Manuel Rosillo López i M. Rosa Fiol Fernández
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

Srs. Manuel Rosillo López i M. Rosa Fiol Fernández

UNIÓ PATRONAL METAL·LÚRGICA DE L’HOSPITALET I BAIX LLOBREGAT

Text del 2002.

“Pretenem potenciar al màxim el nivell de qualitat de les empreses”

La Unión Patronal Metalúrgica és l’associació més antiga del Baix Llobregat i amb el nombre més gran d’associats. Les empreses que s’hi troben adhe­ri­­des sumen més de 20.000 treballadors. És evident que aquesta entitat té un pes específic en el marc de la comarca i de la zona d’influència de l’Hos­pi­­talet. La Unió va néixer el 1975 i des d’aleshores no ha deixat de donar su­port a les empreses que s’hi acullen en matèria de formació, en millora de qua­litat (normes ISO i homologacions) i aplicació de noves tecnologies. Manuel Rosillo, president, i M. Rosa Fiol, directora, ens par­len sobre els orígens de la patronal: “Un grup d’empresaris va decidir a­gru­par-se per trobar solucions a un problema que tenia lloc en una zona de l’Hospitalet de Llobregat i que l’Administració no acabava de so­lucionar. El 1977 es va constituir la Unión Patronal Metalúrgica Em­pre­sarial de l’Hospitalet, que va ser l’embrió de la Unión Patronal Metalúr­gica de l’Hospitalet y Baix Llobregat i de l’Associació Empresarial de l’Hos­pitalet i Baix Llobregat.”

Els inicis de la Unió s’emmarquen en un període d’intensa conflictivitat entre em­­presaris i treballadors, sobretot a la comarca del Baix Llobregat, on s’havia des­­­­envolupat una intensa activitat industrial. Manuel Rosillo comenta que “els anys 70 van ser molt complicats. L’empresari havia estat obli­gat a per­­­tànyer al sindicat vertical, en el qual no creia. Amb la promulgació de la Constitució va haver d’adaptar-se a una nova situ­a­ció: s’havia de de­fensar i per això calia crear una en­­titat. La conflic­tivitat al Baix Llo­bre­­gat va ser tremenda, sobretot els anys 1975 i 1976. Aquest fet va fer re­flexionar els empresaris, que van de­­cidir unir-se per tenir més força. Un dels temes que s’havia de re­sol­dre era el dels convenis col·lectius. El del Baix Llobregat va trigar molt de temps a equiparar-se al de Bar­ce­­­lona. Més endavant va acabar inte­grant-se al de la capital catalana i a­ra n’hi ha un de provincial, del me­tall, que és el més important de l’Es­tat espanyol quant a treballa­dors.”

Si bé en els anys posteriors a l’adveniment de la democràcia el col·lectiu de tre­balladors mantenia una lluita permanent amb l’empresari, avui, en ge­ne­­ral, hi ha una entesa força sòlida entre tots dos: “A banda d’algunes excep­ci­­­ons, la dinàmica empresari-treballador és molt més sensata. Això no vol dir que no continuïn havent-hi moments de conflictivitat. Un 40% dels treballadors va secundar la vaga ge­neral del 20 de juny de 2002. En­cara vam poder comprovar que que­den piquets violents, quan hau­ri­­en de ser exclusivament informatius. De totes maneres, a l’Estat es­pa­­nyol l’afiliació als sindicats és molt bai­xa i compta bàsicament amb els treballadors de les grans empreses; en les petites, és gairebé nul·la. Els sindicats han d’existir i els empre­sa­­ris han de tenir capacitat per reu­nir-se amb els representants dels tre­balladors. Des de les pa­tro­nals es demana que els sindicats es mo­der­nit­zin i s’adaptin als nous temps, que siguin conciliadors, negociadors i constructius. De totes mane­res, les patronals tenim una bona relació amb els sindicats. En aquest sen­tit, destaca l’acord que vam signar a l’Hos­pitalet la nostra patronal i la Uni­ó General de Treballadors per a la re­inserció de dismi­nuïts físics a l’em­­presa. El primer any vam a­con­se­guir una inserció de 2.600 treba­lla­­dors. Hem creat una estruc­tu­ra que per­met facilitar les coses a dis­mi­­nuïts i empresaris: és a través d’una web, un punt de tro­bada entre l’em­­­presari que busca una persona per­què ocupi un lloc de treball i un dis­capacitat que té dificultats per trobar ocupació. És una ini­cia­tiva pio­nera a l’Estat espa­nyol i a Eu­ro­pa.” Són pa­raules de M. Rosa Fiol, una gran coneixedora del sector empresarial i con­cre­tament del metal·lúrgic, vin­cu­­­lada fa més de vint anys a la Unió.

