Sr. Narcís Núñez Benedico
Sr. Narcís Núñez Benedico
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

NARCÍS NÚÑEZ BENEDICO

FARMÀCIA NARCÍS NUÑEZ BENEDICO

Text del 2006

Crec que caldria fer un exercici de memòria col·lectiva i recordar quina era la situació de l’Estat espanyol a la dècada dels anys seixanta.

Hi ha professionals que amb la seva trajectòria exemplifiquen els desitjos i aspiracions de tota la seva generació. El llicenciat en farmàcia Narcís Núñez és un d’aquests casos. Nascut en el si d’una família normal, va decantar-se després d’algunes vacil·lacions per formar-se com a farmacèutic: “Quan era adolescent em sentia molt interessat per la química i, de fet, aquesta era la meva aspiració professional. Més tard, em vaig adonar de la polivalència i complexitat dels estudis de farmàcia i, per aquesta raó, m’hi vaig decantar. Tot i així, durant els meus anys d’estudiant universitari mai no em vaig plantejar convertir-me en el titular d’una oficina de farmàcia perquè no em semblava gaire interessant. De fet, vaig escollir aquesta llicenciatura per dedicar-me laboralment al món de la indústria farmacèutica.”

I aquesta va ser la seva primera opció professional un cop es va haver graduat. Tenint en compte el context sociopolític i cultural en què es trobava aleshores l’Estat espanyol, Narcís Núñez va decidir de treballar a l’estranger per a multinacionals aprofitant els seus coneixements de francès i els seus desitjos de conèixer altres cultures i maneres de viure: “Durant els meus anys d’estudiant universitari i abans d’obtenir la meva primera feina remunerada com a farmacèutic, vaig viatjar diverses vegades a França, un país que aleshores era sinònim de llibertat i de cultura per als espanyols, ja que s’hi podien veure les pel·lícules i trobar els llibres censurats o prohibits al nostre país. Amb aquests viatges i contactes vaig adquirir un nivell de francès acceptable. Aquesta fascinació i aquests coneixements, a més de les limitacions farmacològiques que existien aquí llavors, van determinar el meu desig de formar-me professionalment a l’estranger. Vaig tenir la sort de ser seleccionat per participar en un projecte francès a Algèria, on vaig romandre dos anys.”

Per al senyor Núñez la seva experiència africana va ser més que positiva tant des de la perspectiva laboral com humana: “Vaig poder observar altres sistemes de treball, vaig haver de fer servir la meva capacitat pedagògica per tal d’ensenyar als treballadors i professionals locals involucrats en el projecte i vaig aprendre el significat precís i les connotacions de les paraules immigració i colonialisme.”

Per aquest motiu, creu que “caldria fer un exercici de memòria col·lectiva i recordar quina era la situació de l’Estat espanyol a la dècada dels anys seixanta i en quines condicions marxaven, s’instal·laven i vivien els emigrants espanyols que abandonaven el país a la recerca d’una vida millor per a ells i els seus familiars. Potser aquest exercici ens serviria per ser una mica més tolerants, flexibles i humans amb l’actual fenomen migratori.”

En acabar la seva experiència africana, Narcís Núñez va desitjar de tornar a treballar per a la indústria farmacèutica europea. Aquest cop el país triat va ser Alemanya. No obstant això, els problemes de salut van truncar aquesta expectativa: “Vaig decidir tornar a Catalunya i establir-me com a responsable d’una oficina de farmàcia. Desitjava, però, que l’oficina es trobés a una localitat tranquil·la i una mica allunyada de Barcelona. Vaig tenir sort perquè de seguida vaig trobar el que cercava.”

D’aleshores ençà, gestiona la primera de les dues oficines de farmàcia que existeixen actualment a Navarcles: “Sóc tan independent que ni tan sols vaig explicar a casa que estava fent els tràmits per tal d’adquirir una oficina de farmàcia a Navarcles. Desitjava fer-ho a la meva manera i no rebre cap mena de pressió exterior.”

Passats els anys, Narcís Núñez encara és conscient del risc i del sacrifici econòmic i personal que va comportar aquella decisió: “No és pas fàcil començar des de zero un projecte com una oficina de farmàcia, que implica una inversió econòmica i personal tan important. Pel que respecta al sacrifici personal, he de dir que m’ha compensat, i molt, perquè la meva feina m’ha agradat i omplert. Tot i així, cal que recordi que durant vint-i-cinc anys, el temps en què únicament existia el meu establiment farmacèutic a Navarcles, vaig haver de renunciar a vacances i caps de setmana perquè havia de fer front a totes les guàrdies.”

El món de la farmàcia comunitària ha canviat substancialment durant els seus anys d’exercici professional: “Productes que abans es venien únicament i exclusivament a la farmàcia com ara els relacionats amb la puericultura (farinetes, llets, etc.) es poden trobar ara també en altres establiments comercials. La pregunta, doncs, és per què va trigar tant l’autorització per abaixar els preus d’aquests productes.”

En l’actualitat una de les problemàtiques que han d’afrontar de forma quotidiana els farmacèutics és la confecció descuidada, incompleta i errònia de receptes per part d’alguns facultatius: “Aquesta manca de cura no només comporta una sobrecàrrega de feina per al farmacèutic, que, d’una banda, ha de revisar cadascuna de les receptes facturades per tal que siguin validades pel sistema de cofinançament públic i, d’una altra, ha d’aclarir els dubtes dels pacients sobre les dosis i incompatibilitats, sinó també una pitjor gestió dels recursos sanitaris públics i una atenció sanitària menys acurada de la població.”

A més de la gestió de l’establiment farmacèutic, el senyor Núñez va opositar per tal d’esdevenir funcionari del Ministeri de Sanitat en qualitat de inspector de sanitat: “Abans era un requisit sine qua non ser farmacèutic titular d’una oficina de farmàcia comunitària per tal de poder optar a aquesta responsabilitat. La nostra funció era vetllar per les correctes condicions higièniques en les instal·lacions alimentàries, esportives, etc. Crec que la nostra funció va ser molt important per normalitzar la situació sanitària de molts establiments oberts al públic. Aquesta fita es va aconseguir gràcies a una tasca de sensibilització i conscienciació de la població i també, cal reconèixer-ho, a l’adopció en els casos més flagrants i perillosos de mesures punitives.”

Actualment està jubilat d’aquesta activitat i es dedica en exclusiva a la seva oficina de farmàcia. Tot i que la seva tasca professional ha estat molt extensa i intensa, el senyor Núñez encara ha tingut temps per desenvolupar les seves afeccions: viatges, literatura, cinema, teatre, ballet, òpera i els gossos, gràcies en part a la seva condició de solter satisfet amb la seva elecció vital: “La inauguració d’una segona farmàcia a Navarcles va fer possible que pogués tornar a viatjar de forma regular durant les vacances. Això m’ha permès poder visitar bona part dels països del món. Paral·lelament, durant aquests anys he anat reunint una més que considerable col·lecció de llibres i de pel·lícules, el nombre de les quals ultrapassa les 20.000 cintes. Quant als gossos, vaig adquirir l’únic gos comprat que he tingut quan em vaig traslladar a Navarcles. Es tractava d’un pastor alemany. Posteriorment no n’he tornat a comprar cap perquè m’he dedicat a recollir gossos abandonats. Actualment convisc amb tres.”