Dr. Josep Tabernero Caturla
Dr. Josep Tabernero Caturla
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

JOSEP TABERNERO CATURLO

ONCOLOGIA MÈDICA

 Text del 2004

Lacte mèdic és de transferència dinformació i de sentiments cap al pacient

.

 “La lluita contra el càncer sestà guanyant. No tan ràpidament com voldríem, però els indicadors mostren que la mortalitat sestà reduint de forma progressiva.Els avenços tecnològics, de diagnòstic i de tractament estan fent que comenci a retrocedir. No obstant això, encara són moltes les persones a qui es diagnostica algun tipus de càncer. El doctor Josep Tabernero Caturla està especialitzat en oncologia digestiva, àmbit en el qual treballa des del 1992 en l’assistència clínica i la investigació. És un enamorat de la seva professió i sobretot es mostra feliç de poder ajudar les persones a superar una patologia que durant anys tenia poques opcions de curació. En un moment determinat de la meva vida vaig entendre la transcendència i el significat destar malalt i com la patologia implicava una pèrdua de llibertat i benestar. Vaig optar per la medicina perquè podia guarir malalts o si més no confortar-los, i perquè hi percebia la unió dun entorn dhumanitat amb un de saviesa i de continu enriquiment.

Format durant els primers dos anys de carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona, a tercer curs va accedir a la unitat docent de l’Hospital de la Vall d’Hebron. A la facultat em vaig trobar envoltat de professors i catedràtics excepcionals que es preocupaven pels estudiants, per molt massificada que estigués la universitat. A la unitat docent, en canvi, vaig percebre una certa manca datenció. El MIR va ser el nord que vam tenir en aquell moment i que feia que tinguéssim més empenta per estudiar i fer les coses bé. Avui aquest sistema davaluació sha dhumanitzar i fer que avaluï totes les característiques de lindividu, tant de coneixements com de perfil humà, dinterès per créixer, innovar…

Va decidir fer l’especialització en oncologia, un camp de treball que li oferia la possibilitat de fer recerca clínica i poder aplicar nous tractaments. Magradava la medicina interna, una especialitat preciosa per la seva amplitud. Però també tenia un interès per una branca que tingués perspectives de creixement. Loncologia reunia aquest condicionant. El perfil del malalt oncològic, amb una gran càrrega emocional, i el fet que el metge estigués exposat de forma permanent a nous coneixements, amb una part dinvestigació bàsica, van ser determinants a lhora de fer lespecialitat. Vaig realitzar-la a lHospital de Sant Pau, on hi havia una gran tradició de tractament de malalts de càncer. És una entitat que va tenir una importància cabdal en el desenvolupament de loncologia a Catalunya. La seva tradició assistencial hospitalària és màgica. Vaig aprendre-hi molt de tracte humà cap al malalt, una part de la formació que és bàsica per al futur professional del metge. Recordo durant el meu aprenentatge mèdic diferents persones importants, com el doctor Josep M. Domènech, catedràtic danatomia, el doctor Miquel Vilardell, catedràtic de medicina interna i, a la residència, la doctora Carmen Alonso. La persona que més mha fet de mentor des que sóc metge és el doctor Josep Baselga, un referent en la meva trajectòria professional. El mentor es necessita sempre, de la mateixa manera que jo faig de mentor daltres persones.

L’oncologia és una especialitat que requereix formació continuada. Després de realitzar una breu estada a lHospital M.D. Anderson de Houston, vaig entrar a treballar primer de forma breu a LHospital de Bellvitge i després, de 1993 a 1997, com a metge adjunt a lHospital de Sant Pau encarregat dels tumors digestius i urològics, en contacte amb els uròlegs de la Fundació Puigvert, dels quals vaig aprendre molt. El 1997 vaig conèixer el doctor Josep Baselga i em va oferir la possibilitat de desenvolupar un projecte dinvestigació relacionat amb els tumors digestius a lHospital de la  Vall dHebron i a lInstitut Oncològic Teknon, on avui duc a terme la meva tasca amb una gran il·lusió. Pel fet que loncologia és una de les especialitats més globals i noves, hi ha una tendència a compartir els resultats de noves experiències de tractament. El congrés de la Societat Americana dOncologia Clínica és una cita obligada per a tots els oncòlegs del món i un punt de referència.

L’humanisme és per al doctor Tabernero un aspecte fonamental del professional mèdic: No tenim malalties sinó malalts, i aquest concepte sha de saber diferenciar. Davant de cada malaltia hi ha una persona amb unes circumstàncies personals i familiars. A mi em provoca un sentiment de tristesa el fet que la gent pateixi i es posi malalta. El patiment de la persona em fa vibrar, em fa sentir ferit. La tècnica mèdica i els coneixements són essencials però insuficients si no es complementen amb un perfil humà. Lacte mèdic és de transferència dinformació i de sentiments cap al pacient. Hem de tractar cada persona en funció de les seves característiques. A la nostra societat els malalts demanen cada vegada més temps, demanen informació sobre allò que els passa, sobre tractaments…. És terrible no tenir tot el temps necessari. En aquest sentit cal transmetre més transparència: no hi ha res pitjor que el pacient sadoni que al seu voltant hi ha un mur dinformació. En la majoria dels casos pacient i familiars agraeixen la sinceritat i la informació de la primera visita. Al pacient se li ha de donar tranquil·litat, dir-li que hi ha una sortida de la malaltia. Mai diem que no hi ha res a fer, sempre hi ha algun tractament, encara que només sigui per pal·liar els símptomes.

Els malalts que arriben a l’hospital són presentats a un comitè on hi ha tots els especialistes del tractament del càncer. És un tractament multidisciplinari en què cirurgians, oncòlegs, radiòlegs, radioterapeutes, etc. determinen quina és la millor seqüència de tractament. De totes maneres, intentem que cada pacient tingui un metge de referència. Es duen a terme tractaments molt específics. La premissa bàsica és fer viure el malalt, més temps i millor. Cada vegada intentem ser més efectius en els tractaments provocant seqüeles mínimes. Sestà demostrant que les cirurgies més conservadores són igual de bones que la cirurgia radical si es complementen. Laparició despecialistes dedicats a la rehabilitació del malalt per guarir-lo de les seqüeles del tractament ha esdevingut bàsica.

La gent té por de morir malament, sola i amb dolor. Avui podem garantir a una gran part dels malalts que hi haurà algú al seu costat i que farem el possible perquè els símptomes estiguin controlats. Hi ha equips de cures pal·liatives que tracten el malalt de forma integral.

Segurament el càncer no arribarà a desaparèixer mai, però sí que és possible reduir la xifra de malalts. En aquest sentit, els hàbits de vida són importants per disminuir-ne el nombre. El consum de tabac provoca el 40% dels tumors malignes davui dia. Caldria que els sociòlegs i altres professionals actuessin especialment en làmbit de la gent jove per crear pautes socials sanes. Cal un esforç de tota la societat per adoptar hàbits de vida saludables que contribueixin a reduir laparició de patologies.