Text del 2004
“Falta cultura andrològica en la nostra societat”
.
L’andrologia és l’àrea de la medicina que està orientada a estudiar i tractar les patologies de l’aparell genital masculí, i això comprèn tant el vessant reproductor com el sexual. Així, els andròlegs poden tractar des de la infertilitat masculina fins a l’anticoncepció, passant pels problemes d’erecció i d’altres disfuncions sexuals i les alteracions de la morfologia del penis.
El doctor Joaquim Sarquella es dedica a aquesta especialitat poc coneguda des de fa onze anys i considera que un dels fets més interessants d’aquest camp de la medicina és el seu caràcter multidisciplinari: “L’andrologia abasta coneixements tant de l’àrea de la urologia, l’endocrinologia, la ginecologia, el laboratori de reproducció o la genètica, com, fins i tot, de la psicologia.”
L’únic centre arreu d’Europa on existeix una escola d’especialització de postgrau dedicada íntegrament a l’andrologia és a Barcelona, concretament a la Fundació Puigvert: “El 1988 vaig acabar la carrera de medicina i el 1989 vaig accedir a una plaça de metge resident al Servei d’Andrologia de la Fundació Puigvert, dirigit pel doctor Pomerol Serra. Després d’obtenir el diploma d’especialista vaig anar a treballar a Girona fins que l’any 1998 ja em vaig incorporar, com a metge adjunt, al Servei d’Andrologia de la Fundació Puigvert, amb el doctor Pomerol Monseny com a director.”
L’activitat principal de la Fundació Puigvert gira entorn de la urologia, la nefrologia i l’andrologia, tant en el vessant assitencial, com en el docent, la investigació básica i clínica, i la divulgació científica: “La Fundació Puigvert és un lloc on tothom se sent molt a gust, on el fundador va deixar un segell de qualitat que s’ha mantingut des d’aleshores. Antoni Puigvert tenia molt clar que encara que tractés personatges importantíssims també s’havia de permetre a tothom accedir a la medicina. Per això a la Fundació s’ha mantingut sempre la part pública concertada amb el Servei Català de la Salut. Tot el que es pot fer a la part privada també s’ha de poder fer a la pública i a la inversa.”
L’andrologia considera que la salut reproductiva i sexual és un reflex de la salut general de l’home i, per tant, els esforços s’han de dirigir cap a la preservació d’aquesta salut. No obstant això, encara falta molta pedagogia en aquest sentit: “És molt habitual que una dona s’adreci al seu ginecòleg davant de molts dels problemes que li puguin sorgir; en canvi, encara no està gaire estès el fet que un home decideixi anar a l’andròleg.”
S’ha comprovat, per exemple, que hi ha una relació estreta entre la disfunció erèctil i les malalties que originen problemes cardiovasculars, com per exemple la diabetis, de manera que s’ha de treballar conjuntament amb l’endocrinòleg per fer el seguiment d’aquest pacient: “És evident que si un home diabètic sap que la malaltia li pot provocar una retinopatia anirà a l’oftalmòleg, i per la mateixa raó si té una manca d’erecció haurà d’anar a l’andròleg. Aquest és un exemple del que podem tractar nosaltres, la disfunció erèctil d’origen orgànic. Però també ens podem trobar que el problema físic se superi, que es pugui aconseguir l’erecció. Aleshores cal saber què s’ha de fer amb aquesta erecció, de manera que entrem en el terreny de la sexologia.”
Per aquesta raó, els andròlegs han d’aprendre també a detectar problemes en la dinàmica sexual dels seus pacients: “El penis no és solament un òrgan vascular i neurològic, sinó que darrere l’erecció hi ha moltes implicacions socials, culturals, religioses, etc. amb les quals hem de comptar. No es tracta d’aconseguir l’erecció per l’erecció.”
Dins la pràctica andrològica també hi ha espai per a la cirurgia, tant en el camp de la sexualitat, especialment amb l’implant de pròtesis de penis i la correcció quirúrgica de deformacions penianes, com en el camp de la reproducció i l’anticoncepció, amb el tractament del varicocel, la recuperació d’espermatozoides testiculars, la vasectomia o la microcirurgia de la via seminal. El doctor Joaquim Sarquella dedica una part important del seu temps a les tècniques microquirúrgiques: “Una part nombrosa de pacients que tracto són homes que fa temps es van fer una vasectomia i que amb el temps, normalment perquè han canviat de parella, volen tornar a tenir capacitat reproductora. Mitjançant la microcirurgia dels conductes deferents, anomenada vasovasostomia, podem repermeabilitzar la via i permetre una fertilització espontània.”
Hi ha molta llegenda al voltant de la reversibilitat o no d’una vasectomia, però el cert és que, en principi, totes les vasectomies ho són, de reversibles: “La probabilitat d’aconseguir novament presència d’espermatozoides al semen és d’un 80%. De totes maneres, la posibilitat d’una fertilització espontània és del 40%. En cas de no aconseguir la gestació podem ajudar-nos de les tècniques de reproducció assistida, com la fertilització in vitro o d’altres.”
I entrant en la qüestió de la reproducció assistida, el doctor Joaquim Sarquella creu que massa sovint s’ha passat per alt el paper que pot tenir una intervenció en l’home per superar el problema de la infertilitat: “L’estudi en paral·lel de la parella que realitza una consulta per un problema d’infertilitat és fonamental per aconseguir millors resultats. El fet que la dona presenti algun problema d’ovulació o de matriu no vol dir que l’home no tingui també algún factor que li disminueixi la qualitat seminal. Les estadístiques ens demostren que en més d’un 40% dels casos l’origen de la infertilitat és masculí. Amb un bon estudi andrològic podem detectar patologies potencialment tractables. Un cop tractades, podem obtenir una fertilització espontània de la parella o, en d’altres casos, millorar la qualitat seminal i augmentar les probabilitats d’embaraç després de l’aplicació d’alguna de les tècniques de reproducció assistida.”
A més de l’activitat asistencial, el doctor Sarquella també participa en la tasca docent del Servei d’Andrologia com a coordinador docent de residents i assistents: “Les característiques del nostre centre permet no només oferir un programa docent postgrau d’especialització en andrología sino la possibilitat de fer estades de menor durada on es pot aprofundir, amb una voluntat eminentment pràctica, en el coneixement de diferents aspectes de l’especialitat (laboratori de reproducció, cirurgía andrològica, microcirurgía, etc).
