Text del 2006
“L’evolució no és més que el canvi genètic de les poblacions al llarg dels temps”
.
La passió pel món sanitari del doctor Serra no es relaciona directament amb els antecedents familiars, ja que únicament el seu avi era metge. No obstant això, des de ben petit es va sentir atret pel món del coneixement, i més concretament per la branca de la ciència que estudia els éssers vius. Per aquesta raó, en acabar el període de formació secundària, es va decantar per estudiar la llicenciatura de Biologia. Un cop es va graduar i va haver complert el preceptiu servei militar d’aleshores, inicià la recerca de doctorat sota la direcció del doctor Antoni Prevosti. “El mirall del doctor Prevosti i la relació amb ell foren determinants per a la meva trajectòria professional posterior, perquè seguint la línia d’investigació del meu mentor vaig orientar la tesi cap a la genètica evolutiva o de poblacions.”
El fet és que el doctor Serra sempre s’havia sentit atret “per l’evolució de la vida, i l’evolució biològica està molt lligada amb la genètica, ja que no és més que el canvi genètic de les poblacions al llarg del temps.”
L’inici de la recerca de doctorat, a més a més, va suposar el començament de les seves activitats com a docent: “A priori estava més interessat en la investigació que no pas en la transmissió de coneixements. No obstant això, en encetar aquesta activitat em vaig adonar de l’inevitable grau d’implicació i entusiasme que comportava.”
De la fusió entre la seva passió investigadora i docent nasqué la decisió de dedicar-se a la docència universitària. En l’actualitat és catedràtic de genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquest càrrec no només comporta la preparació en l’àrea de genètica dels futurs llicenciats en biologia, sinó també la direcció de l’equip docent del departament i de l’equip d’investigació en genètica evolutiva format per professors titulars, doctorands, becaris, etc., a més de la tutorització i seguiment d’alumnes de doctorat: “De moment únicament he dirigit vuit tesis, perquè prefereixo centrar-me en l’assessorament d’aquells temes que directament es relacionen amb la meva línia d’investigació.”
Les conclusions de la seva tasca investigadora han quedat recollides de moment en 120 publicacions científiques. Finalment, durant nou anys va ser el coordinador de les Proves de Biologia d’Accés a la Universitat. Aquest càrrec li va permetre conèixer les característiques, mancances i virtuts dels estudiants actuals i arribar a la conclusió que: “el nombre d’universitats s’ha incrementat durant els últims anys, de manera que també ho ha fet la competència entre aquestes institucions. Desitgen mantenir el mateix nombre d’alumnes, i malauradament aquest propòsit està comportant una davallada del nivell educatiu.”
La dedicació a una especialitat biològica summament competitiva determinà que optés per fer estades en institucions de reconegut prestigi internacional. Això li va permetre conèixer els avenços en aquesta àrea de la mà de les primeres figures mundials: “Vaig fer estades postdoctorals a la Universitat de Tübingen (Alemanya) i als Estats Units, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer les línies d’investigació d’una de les figures més destacades en genètica evolutiva: el doctor Francisco J. Ayala, un investigador nord-americà d’origen espanyol.”
Certament, la genètica ha evolucionat i revolucionat el panorama biològic i mèdic dels últims decennis, fins al punt d’establir un nou model de treball cooperatiu dins de l’àmbit de les ciències sanitàries. “Aquesta profunda transformació és la conseqüència de la descoberta en la dècada dels anys 70 dels enzims de restricció, la qual cosa va permetre posteriorment conèixer i poder manipular el genoma. En aquest coneixement i manipulació també ha estat cabdal la utilització d’eines informàtiques, sense les quals difícilment s’hauria produït aquest progrés.”
Tot i que sovint, diàriament podríem dir, sentim parlar als mitjans de comunicació del genoma, no tothom entén i comprèn la repercussió d’aquest concepte. La següent és la definició científica del concepte. “És el contingut haploide d’ADN d’un individu.”
I a continuació trobem l’explicació entenedora que en fa el doctor Serra: “Cada espècie animal presenta un nombre determinat de cromosomes. L’espècie humana en disposa de 46. Aquesta xifra és el resultat de la suma dels 23 cromosomes paterns més els 23 materns. Cada cromosoma conté una molècula llarguíssima d’ADN. El conjunt de les 23 molècules d’ADN d’un dels progenitors és el genoma.” La unió entre l’avenç científic i la tecnologia es fa palesa en saber que les seqüències del genoma de tots els éssers vius que s’han obtingut fins ara es troben en bases de dades mundials com la de l’NCBI, que poden ser consultades des de qualsevol lloc del món de forma telemàtica.
Si hi ha una disciplina l’avenç de la qual suscita recels i controvèrsies, sens dubte és la genètica, ateses les seves implicacions ètiques. L’opinió del doctor Serra és que “l’evolució científica sempre comporta una manipulació. En el cas concret de la genètica, a més a més, es porten a terme mutacions genètiques amb objectius investigadors. I justament són aquests objectius els que poden suscitar en ocasions intensos debats que estan fora del camp científic i pertanyen a l’esfera ètica i social. A més a més, moltes vegades aquests debats es basen simplement en la manca de cultura científica de la nostra societat, que interpreta i qualifica de forma errònia les nostres descobertes. Un cas evident el tenim en la polèmica al voltant de les mal anomenades cèl·lules mare, que realment han de ser denominades cèl·lules troncals.”
Entre els beneficis que addueixen els defensors d’aquesta disciplina es troba el fet que pot ajudar a guarir o a fer desaparèixer malalties d’origen genètic a curt o mitjà termini. Això no obstant, el doctor Lluís Serra considera que aquest optimisme és exagerat: “Hi ha dos tipus de malalties d’origen genètic: les que tenen una base monogènica, com la fibrosi quística, i les que tenen una base poligènica. En el primer cas l’aniquilació genètica serà possible a mitjà termini, però no ho serà pas en les malalties poligèniques la lluita contra les quals serà força més complexa i a llarg termini.”
Com a conseqüència de la importància i la necessitat de l’intercanvi entre els genetistes del nostre país, va néixer la Sociedad Española de Genética, de la qual és president el doctor Serra Camó. Aquesta entitat té com a finalitat “la divulgació d’aquesta branca de la ciència a través de l’organització d’espais d’intercanvi de coneixements, la publicació de butlletins periòdics, la divulgació científica seriosa i amena dels aspectes rellevants del nostre àmbit de treball, que la societat cal que conegui, i l’organització de trobades entre els professionals del nostre país i els d’altres Estats. En aquests moments la Sociedad aplega 650 socis.” Però molt possiblement aquesta xifra s’incrementarà en el futur.
