Text del 04-02-2014
L’esperit i les capacitats comercials d’aquest emprenedor, encarnació paradigmàtica del self-made man, han permès que creés un petit empori entorn als articles de platja i la joguina, que avui compta amb la implicació de dos dels seus fills. La desvalorització de la figura de l’empresari, la falta de referents polítics, les càrregues contributives excessives per a les empreses i la classe mitjana i el perjudici de la competència deslleial destaquen en el seu testimoni.
Tarannà i vocació emprenedora innata
Des de petit em vaig sentir atret per l’activitat empresarial en el vessant comercial, i des de ben jove em vaig iniciar en aquest sector. Amb 20 anys vaig desplaçar-me i exercir de comercial a Ceuta i Melilla, on em dedicava a la representació i venda de material ortopèdic i farmacèutic. En tornar a Catalunya, vaig iniciar un petit negoci de venda d’articles de platja a la Costa Brava, que es diferencià de la competència per la inclusió pionera d’ulleres de submarinisme. Gràcies a l’èxit de la fórmula em vaig poder establir pel meu compte com a majorista de productes de platja; els principis foren molt humils –l’activitat començà amb un magatzem en un altell de 40 m2–, però progressivament vaig anar abastint cada vegada un nombre més significatiu de botigues de l’àrea, i vaig aconseguir vèncer l’estacionalitat del catàleg inicial incloent-hi joguines.
Aposta primerenca pels articles importats
Vaig ser el primer majorista d’articles de platja de la Costa Brava que optà, atesa la seva competitivitat, per la comercialització d’articles importats. Per això, he viatjat, primer jo i després els meus fills, nombroses vegades a l’estranger, a la Xina i a altres països com l’antiga Txecoslovàquia, per seleccionar i pactar les condicions de la comanda. En aquest sentit, vull desmitificar la imatge de l’empresari que fa transaccions a l’estranger com una persona jove, molt preparada i que parla idiomes: jo, sense parlar gairebé anglès, no he tingut mai cap problema per operar internacionalment. En l’actualitat importem tant articles de platja com joguets.
Anys daurats amb la incorporació de Maria Antònia i Francesc Cladellas
El període comprès entre els anys 1985 i 2008 fou una època daurada d’expansió continuada per al Grup Cladellas. A partir de la dècada dels 90, a més, s’incorporaren en el funcionament i la gestió de l’empresa els meus dos fills, Maria Antònia i Francesc, que m’ajudaren encara més a engrandir el negoci. L’arribada de la crisi, però, comportà un canvi de tendència, que encara no s’ha estabilitzat per raons externes –la conjuntura econòmica–, i internes –la competència deslleial que pateix el nostre sector–.
Creació d’una cadena pròpia d’establiments
L’any 2008, havent analitzat, d’una banda, el context i les previsions econòmiques i, de l’altra, observat el nombre creixent de botigues clients que tancaven per falta de continuïtat en assolir els seus propietaris l’edat de jubilació, vaig optar, fent un gir radical en la nostra trajectòria i filosofia majorista, per crear una cadena pròpia d’establiments. En l’actualitat disposem de set botigues en diverses localitats catalanes, com Sant Feliu de Guíxols, Martorell o Vilanova i la Geltrú, i en centres comercials com Baricentro o la Roca del Vallès; aquest últim establiment és un outlet destinat a optimitzar les existències sobrants d’altres temporades. Tots els nostres espais comercials tenen més de 300m2 i ocupen de forma indefinida un equip humà que supera el mig centenar de persones, que es complementa amb reforços eventuals durant les campanyes específiques.
Magatzem del grup de 10.000 m2
L’expansió del negoci determinà la construcció d’un gran magatzem general de 10.000 m2 situat a Santa Eulàlia de Ronçana. La ubicació fou una decisió estratègica complexa, i un tant arriscada, perquè aleshores tots els centres d’existències se situaven a les capitals de províncies. A més, també disposem de dues naus addicionals de més de 3.000 m2. En aquests tres espais treballen de forma regular més trenta persones. Tradicionalment, la nostra empresa ha mantingut unes existències elevades perquè l’emmagatzematge resultava una inversió i oportunitat de negoci de cara a la campanya següent. La crisi, però, ha trastocat la situació, i ara cal calcular i liquidar acuradament les comandes perquè els articles es devaluen, sobretot les joguines, subjectes a les modes.
Més de cinc-cents clients regulars a tot l’Estat
En l’actualitat atenem les necessitats de 350 clients catalans i cinquanta de la resta de l’Estat, que continuen decantant-se pels objectes clàssics: pilotes, matalassos de platja i para-sols –en venem entre uns 20.000 i 50.000 cada any–. Es tracta d’una xifra de clients significativa si tenim en compte la desaparició massiva de majoristes, que només ha permès la pervivència de dos per província de mitjana.
