Text del 2003
El component humà es indispensable en l’activitat diària d’un facultatiu, d’una altra manera esdevé merament un tècnic.
La gran diferència entre el sistema sanitari nord-americà i l’europeu rau en el fet que mentre el nord-americà és esencialment privat, l’europeu segueix diferents i variats models. A Espanya s’estructura a partir d’un sistema mixt en el qual tots els ciutadans, excepte els funcionaris que poden optar lliurement pel règim sanitari públic o privat –segons les seves preferències–, han de cotitzar forçosament en el sistema públic i poden, a més, contractar una assegurança mèdica privada. A Catalunya, pel mateix tarannà de la població –recelosa de tot allò que provingui de l’Estat–, “més d’un milió dues-centes vint-i-cinc mil persones tenen contractada una assegurança de sanitat privada, és a dir, aproximadament una quarta part de la població s’inclina per la sanitat privada. Aquestes taxes són, amb diferència, molt més significatives que les que es produeixen a la resta de l’Estat, amb excepció del País Basc i de les Illes Balears. Tanmateix, però, en cap d’aquestes dues comunitats autònomes no es donen uns índexs semblants.”
Per altra banda, “l’ús dels serveis sanitaris privats per part d’aquest elevat percentatge de la població permet descongestionar i agilitzar l’atenció en els serveis públics, ja que bona part d’els beneficiaris d’assegurances privades no els fan servir ordinàriament”, la qual cosa els diferencia dels assegurats en altres comunitats on és força freqüent que un mateix pacient, posem per cas una gestant, utilitzi el sistema públic i privat alhora per contrastar els resultats i proves d’ambdós; tot i que optarà pels serveis privats en cas d’hospitalització, atesos els avantatges que comporten pel que fa a espera, servei i confort.
La Clínica Sant Jordi, situada a l’històric barri de Sant Andreu, és un dels centres hospitalaris catalans de titularitat particular i que treballen per tal de defensar un model de sanitat privat, de qualitat i molt proper, en l’espai i en el vessant personal, als pacients i les persones que passen per les seves instal·lacions: “Hi ha un sector de la població –i dels polítics– que opinen que la sanitat, l’educació i d’altres serveis bàsics no haurien d’estar pas en màns d’entitats privades. Aquesta opinió és poc rigorosa perquè cap servei social no hauria de ser deficitari per a la societat, ja que això comporta la seva possible desaparició en el futur o la permanent subvenció.”
La història d’aquesta entitat neix “l’any 1928”, tal com ens explica el ginecòleg i accionista Josep Cararach. “El meu avi, el doctor Josep Cararach i Mauri, va comprar l’edifici per Clínica i el va posar a disposició de l’asseguradora Sant Jordi; una entitat dedicada a oferir serveis mèdics, que va desenvolupar la seva activitat asseguradora fins l’any 1985, en què l’entrada en vigor d’una nova legislació en matèria de mútues feia difícilment viable la continuació de l’activitat de l’asseguradora mèdica i l’activitat hospitalària ja que es preveia l’obligat manteniment i disposició d’una elevada quantitat de fons de reserva. Va ser per això que es va optar per vendre l’entitat a una de les companyies estatals més grans.”
Arran de la creació de l’asseguradora Sant Jordi, “el meu avi va adquirir l’edifici de la clínica Sant Andreu perquè s’hi fundés una societat mèdica, compartida amb el doctor Marí Guinart, el doctor Josep Dencás (gendre del meu avi), Pere Cararach Riera (el meu pare) i Francesc Prats, administrador de la clínica durant els primers temps.”
La clínica sempre ha format part en la vida social del barri, en part per la seva tradició en l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia, en la qual ha destacat particularment: “El meu avi, el meu pare, el meu germà i jo mateix vam optar per l’especialitat de la ginecologia i l’obstetrícia perquè ens permet un contacte molt humà i molt proper amb les dones ateses. No només participem en un dels moments més importants en la vida de qualsevol parella: el naixement de la seva descendència, sinó que fins i tot, esdevenim una mena de confidents amb accés a la seva intimitat i amb respostes per als seus dubtes.”
Paral·lelament, els seus èxits en el camp de la medicina interna també han estat notables. Aquestes dues branques fonamentals d’especialització no exclouen, però, el tractament d’altres tipus de patologies: “Disposem de tots els serveis bàsics, com ara traumatologia o cirurgia general, a més de comptar amb consultes externes en totes les especialitats. Les condicions actuals de la nostra clínica no fan possible que es realitzin –com en altres centres de grandària i característiques semblants a les nostres– operacions de tercer nivell, com ara cirurgia cardíaca o altres intervencions que requereixen un elevat nivell de tecnologia.”
En aquests moments, el centre disposa de 50 llits hospitalaris; hi col·laboren més de 80 metges i desenvolupen la seva activitat professional 60 treballadors. Aquestes dades expliquen que “anualment s’atenguin aproximadament 12.000 urgències, 70.000 visites ambulatòries i que siguin ingressades unes 3.000 persones.”
La majoria d’aquests pacients provenen de mútues: “som una clínica privada no concertada amb el Servei Català de Salut, però amb acords amb la majoria d’asseguradores que actuen en el territori català. Aquest fet determina que el deu per cent dels nostres pacients són estrictament privats, és a dir, es costegen ells mateixos la seva estada i tractament al centre.”
De cara al futur, estan preparant l’ampliació de les seves instal·lacions i l’adequació a les necessitats actuals i futures: “Actualment la clínica té una superfície de 3.500 m2. El nostre projecte proposa triplicar el nombre de metres i que es reformin i habilitin convenientment totes les seves àrees. Desitgem proporcionar uns equipaments hospitalaris d’avantguarda per al barri de Sant Andreu que està experimentant un creixement urbanístic espectacular i ha deixat de ser una zona perifèrica per passar a ser un dels centres de la ciutat. Aquesta nova ubicació explica la seva actual expansió i la necessitat de disposar d’uns serveis hospitalaris adequats, pel que fa a grandària i qualitat assistencial.”
Durant els més de 70 anys d’història, la clínica sempre ha romàs vinculada a la història de la família Cararach: “A la dècada dels anys 70 es va produir una certa crisi en la gestió a conseqüència de la qual el personal mèdic i laboral del centre va passar a formar part del seu accionariat. Amb el pas del temps, la família Cararach, però, ha anat recuperant el pes que històricament havia tingut en la propietat de la institució.”
Per a la família Cararach és evident que “el component humà es indispensable en l’activitat diària d’un facultatiu, d’una altra manera esdevé merament un tècnic.”
El metge, no obstant ser l’element essencial en el procés sanitari, no és l’únic que hi participa i no és l’única clau de la satisfacció dels pacients-clients: “perquè un centre funcioni correctament i les persones ingressades i ateses se sentin acollides i ben tractades és fonamental que tot el personal involucrat porti a terme les seves funcions de manera acurada.”
