Text del 2006
“Hi ha una relació directa entre la inversió que els països fan en recerca i la qualitat de vida de la seva gent”
Els canvis globals i, en especial, els canvis ambientals, en bona part produïts per l’activitat humana i accentuats per un ràpid creixement d’una població mundial que explota els recursos de forma incessant, han comportat efectes negatius importants sobre els ecosistemes terrestres. Des d’aquesta perspectiva, en el món de la recerca s’estan duent a terme estudis sobre el canvi global i les seves conseqüències futures sobre el planeta. Si bé els models teòrics que acompanyen aquests treballs són divergents, des del CREAF -Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals- s’està fent una tasca d’investigació en àmbits que tenen a veure tant amb el canvi global com amb els processos de transformació en un entorn més proper com és el català. El director d’aquesta entitat és el doctor Javier Retana, que també és catedràtic d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El seu interès per la recerca va aparèixer ben aviat, i un dels objectius que tenia era entrar en contacte amb el món de la biologia, en particular de l’ecologia, un àmbit que avui domina i sobre el qual desenvolupa un treball de recerca destacat. Si la tradició investigadora en ecologia i entorn natural a Catalunya és recent, la consciència mediambiental de la població requereix encara força dosis de sensibilització. “La preocupació teòrica pel medi ambient va sorgir fa bastants dècades als països anglosaxons. L’arribada a Catalunya d’aquestes inquietuds es produeix amb l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea. Al llarg dels darrers 20 anys s’han creat grups de recerca catalans que han sortit a l’exterior per conèixer el que s’hi feia i interactuar amb altres equips, a fi de millorar internament i construir una ciència mediambiental avançada.”
El doctor Retana es va doctorar als 25 anys amb una tesi que tractava sobre comunitats d’insectes. En un primer moment els seus treballs van relacionar-se amb activitats de la cria d’insectes i la millora d’aspectes relacionats amb proves biològiques. Més endavant va entrar a treballar al CREAF, tasca que ha combinat amb la docència. Com a professor d’ecologia es mostra crític amb l’actual sistema d’ensenyament universitari: “Els programes encara no estan fets per als alumnes sinó per als professors. Els plans d’estudi no responen a les necessitats de la societat.”
El CREAF va néixer el 1987 amb la voluntat de convertir-se en un centre de recerca bàsica i aplicada en ecologia terrestre, especialment forestal. “Va ser una aposta valenta que va néixer en un moment en què a Catalunya i a l’Estat espanyol encara no hi havia les preocupacions ambientals i les inquietuds de recerca actuals.”
Es tracta d’un consorci entre la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, que realitza recerca bàsica i aplicada sobre els sistemes ecològics i terrestres, desenvolupa eines conceptuals i metodològiques per millorar la gestió del medi i difon aquests coneixements mitjançant activitats de formació, assessorament i difusió. “Els àmbits de la recerca que realitzen els grups investigadors és diversa: ecologia funcional d’ecosistemes terrestres, dinàmica i gestió de boscos, biologia de les poblacions vegetals i animals, biodiversitat, efectes ecològics del canvi global, ecologia del paisatge, contaminació atmosfèrica, ecologia del foc, restauració de sòls, ecologia urbana, territori i sostenibilitat. En aquests punts es duu a terme una recerca tant bàsica com aplicada. També es desenvolupen eines per a la gestió, és a dir, s’han creat i s’exploten bases de dades forestals, sistemes d’informació geogràfica i teledetecció i es genera cartografia temàtica. Són eines que milloren la capacitat que té la gent per fer servir la informació disponible, que és molt elevada i requereix eines per poder-la utilitzar.”
Un aspecte fonamental dels grups i centres de recerca és fer que el coneixement que s’hi genera es difongui a la societat. “Hem de fer una bona recerca, però també hem de ser capaços de transferir-la a la gent que la pot aplicar directament. Hem de saber informar la societat sobre el que fem i conscienciar-la sobre la realitat actual del nostre entorn. És bo clarificar corrents d’opinió i idees imprecises com la que sosté que els incendis són bons i regeneren el bosc. És cert que de forma general els boscos dels sistemes mediterranis es recuperen molt bé després del foc, però això no passa en tots els casos. Alguns sistemes es regeneren però molts d’altres no. El foc incontrolat no és necessàriament bo per als sistemes naturals. Hem ajudat a constatar que diferents sistemes no es regeneren de manera natural, i si volem que ho facin s’hi ha d’actuar.”
El conjunt de la societat té un concepte desdibuixat del món de la ciència i de la recerca. “Ens veuen com quelcom superflu i que no acaba de tenir un ús i una aplicació social. No totes les investigacions científiques es poden aplicar, però és clar que hi ha una relació directa entre la inversió que els països fan en recerca i la qualitat de vida de la seva gent.”
El CREAF va realitzar fa uns anys un inventari dels boscos de Catalunya que actualment està disponible en format digital. “Aquest recull d’informació és bàsic per conèixer la situació actual dels boscos catalans i és una eina útil per als propietaris de boscos que volen fer una gestió eficient de les seves finques. És imprescindible una revalorització del bosc, un entorn que pot semblar inútil, però que en realitat dóna molts serveis. Així, els boscos absorbeixen i fixen carboni, produeixen fusta i altres productes, regulen el intercanvi de gasos i salvaguarden la biodiversitat d’espècies i hàbitats.”
Un dels temes més importants que es tracta en el CREAF és el coneixement sobre l’estat actual del canvi global. “Estem perdent la possibilitat de consolidar una millora general del medi ambient per falta de voluntat i de compromís polític. Actualment estem vivint una sèrie de processos que determinen un canvi global. Per una banda hi ha un canvi climàtic, però també un canvi d’usos del territori, i això s’està constatant, per exemple, en la desforestació de certes zones emblemàtiques del planeta. No obstant això, es possible reduir el risc real de desforestació i degradació dels nostres boscos i sòls. Com més aviat comencem a millorar certs aspectes, abans en veurem les conseqüències sobre el territori i l’entorn. La resposta al canvi global ha de ser global. Si no prenem mesures de seguida, el canvi explotarà amb totes les seves conseqüències en pocs anys.”
