Text del 20-09-2013

Compatibilitzant feina i estudis des de ben jove, aquest emprenedor fa més de vint-i-cinc anys que constituí una assessoria orientada a donar servei a la petita i mitjana empresa. Conscient de la rèmora que suposa per al país l’elevat índex d’atur, creu imprescindible simplificar la relació entre l’empresa i el treballador i millorar el servei que aporten les OTG, a banda de fomentar des de l’educació valors cívics que redueixin l’economia submergida. 

Llarga trajectòria laboral fins a arribar a la fundació d’una assessoria pròpia

La meva trajectòria professional va començar molt primerencament: sense haver complert encara els 17 anys, vaig incorporar-me al departament de personal d’una multinacional, i, paral·lelament, continuava cursant els meus estudis de batxillerat. Va ser en aquella empresa on em vaig forjar professionalment i on vaig adquirir una dinàmica de treball. La meva dedicació i les meves ganes d’aprendre van fer possible que, amb 18 anys, ja ocupés un càrrec de responsabilitat dins de l’empresa. Després d’obtenir la titulació de Graduat Social, l’any 1987 vaig fundar la meva pròpia empresa, una assessoria especialitzada en els àmbits laboral i fiscal que ofereix els seus serveis, principalment, a pimes i autònoms.

Donem suport proper i càlid als nostres assessorats

Més enllà de les tasques relacionades amb l’assessoria, els professionals del meu sector sovint actuem, en certa manera, com a psicòlegs en el tracte amb els nostres clients. Si bé és cert que des dels seus orígens la nostra empresa sempre ha pretès oferir un tracte personalitzat i de suport al client, som conscients que des que va començar la crisi hem d’estar molt més preparats per fer front a situacions delicades i francament difícils per a algunes empreses.

Reestructuracions estratègiques de les empreses per garantir-ne la supervivència

Actualment, allò que més preocupa el sector empresarial és la falta de finançament i la falta de feina, quelcom que provoca molta incertesa a l’hora de visualitzar el futur. Tot i que en els darrers anys el nostre despatx ha hagut de col·laborar en el procés de tancament d’alguna entitat, majoritàriament ens hem dedicat a formular reestructuracions estratègiques per tal de garantir-ne la supervivència. Reduir plantilles de treball és dolorós, però, amb una crisi devastadora com la que experimentem, s’han de prendre mesures dràstiques abans que la situació acabi fent desaparèixer el nostre teixit empresarial.

A la recerca de nous canals de productes i de venda

Fa temps que les inversions són pràcticament nul·les en la majoria d’empreses de Catalunya. Per subsistir, les actuacions que més s’han desenvolupat durant el darrer període han consistit a buscar nous canals de productes i de venda. Tanmateix, algunes companyies grans han pogut optar per l’exportació, quelcom que ha tingut més difícil la petita empresa, un col·lectiu que sovint ha hagut de conformar-se amb la tasca de comprar als països emergents per després vendre dins l’entorn nacional.

La crisi de principi dels anys 90 fou molt diferent a l’actual

L’any 1993 Espanya també va experimentar una crisi sobtada, però aquella va ser una situació principalment motivada per una cadena d’impagaments de clients que va fer trontollar el finançament de les empreses. El 1992, un cop finalitzats els Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla, la cadena productiva es va aturar pràcticament d’un dia per a l’altre, després d’uns anys d’esplendor econòmica. En aquell moment, però, no experimentàvem la globalització en què estem immersos avui dia; aquesta circumstància, juntament amb el fet de tenir una moneda pròpia que va ser devaluada tres vegades, va fer possible assolir un clar inici de recuperació l’any 1995.

Clarobscurs de la globalització

Dècades enrere, les crisis econòmiques eren molt més efímeres perquè l’activitat de la gran indústria es desenvolupava dins del mercat nacional. Avui dia, però, la globalització ha provocat que, mentre qualsevol davallada financera a qualsevol indret del món afecta tots els mercats, les multinacionals tendeixen a deslocalitzar-se buscant les condicions més econòmiques: dues realitats que malmeten i enfonsen la nostra productivitat. Per tant, les hipotètiques avantatges de disposar d’un mercat mundial no han de fer-nos oblidar que també significa una competència mundial.

Falta de previsió del sector empresarial

Molts empresaris d’avui van bastir els seus negocis durant uns anys de bonança en què qualsevol persona una mica agosarada constituïa una empresa que creixia en funció de la seva producció i creava una estructura de despeses adaptada a allò que facturava. Generalment, aquestes empreses van estar durant molt temps vivint al dia i no van ser previsores; per aquest motiu, a partir de l’any 2007 o 2008, quan la seva facturació va començar a minvar, molts negocis no van poder subsistir.

