Sr. Juan Antonio Ruiz García et alia
Sr. Juan Antonio Ruiz García et alia
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

JORGE ROBLES GONZÁLEZ, PAU SALVADOR I CODERCH, ÁLVARO LUNA YERGA, JUAN ANTONIO RUIZ GARCÍA, Mª LUISA OSUNA PÁEZ

CUATRECASAS ADVOCATS

Text del 2006

“La nostra tasca principal consisteix a moderar el sistema social perquè la interacció entre qui fabrica els medicaments, qui els dispensa i qui els fa servir sigui el menys conflictiva possible”

Més de 800 advocats formen part de l’equip de Cuatrecasas Advocats, un dels bufets jurídics líders a l’Estat espanyol, especialitzat en les distintes àrees de l’empresa i en litigació, amb oficines pròpies a les principals ciutats espanyoles i a Brussel·les, Nova York, París i Sao Paulo, Londres i, pròximament, Shangai. Cuatrecasas “ofereix els seus serveis jurídics amb vocació de trobar solucions als problemes i a les inquietuds dels seus clients, i incideix en l’àmbit preventiu del dret com a factor que facilita, incrementa i rendibilitza l’activitat empresarial.”

Té una estructura que combina el coneixement jurídic tradicional -mercantil, fiscal, civil, processal, laboral o públic- amb l’especialitat requerida en cada cas -contenciós, tributari, mediambiental, etc.- i el coneixement específic de cada sector concret, entre els quals hi ha també el farmacèutic. Ha creat el Grup de Farmàcia, Productes Sanitaris i Biotecnologia amb la finalitat de centralitzar el coneixement i l’experiència acumulats al llarg d’anys de treball en aquest sector. Ofereix als seus clients un assessorament multidisciplinari per part de professionals amb gran coneixement de cada problemàtica específica. “Amb 30 professionals, el Departament de Dret Sanitari Farmacèutic possiblement és un dels equips més grans de l’Estat espanyol.”

Els advocats especialistes en dret farmacèutic i sanitari assessoren, amb el coneixement de les especificitats regulatòries i de mercat, sobre les qüestions que afecten les empreses en l’exercici de la seva activitat: la fabricació i comercialització de productes, les normes que regeixen la dispensació i la promoció dels medicaments, la fixació del preu per l’Administració, el pagament directe o indirecte… Assumeixen la representació i la defensa dels clients davant l’Administració en procediments administratius o judicials. Jorge Robles, advocat del Departament de Dret públic: “Per fabricar un medicament i comercialitzar-lo, cal ser un laboratori farmacèutic, tenir una autorització concreta, complir una sèrie de requisits i seguir un procediment. I perquè el medicament s’inclogui a la prestació farmacèutica pública, ha de ser autoritzat, tenir el registre farmacèutic, un preu i una sèrie de requisits. Això està sotmès a una regulació rigorosa. És un àmbit molt intervingut.”

Pau Salvador, catedràtic i advocat a Cuatrecasas. “Faig investigació, desenvolupament i suport a la litigació. M’ocupo de la gestió de riscos, processals o extraprocessals, abans o després de la litigació. Sovint ens enfrontem a casos complexos, en els quals hi ha problemes de comprensió, ja que en la pràctica de la medicina, la presa de medicaments, de vegades, comporta efectes adversos, però no tots ells són conseqüència d’un error i no tots els errors són imprudències, ni totes les imprudències són negligències.”

Àlvaro Luna del Departament de Litigació explica que amb relació als medicaments, hi ha bàsicament dos grans camps. “La responsabilitat civil del producte, això és, quan un medicament que adoleix d’algun defecte -en el seu procés de fabricació, de disseny o en les advertències sobre el seu ús- causa un dany en un pacient. I la responsabilitat que afecta el metge: bona part dels medicaments estan subjectes a recepta mèdica. El facultatiu decideix quin s’ha d’administrar a un pacient, la via, la dosi, la freqüència…”

Mª Luisa Osuna s’ocupa, bàsicament, de dos aspectes del dret farmacèutic: la contractació i l’assessorament que afecta la promoció i la publicitat de medicaments. “Com en tota relació contractual, si hi ha bon enteniment d’ambdues parts, les divergències que puguin sorgir sovint es solucionen sense necessitat d’acudir als tribunals, encara que no hi hagi contracte escrit.. En cas de divergència,  una bona regulació contractual és molt important, perquè possiblement evitarà el litigi o com a mínim oferirà una possició més sòlida al nostre client”.

Juan Antonio Ruiz, advocat en el Departament de Litigació de Cuatrecasas. “A més d’impartir docència en responsabilitat civil a la Universitat Pompeu Fabra, estic integrat en l’equip d’advocats especialitzats en el disseny i execució d’estratègies judicials i extrajudicials per resoldre contingències civils sobre danys causats a pacients per productes –medicaments- defectuosos.”

Els protagonistes principals del dret biomèdic o biofarmàceutic són els laboratoris farmacèutics, els professionals sanitaris i la població en general. “La nostra tasca principal consisteix a moderar el sistema social perquè la interacció entre qui fabrica els medicaments, qui els dispensa i qui els fa servir sigui el menys conflictiva possible. Els laboratoris farmacèutics han contribuït a perllongar l’esperança de vida de la humanitat; els professionals sanitaris han incrementat el benestar de la gent substancialment, i la gent té dret a rebre la informació adequada.”

Els conflictes entre empreses generalment no arriben als tribunals. “Habitualment, resolen les seves diferències dins de Farmaindustria, l’associació empresarial de la indústria farmacèutica, que agrupa uns 250 laboratoris associats i que representa aproximadament el 98% de les vendes de medicaments de prescripció a l’Estat espanyol. El que arriba als tribunals són les demandes dels pacients als quals han administrat algun medicament que els han causat danys.”

Segons el Sr. Ruiz, les intervencions que afecten l’àmbit farmacèutic no sols s’han de centrar en temes d’alta tecnologia. La gestió quotidiana és força important. “És interessant observar les enormes diferències que hi han en el reemborsament del cost dels medicaments. Hi ha comunitats autònomes que triguen molt a pagar els medicaments, com Andalusia i València –uns 700 dies–; en canvi, altres paguen puntualment, com Navarra o Catalunya –entre 40 i 50–. Els retards han provocat la recent demanda dels laboratoris contra les administracions implicades”.

Mª Luisa Osuna manifesta que Cuatrecasas rep moltes consultes relacionades amb assajos clínics, “tant pel que fa a la preparació del contracte com al cas dels laboratoris estrangers que volen fer assajos clínics a Espanya i ens demanen assessorament per saber com funciona el procediment al nostre país.”

El laboratori està obligat a contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els possibles danys que el tractament pugui ocasionar al pacient. El Sr. Ruiz afegeix l‘importància de la medicina personalitzada i el seu impacte en l’industria farmacèutica: amb el coneixement de la seqüència de l’ADN, serà possible fabricar els medicaments a mida per a cada persona. “Es reduiran els 10-12 anys d’investigació i els 800 milions de dòlars que costa llançar un producte al mercat, perquè els efectes secundaris es coneixeran per endavant amb l’estudi de la seqüència genètica de cada persona. El més important és el benefici global que reportarà tant per els pacients, a qui es prescriuran medicaments que no els ocasionaran efectes adversos, per al sistema sanitari públic i per les companyies farmacèutiques, que veuran reduïdes les seves partides de despeses.”