PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

FRANCISCO JOSÉ SANTANA I HERNÁNDEZ, MONTSERRAT VALLS I CASAMORT, MARTA SANTANA I VALLS

SANTANA VALLS

Texto del 09/09/09

“El sector de la ferralla és bastant complicat. S’ha de saber molt bé com es compren i es venen les matèries primeres; qüestions com mercats de futur, dòlars i imponderables”

“Malgrat que treballem en família, tenim uns equips informàtics actualitzats i una bona organització interna”

“El nostre país travessa una situació d’una productivitat baixíssima. Per tant, fomentar aquesta baixa productivitat fent inversions de capital públic és una mesura inadequada a llarg termini”

“A Europa proliferen multitud de banderes i difícilment ens posarem d’acord. I encara és pitjor a Espanya, amb tantes nacionalitats i una oposició destructiva”

“Davant la crisi, s’han de prendre decisions valentes, tot i que siguin impopulars, a més de facilitar mitjans a les empreses que sàpiguen invertir”

Enginyer industrial i diplomat per l’IESE, Francisco José Santana i Hernández nasqué el 1949 a Salamanca. “Sempre remarco el meu origen, n’estic orgullós; he anat coneixent la meva ciutat a mesura que hi he anat els estius, perquè hi tinc una part important de la família, i en sóc un enamorat.”

El senyor Santana rememora els temps dels estudis secundaris a l’Institut Menéndez Pelayo i dels estudis universitaris a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, on va acabar la carrera el 1975. “Conservo un gran record del meu pas per l’Institut, perquè hi vaig aprendre la major part de les coses importants que sé. Quan feia PREU vaig tenir companys molt entranyables, entre ells Joaquim Maria Pujal. De la meva estada a l’Escola d’Enginyers em vénen a la memòria amb molta estimació el catedràtic de química Enric Casasses, o el company Jorge Vagensberg, avui director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació La Caixa, amb el qual quedava per estudiar plegats.”

Com molts estudiants de la seva generació, combinava estudis i ocupació. “Vaig començar a treballar als 18 anys. Feia de locutor de nit al servei d’urgències de la Seguretat Social, dormia una estona al matí i anava a les classes a la tarda. He estat una persona activa des de ben jovenet, probablement perquè jo era fill únic i el meu pare no tenia bona salut. Tot i que va morir jove, em va transmetre el seu amor i la seva saviesa, i li dec bona part d’allò que sóc.”

Francisco José Santana va començar a treballar l’any 1975 a la històrica fosa La Farga Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, on s’estigué fins a l’any 1994. “Menys de capellà, hi vaig fer de tot, des de cap de fosa fins a director de fàbrica o director comercial; fins i tot vaig ser-ne president del seu equip de futbol o periodista. Allà vaig créixer com a persona i professionalment, i durant la meva estada van néixer els meus fills. Aquesta etapa va ser molt apassionant, perquè vam reconduir una tecnologia ancestral com era la del coure. Com a director de fàbrica, vaig ser responsable de 330 famílies, i sempre vaig buscar diners d’allà on fos per poder pagar-los el sou. Però a la dècada dels 70, la companyia va entrar en una greu crisi per culpa de la difícil conjuntura econòmica. I l’any 1980, Francisco Lacambra Lacambra va canviar el nom per La Farga Lacambra, es va atenir als plans de reconversió de les indústries del coure, es va recuperar i es va acomiadar dels seus antics propietaris, passant a mans del senyor Oriol Guixà i del seu sogre, el senyor Vicenç Fisas. La Farga Lacambra va fer llavors suspensió de pagaments i, per mala sort, em va tocar acomiadar 120 persones, cosa que em va desmotivar i que em va fer decidir per marxar de la companyia.”