Directius inexperts en crisis han liderat la banca aquestes darreres dècades

La generació que ha crescut o s’ha forjat professionalment durant els darrers quinze o vint anys està conformada per persones que no han patit cap de les crisis econòmiques anteriors, i aquesta manca d’experiència els suposa un handicap important a l’hora d’encarar moments difícils com l’actual. Aquest ha estat un dels problemes que s’ha fet evident en la banca, un sector en què s’han congregat directius relativament joves que no han sabut fer front a una crisi financera.

Educar per posar fi a l’economia submergida

Espanya és un dels països de la Unió Europea en què l’activitat econòmica submergida més afecta el creixement de l’economia real. Tenint en compte que és un llast que forma part de la mentalitat i la cultura llatines, acabar amb aquest fenomen és força complicat. Probablement, una de les poques sortides que tenim consisteix a educar els nostres ciutadans des de la infància i inculcar-los una sèrie de valors per tal d’aconseguir una conscienciació general que acabi amb aquesta competència deslleial.

Europa necessita una política fiscal comuna

Des de la seva creació, la Unió Europea ha treballat per una cooperació entre països i una unificació de criteris en aspectes econòmics i monetaris, però aquesta postura no s’ha vist reflectida en l’entorn de la política fiscal. La diversitat de sistemes tributaris dels Estats membres entorpeix la consolidació d’un projecte que necessita major unitat a tots els nivells per arribar a completar-se.

Optimitzar el mercat laboral i les OTG

En l’àmbit del mercat laboral espanyol s’haurien d’emprendre mesures per simplificar la relació entre l’empresa i el treballador; avui, més que mai, necessitem agilitzar el sistema de contractació. En aquest sentit, cal reestructurar les oficines d’ocupació i altres organismes que se sostenen en estructures anquilosades i obsoletes. Per tal que fossin rendibles i productives, bona part de les empreses públiques s’haurien de privatitzar i constituir-se com a cooperatives gestionades pels mateixos treballadors.

Drama dels aturats de llarga duració

Un dels problemes més greus que ens trobarem quan comencem a assolir la recuperació econòmica serà la inserció laboral de nombrosos aturats de llarg recorregut. Actualment a Espanya hi ha col·lectius que acumulen tres i quatre anys de desocupació, quelcom que els ha deixat completament fora de tot el que comporta l’activitat professional. Acabada la crisi, probablement la gent jove serà qui trobarà millors camins d’adhesió a l’entorn laboral, però la població d’edat mitjana ho tindrà francament complicat.

Potenciar la formació professional per integrar els joves al mercat laboral

Espanya té el doble de persones amb titulació universitària que Alemanya, i crec que això és reflex de no haver sabut potenciar una formació professional de qualitat. Cal tenir en compte que aquesta via educativa és molt útil i necessària per al col·lectiu empresarial, que molt sovint es troba amb dificultats per satisfer la seva demanda d’operaris. Afortunadament, però, el Govern estatal ha anunciat que té previst aprovar un model de formació professional dual, el qual permetrà al jove estudiar i treballar a la vegada. Aquest sistema fa anys que s’imparteix amb molt bons resultats en altres països europeus.

L’auge de les civilitzacions és cíclic

Tot i que crec que probablement Espanya acabarà creixent més del que està previst, penso que mai tornarem a assolir els nivells en què ens situàvem anys enrere. En certa manera, les civilitzacions són cícliques. No hi ha cap llei que estableixi que Europa serà per sempre més una potència. Amb el pas dels segles, la nostra societat pot desestabilitzar-se fins al punt de desaparèixer tal i com la coneixem avui. Altres zones del planeta que actualment estan conformades per països emergents, o que fins i tot formen part del Tercer Món, poden arribar a passar-nos al davant. Si ens fixem en la història de la humanitat, són moltes les civilitzacions que després d’ocupar un lloc capdavanter han acabat esvaint-se.

Incògnites del procés sobiranista

Pel que fa al procés sobiranista de Catalunya, he observat que una part important de la societat té dubtes a l’hora de posicionar-se a favor o en contra de la independència. Això es produeix a causa de les moltes incògnites que suscita el tema. Personalment crec que disposar d’un Estat propi no és ni tan fàcil ni tan idíl·lic com a través de diversos canals, ja siguin polítics o no, se’ns està transmetent. Una de les mancances que clarament arrossega aquesta qüestió és la inexistència d’un full de ruta que expliqui quina serà la nostra situació i posició com a país en cas que s’assolís la independència.