Un dels grans problemes al qual s’enfronta el món empresarial els darrers anys és la manca de personal qualificat. Manuel Rosillo és empresari i pro­fes­sor. És membre integrant de Foment del Treball i del Consell Català de For­mació Professional representant a Foment. És molt conscient de la greu si­tuació que pateix el mercat i expressa les seves preocupacions: “Estem desenvolupant el Pla General de Catalunya per donar una nova dimen­si­ó a la Formació Professional (FP). La demanda laboral en el sector me­tal·lúrgic és enorme, està formada per molts subsectors: me­cànica, electrònica, especialistes en automatització, joieria, cine­ma, òp­tica, comerç… Abans de la reforma educativa (LOGSE), l’FP apor­ta­va la gent necessària per cobrir les necessitats empresarials. El crei­xe­ment econòmic de les últimes dècades va coincidir amb un període de dos anys durant el qual l’FP va deixar d’alimentar qualsevol sector pro­duc­tiu. Aquest buit l’estem pagant i trigarem a recuperar-nos-en. L’FP està molt desprestigiada i pocs estudiants es deriven cap a aquest ti­pus de formació. El Pla General de Catalunya vol aportar informació i sen­sibilitzar la societat per modificar i revitalitzar la imatge d’aquests es­tudis. De totes maneres, els fruits encara trigaran a donar resultats. Es­tem lluny dels percentatges d’estudiants d’FP d’Europa, al voltant del 60%. No pot ser que els joves aspirin sols a ser universi­ta­ris.”

Com que a l’Estat espanyol manca mà d’obra, les empreses han de buscar tre­balladors estrangers. Però les traves a la contractació de persones de fora són escandaloses: “Els empresaris truquen a la patronal perquè han tro­bat una persona que pot cobrir un lloc de treball i no saben quins pas­sos han de fer per contractar-la. Aquesta persona s’ha de legalitzar, fet que implica un procés que pot allargar-se molts mesos. I l’empresa no pot esperar tant de temps, ha de funcionar. La Patronal va anar en­guany empresa per empresa preguntant si volien contractar algun es­tran­ger. El 15 de febrer vam presentar al Ministeri de Treball una sol·lici­tud, el famós cupó. Del que vam demanar ens n’han concedit la meitat. I a partir d’enguany només es podrà legalitzar en el país d’origen.”

La Unió és un element de servei a les empreses, totalment apolític i no sub­jecte a cap condicionament econòmic: “Busquem tot tipus de contactes, ser­veis més bons per als associats i oferim un ventall molt gran de for­ma­­ció. Tots els serveis són gratuïts i inclosos en la quota. Quan una em­­presa ens fa una consulta sobre un treballador, l’assessorem, però des­prés en la decisió i actuació finals ja no hi intervenim. Assessorem, a­consellem i informem, però mai no fem servei directe a cap empresa.”

És l’en­titat comarcal que més formació realitza amb una mitjana de 2.500 alum­nes l’any i al voltant de 180 cursos tècnics sobre el sector del metall: “En te­mes de millora de qualitat, junt amb el Centre Català de la Qualitat hem a­con­seguit que més de cent PIME s’hi hagin certificat. També s’han assolit certificats ISO 14000. Pretenem poten­ciar al màxim el ni­vell de qualitat de les empreses.” Projectes, iniciatives i esforç d’una en­ti­tat que ajuda l’empresa catalana a millorar per poder estar present i compe­tir sense complexos en el marc dels mercats internacionals.