Srs. Márquez
Srs. Márquez
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

LLUÍS MÁRQUEZ ÁLVAREZ, ELISABET MÁRQUEZ BLASCO

TRAIBER

Text del 30/03/09

L’empresari de debò té una ment creativa; indaga i contínuament busca noves solucions. El valor positiu de les seves recerques li proporciona, òbviament, uns guanys monetaris, però també representa una nova porta per tal de seguir investigant. En el nostre cas, a banda del benefici econòmic i laboral, gaudim també d’un d’ètic i social, ja que la creació de productes nous facilita la vida al malalt i ajuda la praxi del cirurgià.

Anar contra la petita i mitjana empresa és anar contra el cor de l’economia. En aquest assumpte, patim una absoluta falta de visió política.

Traiber, S.L., empresa dedicada a la investigació, disseny, fabricació i comercialització de productes de cirurgia ortopèdica i traumatologia, ha estat el desafiament més important de Lluís Márquez Álvarez. Quan el 1984 va decidir crear-la, ningú no l’encoratjà; ans al contrari, li auguraren un rotund fracàs. “Sempre m’han agradat els reptes; l’empresa no existiria si no fos així. Fa 25 anys era pare de família, amb tres fills, i tenia una bona feina com a director financer d’una companyia nord-americana que feia la mateixa mena de productes que ara realitza Traiber. Però vaig decidir anar pel meu compte, malgrat els riscos i els pocs ànims de les persones a qui vaig consultar. Vaig començar de zero, però estava convençut que funcionaria.”

Actualment, Traiber és l’única empresa de l’Estat dedicada a la recerca, la creació i la fabricació d’aquesta classe de material sanitari. El seu àmbit de negoci abasta diversos països de tot el món. Igualment, posseeix múltiples patents internacionals, i la seva intensa dedicació a la recerca de nous productes ha merescut diversos premis a la tecnologia i la innovació, entre d’altres reconeixements.

La companyia va començar com una petita fàbrica de productes de traumatologia. El 1990 entrà al camp de la cirurgia ortopèdica amb el disseny i la fabricació de les seves primeres pròtesis de maluc. Poc després, s’hi afegí la pròtesi de genoll. I l’any 1998 llançaren al mercat un avançat producte: el sistema de fixació de columna vertebral VERCOL. “Començàrem amb productes estàndards i, al llarg dels anys, hem anat progressant, incorporant-ne de disseny propi. Som una empresa amb filosofia investigadora. Invertim un elevat percentatge dels nostres beneficis en recerca, i més del 12% de la plantilla es dedica a la investigació. Que un negoci petit i familiar com el nostre se centri en la recerca és per la voluntat de la persona que el dirigeix. Amb això vull dir que l’objectiu d’un veritable empresari no és només el benefici econòmic. L’empresari de debò té una ment creativa; indaga i contínuament busca noves solucions. El valor positiu de les seves recerques li proporciona, òbviament, uns guanys monetaris, però també representa una nova porta per tal de seguir investigant. En el nostre cas, a banda del benefici econòmic i laboral, gaudim també d’un d’ètic i social, ja que la creació de productes nous millora la qualitat de vida al malalt i contribueix a la bona praxi del cirurgià.”

El relleu generacional de la companyia es troba en l’Elisabet Márquez, filla d’en Lluís, sobre la qual el seu pare opina que “aportarà, i ja ho està fent, aires nous, nous enfocaments. Té formació i una tendència natural cap als negocis. Recordo que, pel seu desè aniversari, no volia la nina de moda reclamada per totes les seves companyes, sinó una caixa registradora autèntica.”

