Margarita Arboix i Arzo
Fotografia cedida
10è VOLUM. Biografies rellevants de les nostres emprenedores, Pròleg, *

Sra. Margarita Arboix i Arzo

Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona

Text del 21/09/2018

Deixeu-me que enceti aquestes línies anunciant que la nostra Universitat està preparant un curs de Gestió per animar les dones a assumir amb valentia noves responsabilitats a les empreses i postular-se per a alts càrrecs. Aquesta iniciativa respon a una necessitat de la societat, on les professionals femenines sovint pequen de discreció i a vegades no gosen afrontar nous reptes per evitar la notorietat pública.

A les nostres facultats sempre hem buscat oferir una formació de qualitat, que doni resposta als desafiaments de futur. Així mateix, des de la Universitat, històricament hem promogut l’extensió dels nostres estudis, desitjant que el màxim nombre de joves pugui accedir als nostres cicles formatius.

És cert que, en alguns casos, ens veiem limitats per la dependència dels nostres estudis a alguns centres. És el cas de la carrera de Medicina, on enguany hem tingut gairebé mig miler de sol·licituds per matricular-s’hi i de les quals només n’hem pogut atendre tres-centes cinquanta perquè la formació dels futurs metges va vinculada a la part clínica, on la llei limita a tres els estudiants que acompanyen els doctors quan passen visita als hospitals.

Aquesta limitació també es viu a Veterinària, on la Unió Europea estableix unes normes que no ens permeten sobrepassar un determinat nombre d’alumnes. És una situació que contrasta amb la que es produeix, per exemple, amb les enginyeries, on es detecta una mancança de graduats; i, més especialment, de graduades, perquè les noies no mostren gaire interès per aquests estudis malgrat que el mercat de treball n’observa una gran demanda.

Vull subratllar, també, que si bé la Recerca, la Tecnologia i les Ciències Experimentals són camps necessaris, interessants i que ens obren el camí cap al futur, les universitats cal que tinguem en compte que sense Humanitats i Ciències Socials no avançarem. La ciència avui dia reclama compromís i el gran repte de futur de la recerca rau a aconseguir un retorn social i que la seva tasca contribueixi a reduir les desigualtats al món.

Amb aquest propòsit, el de combatre la pobresa i la desigualtat mundials, hem impulsat un pla estratègic, conscients que els desafiaments avui dia són globals. Jo, que considero Àfrica com la meva segona pàtria, tinc molt clar que qualsevol projecte ha d’emprendre’s amb una visió global. Una visió que la majoria de joves, natius digitals, han adoptat amb tota naturalitat.

Per aquesta mateixa raó, no són pocs els joves graduats que, en acabar la seva carrera, surten a l’exterior a buscar oportunitats professionals. És aquesta una experiència molt enriquidora, perquè permet als nous titulats descobrir altres països i civilitzacions, poder traslladar el seu coneixement i el seu talent a aquestes zones i contribuir a fer créixer el món.

És el mateix que espero d’aquest llibre, on diverses professionals han deixat el seu testimoni com a exemple tant per a les empresàries coetànies com per a les futures generacions. Cal esperar, precisament, que les noves fornades d’emprenedores assumeixin un paper més rellevant a la societat  i que aquestes dones prenguin consciència de la necessitat d’abandonar l’habitual discreció per fer sentir la seva veu potent.