Text del 2001
Joan Royo exemplifica la possibilitat que un professional es decideixi a canviar de rumb laboral després d’haver assolit una consolidada posició en el seu àmbit d’actuació. Després de llicenciar-se en dret, l’any 1964 va decidir, juntament amb José Luis Bonet –actual president de Freixenet– i Lluís Martí la creació d’un bufet propi, clarament innovador per a l’època: “Tots tres érem companys de promoció i teníem en comú els orígens, ja que cap de nosaltres pertanyia a una família dedicada tradicionalment a l’advocacia, i també la filosofia i els objectius que volíem que guiessin la nostra tasca quotidiana. Havíem tingut l’oportunitat de viatjar i havíem observat que a altres països era general l’existència de despatxos col·lectius que aplegaven un conjunt de lletrats especialitzats en diverses àrees, mentre que aquí el més comú eren els despatxos unipersonals, que o bé estaven especialitzats en una branca legal determinada o bé eren generalistes. Nosaltres ens vam decidir per un assessorament empresarial en diverses àrees, la qual cosa representà avançar-se a les tendències que després han acabat dominant el mercat.”
Tot i la brillantor dels creadors i de la seva proposta, les limitacions condicionaren els primers moments vida del despatx: “Com que cap dels tres disposava de la independència econòmica necessària per centrar-se exclusivament en l’exercici lliure de la professió, combinàrem aquesta tasca amb la docència universitària i amb el servei en el sector privat. Va ser llavors quan José Luis Bonet entrà a col·laborar amb Freixenet, Lluís Martí ho va fer en una empresa de la branca tèxtil i jo vaig començar a actuar com a assessor jurídic d’un gran laboratori.”
A poc a poc, l’evolució del despatx va permetre que Joan Royo se centrés exclusivament en les tasques de consultoria empresarial i docència. En aquesta última parcel·la ha exercit com a professor de dret fiscal a la Universitat Autònoma de Barcelona i a Eada. Alhora, també ha impartit diversos seminaris relacionats amb aquesta matèria a Esade: “Quan vaig començar a fer classes, la massificació a la facultat de dret no era tan alarmant com la que patim en l’actualitat. No obstant això, ja era considerable i em feia qüestionar si era raonable que el nombre de vocacions per dedicar-se a la nostra activitat fos tan elevat. Sempre vaig pensar que no era possible que hi hagués tanta gent interessada pel dret fiscal, una matèria àrida i difícil d’assimilar si s’estudia aïlladament. Crec que el seu vertader interès sorgeix en considerar-la juntament amb altres branques del dret, com ara la mercantil i, darrerament, el dret internacional.”
La mort prematura de Lluís Martí, l’any 1987, i la consolidació i el creixement progressius del despatx, dugueren Joan Royo a plantejar-se un canvi d’activitat el 1992: “D’una banda en aquell moment el despatx ja estava totalment consolidat dins del mercat de consultoria de mitjanes i grans empreses nacionals i internacionals que actuen a Catalunya en els àmbits fiscal, jurídic i comptable. De l’altra, jo sempre havia actuat en el camp del dret fiscal i mercantil i, en menor mesura, en el del dret internacional, i desitjava poder aportar tota la meva experiència en aquestes àrees a aquelles empreses que optessin per una expansió internacional. Alhora, aquesta aportació significaria haver d’aplicar els meus coneixements d’una manera més global, la qual cosa m’enriquiria com a persona. Aquest repte només comportava un inconvenient: hauria d’abandonar la meva participació activa al despatx i també la meva residència a Barcelona per encetar una etapa vital molt més itinerant i canviant.”
La magnitud i complexitat de la seva tasca com a consultor expert en dret internacional d’operacions empresarials fan difícil definir quines són les seves atribucions professionals exactes: “A grans trets, puc dir que m’encarrego de l’assessorament jurídic en operacions internacionals, sobretot en les àrees de logística jurídica i fiscal i en la planificació fiscal. He de disposar de la legislació dels diferents estats i branques legals. Puc accedir fàcilment a aquesta quantitat ingent d’informació gràcies al treball dels despatxos col·laboradors de diversos països, que envien qualsevol novetat jurídica que es presenta a un bufet de Ginebra del qual també sóc soci i que s’encarrega de recopilar i ordenar aquesta documentació. Així puc saber en qualsevol moment quines són les novetats que es produeixen als diferents països i en les diverses àrees.”
Tot i que la seva implicació en el despatx, ubicat al carrer Bailèn, és ara per ara menor, continua col·laborant-hi estretament: “És el meu vincle d’unió amb l’estat legislatiu de Catalunya i d’Espanya. Tots els dubtes i novetats que es presenten en el moment d’assessorar una empresa són fàcilment esmenats amb una trucada al despatx, on els economistes i els lletrats em posen al dia de les novetats. Alhora, també sóc una important font de clients nous per a ells, ja que sempre que una empresa estrangera desitja implantar-se a Catalunya i es posa en contacte amb mi, la derivo cap al despatx perquè s’ocupin del seu assessorament intern. A més, continuo estant present al Consell Directiu i marcant les seves directrius de gestió i d’actuació, tot i que els quaranta professionals que s’hi han anat incorporant al llarg dels anys disposen d’un elevat grau d’autonomia. Crec que això és positiu i realista per al funcionament del despatx perquè ni José Luis Bonet ni jo hi som presents durant el dia a dia.”
La seva presència física en el despatx no és tan necessària en l’actualitat com en altres èpoques perquè gaudeix de molt bona salut: “L’equip d’advocats i economistes té qualitat professional i experiència suficients com per actuar en les funcions d’assessorament de les 400 empreses que integren la nostra cartera de clients sense que sigui necessària la meva presència continuada a Barcelona.” D’altra banda, el fet que aquesta cartera sigui molt estable permet als professionals conèixer en profunditat la problemàtica de cada firma i esdevenir, amb el pas dels anys, una peça del seu esquema operatiu.
Joan Royo Valls es confessa feliç i satisfet. La seva dedicació professional li ha omplert personalment. Potser l’únic que canviaria en la seva trajectòria i que aconsellaria a les noves generacions és una formació mínima en economia: “Vaig haver d’aprendre en el dia a dia, a trossos, corrents i malament unes nocions mínimes de comptabilitat que em permetessin assessorar els clients. Crec que fóra millor que els assessors disposessin d’aquesta formació abans d’incorporar-se al mercat laboral.”
