Text del 29-4-2009
“La maquinària agrícola està patint una davallada a les vendes però, sortosament, ens afecta menys que en altres sectors; Sereva està mantenint l’activitat gairebé amb normalitat, mentre que les altres empreses dedicades a l’àmbit de la construcció sofreixen més la recessió”
“Tenim venedors i distribuïdors amb qui col·laborem en les fires internacionals, nacionals i locals per mostrar els nostres productes. No hi ha millor lloc per contactar i per conèixer les necessitats dels clients”
“El petit empresari és el gran oblidat. La conseqüència: el 50% de l’atur generat el darrer any i mig a la Unió Europea ve d’Espanya”
“El nostre mercat ha estat el món”
“Primer, oferir un bon producte; segon, trobar un bon representant o distribuïdor, i, tercer, arribar en el moment oportú”
Josep Maria Pradas i Aznar fou alcalde de Castellserà entre el 1983 i el 1991. També ocupa, des de fa més de 10 anys, la presidència de la FEMAC (Associació de Fabricants Exportadors de Maquinària Agrícola de Catalunya), i és fundador i president del Grup JYMPA, creat el 1971 a partir de l’empresa del mateix nom dedicada a la fabricació de maquinària agrícola. Des d’aleshores, el Grup JYMPA no ha parat de créixer i de diversificar-se. “A principis dels anys 80, també a Castellserà, neix la primera companyia subsidiària de JYMPA, Sereva, orientada a la fabricació de components per a la refrigeració del sector de l’alimentació (bateries i condensadors per a vitrines, cambres frigorífiques, armaris de fred…).”
El 1990 es funda Clima5, magatzem ubicat a Lleida i dedicat a la comercialització de materials per a calefacció i aire condicionat. “Venem als instal·ladors que treballen en l’equipament d’habitatges.”
Posteriorment, JYMPA comença a participar a l’empresa IEC, concessionari de Gas Natural, radicada a Tàrrega i amb sucursal a Zaragoza, dedicada al manteniment i la instal·lació de gas, calefacció i aire condicionat. “El Grup JYMPA s’ampliaria de nou el 2005, amb la compra de Tractomotor, empresa dedicada a la fabricació de maquinària agrícola amb una experiència de 45 anys al mercat nacional.”
El producte que fabrica és complementari al de JYMPA; són grades de discos, remolcs escampadors de fems, remolcs de càrrega i cisternes de purins entre d’altres. “Aquesta empresa es va vendre perquè no tenia relleu generacional i a JYMPA ens interessava perquè complementava la nostra gama dedicada a la preparació de sòl.”
La línea expansiva del Grup JYMPA es completa el 2009 amb l’empresa Servicamp, dedicada a la venda d’estris, eines i accessoris per als agricultors. “Formem part de la xarxa de vendes Promodis, empresa líder a França en aquest sector.”
Aquest conjunt d’empreses dóna feina a gairebé un centenar de treballadors. La més petita, Clima5, “té una plantilla de cinc o sis persones.”
Sereva ha potenciat sempre, des de la seva mateixa fundació, l’ocupació de la mà d’obra femenina, fet que, al principis dels 80, no era habitual a l’àmbit metal·lúrgic. “Avui ocupem 30 persones, i la meitat són dones; una decisió que continua sent molt avançada dins el sector.”
El Grup JYMPA compta també amb la implicació de bona part de la família del senyor Pradas. “Dos dels meus fills, la Marta i el Marcel, i el meu gendre, l’Àngel, estan molt vinculats a la gestió del negoci. La meva esposa, la Maria Lluïsa Gené i Rodés, és cofundadora de JYMPA i té els mateixos mèrits que jo –o potser més– en l’èxit de l’empresa. Entre tots, incloent-hi els altres dos fills, el David i el Marc, que han seguit camins aliens al negoci familiar, som capaços de fer pinya i tirar endavant.”
En un inici, JYMPA només feia funció de taller mecànic, fins que sorgí la necessitat de fabricar. Els primers productes fabricats foren màquines de preparació de sòl. “En concret, despedregadores, subsoladors i cultivadors, una maquinària molt especialitzada que ens va permetre obrir-nos molts mercats.”
