Text del 2006
“El feed-back entre la farmàcia hospitalària, el metge de l’ambulatori i el farmacèutic seria enormement positiu”
Nascut en una família d’industrials metal·lúrgics, el seu interès per les ciències de la salut va portar el senyor Miquel Solá Martin a l’estudi i l’exercici de la professió farmacèutica. No només la biologia i la bioquímica centraven la seva atenció sinó també el contacte amb la gent, el fet de ser proper als seus conciutadans per poder-los ajudar. Sens dubte, la vocació de servei va marcar el seu futur professional. Així doncs, un cop acabats els estudis, va treballar durant 3 anys d’adjunt a diverses oficines de farmàcia fins que va adquirir l’establiment que regenta en l’actualitat. “Durant vint-i-cinc anys al capdavant d’una farmàcia he rebut centenars de consultes sobre temes relacionats amb la salut, però també d’altres molt més personals i íntims. Escoltar és molt enriquidor, tot i que a vegades es fa molt difícil opinar. Avui dia la gent té molta necessitat de parlar i de ser escoltada. En el nostre país els farmacèutics som el primer i l’últim esglaó de la cadena sanitària. Sovint ens consulten les persones amb problemes de salut perquè som el professional que troben més a l’abast. Si el problema ens sobrepassa, els adrecem al metge corresponent. També succeeix a la inversa, un cop el pacient ha visitat el metge ve a la farmàcia a recollir el medicament prescrit. Aleshores ens adonem que sempre hi ha alguna cosa que el malalt no ha preguntat al doctor i ens consulta a nosaltres, potser perquè el contacte és més proper. Aquest servei complementari a la prescripció és una de les nostres aportacions a la sanitat del país i a la societat en general.”
A la farmàcia del Sr. Solá treballen tres professionals vocacionals al servei dels seus clients. La seva esposa Maria Antònia Foix s’encarrega de les tasques de gestió del negoci. “En una farmàcia es necessiten, com a mínim, dos llicenciats o bé un titular i un adjunt, que han d’estar identificats adequadament. La responsabilitat de l’acte de dispensar així ho requereix. A més, és molt important el treball en equip per seguir un mateix criteri i procurar un tracte igual a tothom. La professionalitat, l’afinitat i la complicitat són fonamentals a la feina.”
Un somriure no cura, però l’amabilitat i la cordialitat per part d’un professional que té un establiment obert de cara al públic són molt agraïdes. “A la nostra ciutat vivim molt crispats i sempre anem amb presses. Cada dia observo que les persones no poden esperar més de dos minuts per ser ateses sense posar-se nervioses o impacientar-se. Aquesta situació d’estrès es reflecteix en el consum de medicaments, com ho demostra el fet que els últims anys hi ha hagut a Espanya un creixement espectacular del consum del grup de medicaments relacionats amb el sistema nerviós, com ansiolítics o tranquil·litzants, un creixement molt per sobre del dels antibiòtics.”
El Sr. Solá també ha tingut ocasió de conèixer una altra visió molt diferent del món farmacèutic des del seu càrrec de vocal a la junta directiva del col·legi professional al qual pertany. “Durant sis anys vaig formar part de la Junta de Govern del Col·legi de Farmacèutics. Va ser una experiència extraordinària i molt enriquidora perquè em va permetre veure la professió des de dins, sobretot els aspectes de política farmacèutica. Això em va donar una visió global de la professió sens dubte molt interessant.”
Una farmàcia aparentment és un negoci com qualsevol altre en què es produeix una entrada i sortida de diners, però la seva condició de servei imprescindible i necessari la diferencia de la resta de comerços. “Tot i que s’ha de distingir la part de farmàcia com a lloc en què es treballa el medicament, amb els anys la gestió de la farmàcia com a negoci cada cop et reclama més temps. Com que la sanitat procura estalviar en medicaments, els farmacèutics hem patit una retallada important dels ingressos, que hem de mirar de recuperar per altres vies.”
L’adaptació a la nova situació ha omplert els prestatges de les farmàcies amb productes cada cop més variats i ha obligat els farmacèutics a oferir més serveis. “Ara posem molt l’accent en el concepte d’atenció farmacèutica, que és molt ampli. Fem controls de colesterol, diabetis, metadona, etc. Aquests serveis requereixen temps, eines, programes informàtics i personal, cosa que no sempre es pot aconseguir si no tens els mitjans suficients o et van minvant els ingressos. L’Administració vol aplicar una remuneració per acte farmacèutic, però és una contradicció si no pots obtenir els mitjans per oferir-los. Aquest nou concepte ja s’aplica en els països anglosaxons, on el model de farmàcia és molt diferent del mediterrani. En el nostre entorn, el farmacèutic pot donar explicació, consell i informació als seus clients perquè té coneixement del que està venent, mentre que en aquells països, moltes vegades l’oficina de farmàcia es troba incorporada en un concepte de comerç molt diferent anomenat drugstore. Sens dubte, s’acosten canvis importants en el món de l’oficina de farmàcia.”
La farmàcia és un establiment estretament vinculat amb el barri on està ubicat. No només el tipus de gent és diferent, sinó també el que es consumeix i els serveis que es donen. “El seguiment dels tractaments amb metadona s’ofereixen sobretot en farmàcies situades en zones conflictives. La fidelització del client, el control de la seva assistència i la gestió de la recollida de xeringues hipodèrmiques és una tasca important que va a càrrec del professional farmacèutic. És un servei molt interessant. Malauradament, hi ha clients que se senten incòmodes si coincideixen a la farmàcia amb persones que necessiten aquest tractament pel seu aspecte poc acurat.”
Dins del concepte d’atenció farmacèutica, un dels reptes importants de futur és la relació entre l’oficina de farmàcia i la farmàcia hospitalària. “Actualment no tenim cap relació amb les farmàcies dels hospitals, però n’hi hauria d’haver perquè els mitjans informàtics hi són per fer-ho possible. Podríem compartir la mateixa fitxa del pacient, amb la privacitat d’informació que faci falta, i tenir accés al seu diagnòstic i tractament per aconsellar-lo millor i evitar possibles incompatibilitats de medicaments. El feed-back entre la farmàcia hospitalària, el metge de l’ambulatori i el farmacèutic seria enormement positiu per a tothom i crec que tard o d’hora esdevindrà una realitat.”