L’any 1994, el senyor Santana va fundar Santana Valls, S.L., empresa situada a Sant Cugat del Vallès, dedicada principalment a la compravenda a l’engròs de metalls no fèrrics, com el coure, l’estany, el bronze i l’alumini. “Santana Valls és una empresa comercial que, en base a la meva experiència i coneixements del mercat del coure, vam muntar juntament amb la meva esposa Montserrat Valls i Casamort, professora de matemàtiques. Quan vaig marxar de La Farga, ella era directora d’un col·legi i feia classes a San Hipòlit de Voltregà. Va ser molt valenta deixant el col·legi i estudiant la diplomatura de Ciencies Empresarials per col·laborar amb mi en aquesta aventura.”

Qualitat i serietat són les premisses bàsiques i la raó de l’èxit de l’empresa Santana Valls, petita en personal però gran en facturació. “El sector de la ferralla és bastant complicat. S’ha de saber molt bé com es compren i es venen les matèries primeres; estem parlant de qüestions com mercats de futur, dòlars i imponderables. Vam començar aquesta singladura arriscada i hem esdevingut una gran empresa amb una facturació de més de 12 milions d’euros. Ara hi treballa la meva filla Marta, que ha entrat aportant el frescor de la gent jove. Com és sociòloga, ens ha ajudat a obrir-nos a una sèrie de mercats molt interessants, com la Xina, Taiwan, Malàisia o l’Índia, on estem exportant. També hi col·laborava en Jordi, el nostre fill, que està acabant Enginyeria d’Obres Públiques però coneixedor també del negoci. El fet de carregar en ports d’Europa, importar materials d’Itàlia, Polònia i Alemanya, comprar i vendre a l’àmbit nacional, tenir en un moment donat diversos vaixells navegant i fer el seguiment de tot plegat és una tasca força complexa. Malgrat que treballem en família, tenim uns equips informàtics sempre actualitzats i una bona organització interna.”

Quan li plantegem les perspectives de futur de l’empresa apunta amb fermesa: “La nostra situació s’encamina a créixer força o bé a continuar com estem. En realitat, si tres persones facturem 12 milions d’euros, no té sentit agafar més gent. El fet de contractar empleats en el nostre negoci seria contraproduent, perquè hauríem de perdre molt temps explicant-los les peculiaritats del negoci: el significat de la borsa, del mercat de futurs o bé quines són les qualitats dels metalls. El nostre negoci es basa fonamentalment en la possessió de bons coneixements del mercat i molts diners. Si no disposes d’una gran quantitat de cash per treballar i no ets àgil, fracasses en quatre dies.”

Comentant com sortir de l’actual recessió econòmica mundial, Francisco José Santana té clar que cal emmirallar-nos en els Estats Units. “Aquest país ens ha fet entrar a tots en una crisi, però se’n sortirà abans que nosaltres, perquè té una sola bandera, un sol pensament contra 27 i una oposició constructiva. A Europa proliferen multitud de banderes i difícilment ens posarem d’acord. I encara és pitjor a Espanya, amb tantes nacionalitats i una oposició destructiva. Els espanyols patim una manca evident de lideratge polític, de grans dirigents que puguin guiar-nos com cal. Estem immersos en un embolic del qual no ens en sortirem en anys.”

Amb vista a remuntar la crisi, però, proposa promoure el binomi productivitat-inversió. “Entenc que el nostre Estat travessa una situació d’una productivitat baixíssima. Per tant, fomentar aquesta baixa productivitat fent inversions de capital públic és una mesura inadequada a llarg termini. Davant la crisi, s’han de prendre decisions valentes, tot i que siguin impopulars, a més de facilitar mitjans a les empreses que sàpiguen invertir. La gent ha d’estar motivada per treballar, no es pot crear una ocupació fictícia ni regalar diners per no fer res.”

Apunta com un problema essencial la creixent manca de valors ètics i cívics de la població. “El gran problema del nostre país és que sembla que només ens motiven els diners. Què passarà, doncs,quan no n’hi hagi i quan s’acabin les prestacions del Govern? No es pot solucionar el problema de l’atur allargant-lo un any més, el que cal fer és promoure l’ocupació raonable, la que neix d’una demanda real i necessària. Principalment, els governants han de governar i l’oposició ha de col·laborar perquè el país tiri endavant.”