creient haver defensat de la manera més adient els interessos dels seus clients, es troben amb una sentència contrària: “Quan guanyes, tens la sensació d’una completa normalitat, perquè sembla que tot el procés i el sistema hagin funcionat adequadament, ja que has sabut presentar els arguments i la jurisprudència escaients. Quan perds, en canvi, et desanimes, i t’adones de com afecta aquesta decisió a la vida del teu defensat. En el nostre país, patim una visió i reacció davant de la figura de l’empresari que no es correspon amb la resta dels països europeus, on se’l considera com un creador de riquesa. Això no obstant, nosaltres arrosseguem una concepció de l’empresari fruit de la història recent que fan que hi hagi un cert rebuig social cap a aquesta figura i que, en general, el gruix de la població senti una mena de complaença en comprovar que un membre privilegiat de la comunitat ha perdut les seves prerrogatives. La pressió dels resultats i la possibilitat d’observar el pes que comporta haver de superar aquesta prova, fan que la nostra feina esdevingui molt humana i també que aprenguem a controlar tots els riscos i les incidències que es poden presentar durant el procés per tal de reduir les situacions imprevistes, i evitar que la vida del teu defensat no s’enfonsi.”
La capacitat per aprendre de les errades comeses és constant i molt efectiva en els éssers humans. En el cas del dret penal, les conseqüències d’una errada són analitzades objectivament i en funció d’un determinat marc legislatiu que, indirectament, hem elegit tots els ciutadans del país a través del sistema democràtic: “A partir de l’aprovació del Codi penal del 1995, moltes infraccions de tipus societari que abans es podien arranjar mitjançant la via mercantil, són considerades delictes amb repercussió penal. Això ha de ser curosament valorat per l’empresari, el qual ha de saber que l’aplicació de la legislació penal sempre es basa en els fets consumats, i no en la conducta, personalitat i trajectòria del jutjat. Aquests aspectes poden afavorir-ne una ràpida reinserció en la vida pública, però no la imposició de la pena. Aquesta situació ens ha de fer plantejar-nos dos aspectes; per una banda, podem qüestionar-nos si el marc jurídic que ens empara és l’adequat i legítim; en aquest sentit, és cert que podem tenir dubtes sobre la primera vessant, perquè, a diferència d’altres estats europeus, la normativa espanyola tendeix a ser més utòpica en la posada en marxa i en l’execució, i no preveu terminis de moratòria per tal que els empresaris es puguin adaptar als nous condicionants. Aquesta falta de flexibilitat es fa palesa, per exemple, en la legislació mediambiental o de riscos laborals en què no s’ha previst una etapa d’adaptació a les noves exigències. Però pel que fa a la legitimitat, no hi ha cap mena de dubte que l’actual codi reflecteix la voluntat democràtica de la nostra societat respecte de la valoració del càstig que s’ha d’aplicar als culpables.”
Aquesta situació de rigor obliga a l’empresari a estar conscienciat de les repercussions jurídiques d’una infracció en qualsevol camp d’actuació: “Cal que els empresaris disposin d’uns mínims coneixements sobre la gestió de l’empresa, tal com ho manifesta el Tribunal Suprem, que dictaminà la necessitat de tenir el coneixement usual de la vida de l’empresa. El costum generalitzat és derivar tot el que se surt de l’activitat productiva a l’assessor per optimitzar la gestió de l’empresa. Per fer-ho, l’assessor pot incórrer en pràctiques ambigües o infractores de la normativa vigent, la qual cosa suposa un delicte del qual també l’empresari esdevé responsable. L’empresari ha de controlar en tot moment la gestió general del seu negoci i fer servir la sensatesa a l’hora d’optar per mesures d’estalvi fiscal o d’inversió perquè, en cas contrari, les repercussions poden ser molt negatives.”
