Text del 2007
“El promotors espanyols són uns dels més forts d’Europa”
.
Els projectes que porten el segell de la companyia immobiliària Promomed es defineixen amb la tríada disseny, qualitat i sostenibilitat. Manuel Nadal Pellejero, economista, professor universitari i professional veterà amb 20 anys d’experiència en el sector, fou un dels fundadors de l’empresa l’any 2004. “Tots els nostres productes són diferenciats quant a ubicació i disseny. A més, han de ser sostenibles i han de millorar els espais de les ciutats i els pobles en què s’ubiquen.”
Malgrat la joventut de Promomed, la firma immobiliària ja està consolidada, com ho mostra el fet que alguns dels seus projectes tinguin la rúbrica de reconeguts arquitectes. És el cas del conjunt residencial de 300 habitatges que l’empresa desenvolupa actualment al port d’Eivissa. “L’hem fet amb Jean Nouvel, i compto que sigui un edifici molt visitat per la gent.”
Catalunya, l’arc mediterrani, Madrid i les Illes Balears són les quatre àrees geogràfiques en què Promomed busca bones ubicacions per desenvolupar la seva activitat. “L’emplaçament és un factor rellevant. Hi havia un economista que deia que hi ha tres elements importants perquè una promoció tingui èxit: la primera és la ubicació, la segona és la ubicació i la tercera és la ubicació. Ara bé, un terreny no és interessant només perquè tingui bones vistes, sinó que també és cabdal que estigui ben comunicat.”
Per trobar terrenys idonis, el senyor Nadal disposa d’un equip ampli de col·laboradors: “Cal conèixer professionals vinculats al territori, ja siguin agents de la propietat immobiliària, arquitectes o advocats urbanístics que treballen als ajuntaments. Quan veuen que hi ha sòl que entra en planificació, l’ofereixen als promotors. Amb el temps, he bastit un equip de gent externa que ens aporta sòl, la qual cosa ens permet escollir.”
El senyor Nadal ha teixit aquesta xarxa sòlida de col·laboradors en el territori gràcies, sobretot, a la serietat. “No pots assegurar a un API que li compraràs un terreny i després no fer-ho. Has de ser clar i, quan algú t’ofereix un negoci que no t’interessa, li has d’explicar els motius. D’aquesta manera, continuarà mantenint el contacte amb tu, perquè sap que li podràs comprar un terreny sempre que s’adigui amb els teus interessos.”
La seriositat, així mateix, ha de ser recíproca. “Promomed treballa amb professionals que també són seriosos. Defugim aquells que busquen els diners fàcils.”
Una vegada ha comprat el solar, Promomed desenvolupa un projecte “que satisfaci les necessitats del comprador, del target group al qual va dirigit. Aquest és un aspecte que no s’ha desenvolupat gaire en el mercat espanyol, tot i que és molt important saber interpretar què vol el client que et comprarà l’immoble. A la nostra empresa, per tant, dediquem moltes hores i esforços a definir el producte. Després, contractem la constructora i edifiquem. La venda la fem normalment sobre plànol en una oficina de venda oberta al públic.”
Les societats evolucionen i, al seu torn, els habitatges també esdevenen un mirall d’aquests canvis. Promomed pren nota de les noves necessitats dels compradors. “A les ciutats, les famílies cada vegada volen estar més connectades quan estan a casa. El pare o la mare no vol recloure’s mentre cuina. Per tant, la cuina, ara americana, ja no està tan aïllada i s’incorpora al saló. De totes maneres, també és important que cada persona tingui el seu espai per estar sol.”
Les preferències i les tendències, a més, també obeeixen a condicionants culturals: “S’ha de tenir en compte que aquestes prioritats poden variar d’un país a un altre o, fins i tot, en zones més rurals, on potser continuen necessitant cuines separades.”
Així mateix, l’avenç tecnològic és un factor estès a la nostra societat que Promomed té en compte a tots els seus projectes: “Les noves tecnologies han arrelat molt a les llars del país. Fa temps que a tots els pisos fem una instal·lació perquè es pugui connectar l’ordinador a totes les habitacions de la casa.”
Segons Manuel Nadal, els promotors espanyols “són uns dels més forts d’Europa, si no els més forts. Això no era així fa 10 o 15 anys, però la bonança que hem viscut a Espanya en el darrer decenni no l’han tinguda altres països. I, a més a més, els professionals espanyols s’han reforçat econòmicament i tècnicament. Avui, però, busquen sortir perquè aquí no hi ha prou sòl i és difícil mantenir la mateixa activitat. Per això, hi ha empreses que estan desenvolupant projectes al Marroc, al centre d’Europa, a Sud-amèrica i als països de l’Est.”
Bulgària i Polònia es perfilen com a nous mercats d’èxit. “Polònia, especialment, és un dels països que creixerà més a Europa en els propers 20 anys.”
En aquest context d’expansió, els responsables de Promomed observen amb atenció aquesta nova àrea de negoci. “Tot i que volem consolidar la nostra posició a Catalunya, una part del nostre futur també està a fora.”
La fortalesa dels promotors espanyols ha incidit positivament en el nivell de qualitat dels pisos, en especial pel que fa als acabaments: “Són uns dels millors d’Europa.”
No succeeix el mateix quant a la utilització de nous materials, sobretot perquè els constructors hi són reticents. “Si ja els va bé com ho fan, no veuen la necessitat de canviar. Però aquesta manera de pensar s’està modificant, i crec que d’aquí a cinc anys hi haurà una mentalitat més oberta.”
El senyor Nadal defineix l’estratègia que utilitza l’empresa quan s’arrisca a moure’s per nous indrets amb un terme peculiar: l’heroi local. “Quan surts a fora, busques algun professional del sector que t’assessori, un soci que t’ajudi a prendre decisions en un mercat que no coneixes. S’ha de tenir en compte que no pots oferir el mateix producte a un barceloní que a un polonès o, fins i tot, que a un madrileny. Normalment, aquest heroi local és un bon coneixedor del mercat i té una filosofia propera a la nostra empresa.”
El concepte de bombolla immobiliària no defineix prou bé, a parer del senyor Nadal, la situació del sector aquests darrers anys: “No ha estat una bombolla, sinó una transició. La nostra societat ha evolucionat i ha crescut; l’ingrés a la Unió Europea ha propiciat una situació de bonança; els tipus d’interès baixos han animat la compra; la demanda ha estat superior a l’oferta, i el nivell socioeconòmic del país en general ha millorat. També s’ha produït un fenomen demogràfic que hi ha contribuït: el baby boom dels anys 70 i 80. Aquells fills comencen a tenir una edat per comprar-se un pis als anys 90. D’altra banda, els immigrants que van arribar fa uns deu anys han gaudit d’una situació econòmica i laboral més estable i s’han animat a comprar un pis de segona mà. I s’ha de tenir en compte que aquest venedor també accedeix al mercat de l’habitatge per comprar-se’n un altre.”
Tot i que la demanda d’immobles actualment ha disminuït, encara es manté. “El problema és que ara els clients no arriben a pagar el preu que els en demanen.”
El missatge de Manuel Nadal, tanmateix, no és alarmista: “El govern català i l’espanyol tenen interès que el preu de l’habitatge no pugi més, n’estic convençut.”