Don Dino, fórmula de distribució comercial de les joguines
Quant a la distribució de joguines, es creà juntament amb altres dues empreses la cadena Don Dino, que ha permès garantir i incrementar la quota de mercat. Es tracta d’una franquícia d’abast espanyol de botigues de joguines amb un catàleg de productes únic, identificat i connotat pel públic com una marca consolidada, i al qual, a més, poden accedir a preus més competitius en constituir una central de compres. En aquests moments la cadena està integrada per dos-cents establiments d’arreu de l’Estat,quaranta dels quals operen a Catalunya.
La xacra de la competència deslleial en el sector dels articles de platja
L’economia submergida perjudica, en primer terme, greument els empresaris legals de la competència i, en segon terme, tota la societat. Els establiments que comercialitzen objectes de platja de manera irregular poden fer-ho amb preus més ajustats, ja que no tributen per la seva activitat i comercialitzen sovint productes no regularitzats; d’aquesta manera aconsegueixen tarifes més competitives i provoquen la reducció de les vendes dels seus competidors legals. Alhora defrauden també l’Estat, ja que no tributen pels seus ingressos ni assoleixen les seves obligacions laborals.
Conviccions i filosofia empresarial tradicionals
Com a empresari de conviccions i filosofia empresarial tradicionals he basat les meves transaccions en el valor de la paraula i la confiança en els altres; en aquesta línia, he optat també per l’autofinançament de les operacions ordinàries i extraordinàries, la qual cosa ha garantit la solvència i continuïtat de l’entitat.
Continuïtat del negoci en un època difícil
Des del 2008 el nostre negoci viu un descens sostingut i perllongat dels seus nivells de facturació malgrat les nombroses i audaces mesures adoptades per adequar-nos a la nova conjuntura. Segurament és en part una qüestió cíclica, però també hi té a veure la pressió empresarial creixent: la tributació, les exigències laborals, les nombroses inspeccions, les diferències legislatives entre comunitats autònomes –un mateix article està homologat en una comunitat, però no en una altra–, etc. Totes aquestes traves dificulten la tasca dels emprenedors, i em porten a pensar en el repte que comportarà la continuïtat de l’empresa per als meus fills. Ara per ara, en sóc el propietari i gerent, mentre que ells actuen com a administradors, perquè Grup Cladellas és una part cabdal de la meva vida, i vull estar-hi implicat i ajudar els meus fills el màxim temps possible.
És imprescindible que es dignifiqui la figura de l’empresari
La falta de suport social, administratiu i legislatiu de l’empresari a l’Estat espanyol ha impedit tradicionalment, però encara més en l’actualitat, el progrés del país. Hem de canviar el punt de vista i valorar l’aportació personal que fan cadascun dels nostres empresaris a l’avenç socioeconòmic.
Adaptar els horaris comercials a la tipologia dels seus clients
Considerant que l’economia espanyola es vertebra entorn del sector turístic, els nostres horaris comercials són incomprensibles. S’ha d’aprendre d’altres països, sobretot dels emergents Estats asiàtics, i adaptar els horaris dels establiments a la tipologia i característiques dels clients. Alhora, però, cal aplicar les mesures adients perquè aquesta ampliació sigui factible i competitiva laboralment.
Una reforma laboral insuficient
La reforma laboral ha resultat insuficient perquè l’acomiadament d’un treballador –per causes individuals o productives– pot arribar a posar en risc la continuïtat de l’entitat. S’ha de modernitzar la legislació laboral i dinamitzar i agilitzar les relacions laborals perquè s’adeqüin a la realitat de les empreses del segle XXI.
Sense lideratge polític
Els polítics actuals no responen a les expectatives ni de la població ni del moment històric, que reclama figures de gran carisma com les que governaren Europa a la dècada dels 80. Per afegitó, en el cas espanyol la xacra endèmica de la corrupció n’ha agreujat encara més el desprestigi.
Avui els Estats tendeixen a unir-se, no a disgregar-se
En un moment com el present, la classe política i la ciutadania haurien de centrar els seus esforços a superar la recessió i no fixar-se objectius polítics anacrònics. La tendència a Europa, i a la resta del món, és la creació d’entitats supranacionals o grans estats plurinacionals que propiciïn una imatge de fortalesa i facilitin els intercanvis i les transaccions comercials. Des del meu punt de vista, caldria analitzar l’estructura estatal espanyola i simplificar-la, tot i conservant aquelles institucions, com la Generalitat, que representen i dignifiquen una cultura aliena a l’espanyola. Aquesta conservació, però, no ha de ser incompatible amb l’anàlisi i optimització de les despeses.
