Text del 2001
“L’advocacia per a mi és quelcom més que saber lleis, vol dir tenir un tarannà especial, caràcter, dots estratègics, capacitat d’improvisació, de persuasió… I això a la universitat no ho ensenyen, allà et formes en una base teòrica. L’advocat és un cúmul de saviesa que ha de saber desenvolupar en el dia a dia de la professió. Acostumo a fer un símil de l’advocat amb el pagès. Considero que el pagès ha de ser un home savi, si no ho és, ho tindrà difícil per fer produir la terra. Ha de tenir unes nocions de química si no vol cometre errors quan treballa amb adobs químics; ha de saber mecànica per reparar la maquinària, meteorologia per preveure el millor moment de sembrar o de plantar. No pot consultar ningú davant d’un dubte, ni pot equivocar-se perquè s’hi juga la collita. En el dret passa una mica el mateix, les decisions han d’estar molt pensades i l’estratègia també.”
És un parangó interessant, que posa de relleu un aspecte bàsic de la professió: la seva complexitat i la dificultat d’exercir-la amb garanties. En Lluís Sabatés Sans és un advocat amb una trajectòria dilatada que l’ha portat a experimentar i reflexionar sobre molts aspectes de la professió.
El despatx generalista, que abans era habitual a pobles i ciutats, està donant pas a un nou concepte. Aquella fórmula s’està extingint a les grans ciutats i s’ha resolt amb la creació de despatxos mitjans amb companys especialitzats en matèries diferents. Aquesta és l’estructura del bufet de Lluís Sabatés Sans. “Avui l’integrem un equip de 25 persones dirigits per cinc socis, en Xavier Nart, especialista en dret penal, Antoni García, en laboral, Joan Puig, en mercantil i Jaume Pérez, en fiscal. Jo porto el dret immobiliari i administratiu. I és que, en aquests moments, si es vol donar un servei de qualitat s’ha de partir d’aquest tipus d’estructura. No es pot comparar el nivell que nosaltres oferim amb el de les multinacionals del sector, integrades per gent molt jove sense rodatge i que exerceixen la professió ajustant-se excessivament a la literalitat de la normativa.”
Mantenir l’excel·lència del despatx és un repte diari. “En la nostra professió s’ha d’estar sempre al peu del canó. Vivim en un món que es transforma constantment i condiciona els fonaments jurídics. Cada dia apareixen noves lleis i nosaltres les hem de conèixer i saber interpretar per poder actuar correctament.”
Des d’aquest despatx s’aporten solucions a l’empresari català que, cada vegada més, necessita assessorament de professionals especialitzats en matèries diferents. “Tenim clients de fa molts anys, pels quals fins i tot participem en els consells d’administració de l’empresa. Treballem amb empresa mitjana i gran. Creuen en el nostre criteri i s’adonen que els aportem seguretat. Ens situem molt a prop del client, la relació és estreta i realitzem funcions semblants a les d’un psicòleg. Escoltem els seus problemes, els dubtes que deixa sobre la taula abocant-los de la seva ment, i sols aquest fet ja l’ajuda a tranquil·litzar-se.”
I continua: “Hi ha persones que arriben al despatx amb problemes molt importants. El nostre criteri a l’hora de plantejar el cas és el d’evitar el plet. Per a mi el bon advocat és aquell que guanya els plets que s’han de guanyar, però, sovint, la gent es pensa que el bon advocat guanya els plets que s’han de perdre. Aquest últim tindrà èxits professionals però de forma puntual. El plet que s’ha de perdre, s’ha de perdre per molt que al client li costi d’entendre i vulgui que guanyis impossibles.”
En Lluís Sabatés s’expressa amb claredat i ens fa veure que l’estipulat per la llei no sempre és el més adequat ni aporta els millors resultats. “El litigi, tal com l’entenem, implica un procés que considero que es podria millorar. Els plets s’haurien de resoldre al voltant d’una taula d’un jutjat, deixant de banda la solemnitat formal del procés que impedeix que molts aspectes surtin a la llum. Eliminar el rigor formal, per una banda, i per l’altra fer que el jutge intervingui. En aquests moments, el plet està massa subjecte a la forma i això fa que, a vegades, no sigui la justícia el que brilla, sinó la llei de procediment. Sovint les garanties del judici van en contra de la justícia. En aquesta taula hi haurien d’intervenir les dues parts, advocats i afectats, on es parlaria, es presentarien proves, de forma relaxada i sense l’angoixa del rellotge. Al final, el jutge s’enduria una impressió i podria dictar sentència. Crec que seria una manera més simple de resoldre els problemes. No estic referint-me a quelcom nou. Els advocats intentem evitar el plet i ens reunim per discutir les possibilitats de resoldre el cas.”
Les paraules d’en Lluís ens posen de manifest que un aspecte clau de la professió és el sentit comú. Seguint aquest criteri, i actuant amb total honestedat, el client pot sentir-se segur a les seves mans. Partint d’aquest pensament, l’advocat que ens acompanya ha realitzat la seva trajectòria especialitzant-se en el dret urbanístic i immobiliari. “La vida i el dia a dia de la professió et porten a l’especialització. Recordo que quan vaig començar la carrera, l’aleshores professor de la facultat de dret i eminent jurista Pérez Vitoria va comentar-nos que els joves entraven a la facultat atrets per dues assignatures, el dret penal i el polític. Va dir que a la vida el dret penal era dur d’exercir, fins i tot desagradable, i el polític, pura teoria. El cert és que al final els advocats acabem decantant-nos per altres camps. En el meu cas, vaig entrar a treballar a l’estudi d’arquitectura Bosch Aymerich; allà em vaig formar en dret urbanístic i immobiliari i m’he convertit en un especialista amb més de 40 anys d’exercici a les espatlles.”
L’arquitecte necessita l’assessorament de l’advocat, de fet, esdevé una peça clau en la seva activitat. “L’arquitecte té una facultat legislativa a través del llapis, que és mortal. El seu caprici el porta a dibuixar una línia que condiciona el futur del territori i de la seva gent. El seu llapis és com un bisturí i l’ha de saber manejar amb precisió. Té massa facultat normativa i no sempre hi aplica el senti comú. Quan es tracta de temes de qualificació urbanística s’hi belluguen interessos molt grans i per això a vegades es cometen errors. A més, li falta formació jurídica, per aquesta raó és important que confiï en la nostra labor.”
I, a quina professió no se li planteja alguna vegada una qüestió jurídica? “El dret es troba en totes les manifestacions de la vida, estem rodejats de normes.”
Les normes s’han creat per complir-les, perquè pretenen regular i defensar els drets de les persones. “Els advocats les utilitzem per fer coses positives, no exactament en un sentit altruista, però sí per defensar uns interessos en els quals creiem. El cert és que com a resultat de la nostra gestió sempre hi ha una persona que ens agraeix el que hem fet. La d’advocat, com la de metge, és una de les professions que aixequen més agraïments: en el nostre cas generem justícia.”