30 anys després, el catàleg de productes de JYMPA no ha parat de créixer, però continua fabricant alguns dels mateixos models, perfeccionats, de despedregadores. “Com que Espanya és un país bastant pedregós, al seu dia el Ministerio de Agricultura considerà la màquina de despedregar gairebé una màquina d’interès per al desenvolupament de l’agricultura, i durant bastant temps subvencionà els pagesos perquè poguessin comprar-la.”
JYMPA també ven molts subsoladors arreu del món; és una màquina molt especial per a la preparació del subsòl. Al sector que tracta el grup, és molt important mantenir-se al corrent de les novetats tècniques, i una bona eina per fer-ho és la informació rebuda a través de les fires i dels mateixos clients. “Tenim venedors i distribuïdors amb qui col·laborem a les fires internacionals, nacionals i locals per mostrar els nostres productes; no hi ha millor lloc per contactar i conèixer les necessitats dels clients.”
JYMPA va néixer amb vocació de traspassar fronteres. “Amb una plantilla de només 15 persones, el 1976 començàrem a explorar mercats (Polònia i Romania) i el 1978 ja treballàvem amb Mèxic, un país on l’agricultura estava molt protegida pel govern, però on s’obrien grans oportunitats de negoci.”
Avui, bona part de la producció de la companyia es destina a l’exportació. “El nostre mercat sempre ha estat el món. El Grup JYMPA exporta el 60% de la seva producció a una quinzena de països de diferents continents. Estem venent, per citar-ne alguns, a Mèxic, Xile, Costa Rica, Bolívia, França, Itàlia i, des del 2000, a Hongria, Romania, la República Txeca i Rússia. Sereva, per la seva part, exporta en un 50%, i els principals clients els tenim a França i al nord d’Àfrica.”
Per poder accedir a nous mercats, Josep M. Pradas veu necessaris els següents requisits: “Primer, oferir un bon producte; segon, trobar un bon representant o distribuïdor, i, tercer, arribar en el moment oportú.”
Normalment, els distribuïdors són naturals del país, “persones que contactem a través de fires o missions comercials.”
L’efecte que té la crisi al Grup JYMPA és divers. “La maquinària agrícola està patint una davallada a les vendes però, sortosament, ens afecta menys que en altres sectors; Sereva està mantenint l’activitat gairebé amb normalitat, mentre que les altres empreses dedicades a l’àmbit de la construcció sofreixen més la recessió.”
Per a Josep M. Pradas, les mesures anticrisi preses pel Govern són només pedaços sense un projecte de futur definit. “A altres països, les mesures són més estructurals. No es parla tant de la crisi, i no és que no la pateixin, perquè afecta tothom, sinó que els seus models econòmics són més sòlids i no depenen tant del món financer.”
Posa com a exemple Xile. “Allí no perceps la desconfiança col·lectiva que es percep aquí. O el cas de França: abans de la crisi tenia un 8% d’atur i amb la crisi no arriba al 9%. Espanya, en canvi, partint del mateix 8% ja ha arribat gairebé al 20%. Els governants respectius tenen alguna responsabilitat en aquestes dades. Està clar que hi ha polítiques més adequades i d’altres que ho són menys.”
El fundador de JYMPA és especialment crític amb “la devolució dels 400 euros de l’IRPF; no té cap sentit. Són 5.000 milions d’euros malaguanyats. I ara, per acabar-ho d’adobar, destinen 8.000 milions més per a obres municipals.”
El senyor Pradas creu que aquests diners s’haurien d’haver destinat al foment empresarial. “Els ajuntaments gastaran la subvenció perquè estan obligats a fer-ho, però moltes de les obres es faran sense necessitat immediata.”
Per contra, les PIME han quedat al marge de qualsevol ajut. “I per ajut no entenc només subvencions. Se’ns pot ajudar perquè els empresaris no haguem de pagar, per exemple, els impostos dels nostres impagats. O avançant-nos l’IVA. El petit empresari és el gran oblidat. La conseqüència: el 50% de l’atur generat el darrer any i mig a la Unió Europea ve d’Espanya.”