De fet, les paraules de l’Elisabet destaquen fonamentalment el vessant innovador i creador de l’empresa: A Traiber dissenyem i fabriquem pròtesis, però també tot l’instrumental per implantar-les. En realitat, el marge més gran d’innovació està en el disseny i precisió dels instruments d’implantació per aconseguir una tècnica quirúrgica més acurada. Es tracta d’afavorir una cirurgia més ràpida, de millor qualitat i menys invasiva. Per aquesta raó, també disposem d’un equip d’enginyers i d’assessors mèdics que confecciona la tècnica operatòria, que ve a ser com el manual d’instruccions per a la col·locació de la pròtesi. D’altra banda, aquest mateix grup d’assessors mèdics ensinistrarà i formarà altres cirurgians en la tècnica en qüestió. Els primers a provar el producte són els metges que han participat en la seva creació. Tot i així, abans hem fet proves in vitro.”

I afegeix el senyor Márquez: “Si el resultat és satisfactori i rebem el vistiplau del comitè ètic de l’hospital, ja es pot començar a fer intervencions amb aquest nou producte.”

Tot i els èxits de la seva trajectòria professional, Traiber és més valorada fora que dins les nostres fronteres. Tenim més de 40 patents internacionals, set d’elles als Estats Units, un país capdavanter en medicina. Hi ha professors i cirurgians nord-americans que valoren molt els nostres productes. Tanmateix, a Catalunya i la resta de l’Estat, i tenint en compte que som l’única empresa del ram, no venem en la proporció lògica.”

La relació amb el món universitari tampoc és idíl·lica. A Espanya, l’empresariat no rep les ajudes necessàries per desenvolupar R+D+I. Malgrat aquest dèficit, irònicament al nostre sector, l’empresa sovint està per davant de la universitat en activitat i coneixements pràctics.”

En temps de crisi com els actuals, en Lluís Márquez considera que el suport a la petita i mitjana empresa, majoritària a l’Estat espanyol, hauria d’incrementar-se. L’empresa privada crea la riquesa d’un país. No és lògic que esdevingui el sac on van a parar tots els cops. Anar contra les PIME és anar contra el cor de l’economia. En aquest assumpte, patim una absoluta falta de visió política. Per exemple, actualment els subministradors de material sanitari triguen a cobrar un any i mig perquè els hospitals aplacen els pagaments (hi ha autonomies on aquest període s’allarga fins a tres anys). Si hi afegim que ara els bancs no donen crèdits, i que les empreses no poden deixar de vendre, perquè sinó perdrien el client, quines opcions tenen per seguir endavant amb el seu negoci? Traiber, de moment, no té problemes de crèdit, però els nostres distribuïdors, sí. Així que la crisi creditícia ens està afectant indirectament.”

El senyor Márquez creu que caldria augmentar el control de les actuacions dels agents financers, una vigilància “que en els darrers anys s’ha relaxat. No penso que s’hagi de canviar el sistema financer, sinó endegar mesures de control més acurades. Existeix una responsabilitat per part dels governs i dels agents financers, que no han previst les conseqüències d’una política financera tan relaxada.”

Pel que fa a l’actuació del Govern espanyol, opina que afrontar una crisi que supera les fronteres del país i excedeix l’actuació pròpia és difícil perquè hi ha molts imputs forans. Tanmateix, a Espanya també som responsables dels nostres problemes presents, ja que no s’ha actuat de manera correcta, sobretot per la laxitud amb la qual s’ha donat diners a crèdit, sense tenir en compte la solvència. Actualment, el Govern no sap què fer i fins ara està donant pals de cec.”

La crisi i la seva voluntat inquieta empenyen aquests dos emprenedors a apostar per la diversificació.Projectem obrir-nos a altres àrees de la medicina. També volem aportar millors solucions en un camp en ple desenvolupament: el tractament del raquis.”

Per a l’Elisabet Márquez, el futur passa per consolidar l’exportació en països clau, sense oblidar, però, l’esperit primigeni de Traiber. Tot i que em dedico a qüestions de comunicació, màrqueting i exportació, tracto d’impregnar-me de la filosofia i l’essència de negoci del meu pare, per tal d’assumir adequadament el seu lloc en un futur.”