Text del 2004
“L’acte mèdic és de transferència d’informació i de sentiments cap al pacient”
.
“La lluita contra el càncer s’està guanyant. No tan ràpidament com voldríem, però els indicadors mostren que la mortalitat s’està reduint de forma progressiva.”Els avenços tecnològics, de diagnòstic i de tractament estan fent que comenci a retrocedir. No obstant això, encara són moltes les persones a qui es diagnostica algun tipus de càncer. El doctor Josep Tabernero Caturla està especialitzat en oncologia digestiva, àmbit en el qual treballa des del 1992 en l’assistència clínica i la investigació. És un enamorat de la seva professió i sobretot es mostra feliç de poder ajudar les persones a superar una patologia que durant anys tenia poques opcions de curació. “En un moment determinat de la meva vida vaig entendre la transcendència i el significat d’estar malalt i com la patologia implicava una pèrdua de llibertat i benestar. Vaig optar per la medicina perquè podia guarir malalts o si més no confortar-los, i perquè hi percebia la unió d’un entorn d’humanitat amb un de saviesa i de continu enriquiment.”
Format durant els primers dos anys de carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona, a tercer curs va accedir a la unitat docent de l’Hospital de la Vall d’Hebron. “A la facultat em vaig trobar envoltat de professors i catedràtics excepcionals que es preocupaven pels estudiants, per molt massificada que estigués la universitat. A la unitat docent, en canvi, vaig percebre una certa manca d’atenció. El MIR va ser el nord que vam tenir en aquell moment i que feia que tinguéssim més empenta per estudiar i fer les coses bé. Avui aquest sistema d’avaluació s’ha d’humanitzar i fer que avaluï totes les característiques de l’individu, tant de coneixements com de perfil humà, d’interès per créixer, innovar…”
Va decidir fer l’especialització en oncologia, un camp de treball que li oferia la possibilitat de fer recerca clínica i poder aplicar nous tractaments. “M’agradava la medicina interna, una especialitat preciosa per la seva amplitud. Però també tenia un interès per una branca que tingués perspectives de creixement. L’oncologia reunia aquest condicionant. El perfil del malalt oncològic, amb una gran càrrega emocional, i el fet que el metge estigués exposat de forma permanent a nous coneixements, amb una part d’investigació bàsica, van ser determinants a l’hora de fer l’especialitat. Vaig realitzar-la a l’Hospital de Sant Pau, on hi havia una gran tradició de tractament de malalts de càncer. És una entitat que va tenir una importància cabdal en el desenvolupament de l’oncologia a Catalunya. La seva tradició assistencial hospitalària és màgica. Vaig aprendre-hi molt de tracte humà cap al malalt, una part de la formació que és bàsica per al futur professional del metge. Recordo durant el meu aprenentatge mèdic diferents persones importants, com el doctor Josep M. Domènech, catedràtic d’anatomia, el doctor Miquel Vilardell, catedràtic de medicina interna i, a la residència, la doctora Carmen Alonso. La persona que més m’ha fet de mentor des que sóc metge és el doctor Josep Baselga, un referent en la meva trajectòria professional. El mentor es necessita sempre, de la mateixa manera que jo faig de mentor d’altres persones.”
L’oncologia és una especialitat que requereix formació continuada. “Després de realitzar una breu estada a l’Hospital M.D. Anderson de Houston, vaig entrar a treballar primer de forma breu a L’Hospital de Bellvitge i després, de 1993 a 1997, com a metge adjunt a l’Hospital de Sant Pau encarregat dels tumors digestius i urològics, en contacte amb els uròlegs de la Fundació Puigvert, dels quals vaig aprendre molt. El 1997 vaig conèixer el doctor Josep Baselga i em va oferir la possibilitat de desenvolupar un projecte d’investigació relacionat amb els tumors digestius a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Institut Oncològic Teknon, on avui duc a terme la meva tasca amb una gran il·lusió. Pel fet que l’oncologia és una de les especialitats més globals i noves, hi ha una tendència a compartir els resultats de noves experiències de tractament. El congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica és una cita obligada per a tots els oncòlegs del món i un punt de referència.”
L’humanisme és per al doctor Tabernero un aspecte fonamental del professional mèdic: “No tenim malalties sinó malalts, i aquest concepte s’ha de saber diferenciar. Davant de cada malaltia hi ha una persona amb unes circumstàncies personals i familiars. A mi em provoca un sentiment de tristesa el fet que la gent pateixi i es posi malalta. El patiment de la persona em fa vibrar, em fa sentir ferit. La tècnica mèdica i els coneixements són essencials però insuficients si no es complementen amb un perfil humà. L’acte mèdic és de transferència d’informació i de sentiments cap al pacient. Hem de tractar cada persona en funció de les seves característiques. A la nostra societat els malalts demanen cada vegada més temps, demanen informació sobre allò que els passa, sobre tractaments…. És terrible no tenir tot el temps necessari. En aquest sentit cal transmetre més transparència: no hi ha res pitjor que el pacient s’adoni que al seu voltant hi ha un mur d’informació. En la majoria dels casos pacient i familiars agraeixen la sinceritat i la informació de la primera visita. Al pacient se li ha de donar tranquil·litat, dir-li que hi ha una sortida de la malaltia. Mai diem que no hi ha res a fer, sempre hi ha algun tractament, encara que només sigui per pal·liar els símptomes.”
Els malalts que arriben a l’hospital són presentats a un comitè on hi ha tots els especialistes del tractament del càncer. “És un tractament multidisciplinari en què cirurgians, oncòlegs, radiòlegs, radioterapeutes, etc. determinen quina és la millor seqüència de tractament. De totes maneres, intentem que cada pacient tingui un metge de referència. Es duen a terme tractaments molt específics. La premissa bàsica és fer viure el malalt, més temps i millor. Cada vegada intentem ser més efectius en els tractaments provocant seqüeles mínimes. S’està demostrant que les cirurgies més conservadores són igual de bones que la cirurgia radical si es complementen. L’aparició d’especialistes dedicats a la rehabilitació del malalt per guarir-lo de les seqüeles del tractament ha esdevingut bàsica.”
La gent té por de morir malament, sola i amb dolor. “Avui podem garantir a una gran part dels malalts que hi haurà algú al seu costat i que farem el possible perquè els símptomes estiguin controlats. Hi ha equips de cures pal·liatives que tracten el malalt de forma integral.”
Segurament el càncer no arribarà a desaparèixer mai, però sí que és possible reduir la xifra de malalts. En aquest sentit, els hàbits de vida són importants per disminuir-ne el nombre. “El consum de tabac provoca el 40% dels tumors malignes d’avui dia. Caldria que els sociòlegs i altres professionals actuessin especialment en l’àmbit de la gent jove per crear pautes socials sanes. Cal un esforç de tota la societat per adoptar hàbits de vida saludables que contribueixin a reduir l’aparició de patologies.”
