Text del 2002.
“Pretenem potenciar al màxim el nivell de qualitat de les empreses”
La Unión Patronal Metalúrgica és l’associació més antiga del Baix Llobregat i amb el nombre més gran d’associats. Les empreses que s’hi troben adherides sumen més de 20.000 treballadors. És evident que aquesta entitat té un pes específic en el marc de la comarca i de la zona d’influència de l’Hospitalet. La Unió va néixer el 1975 i des d’aleshores no ha deixat de donar suport a les empreses que s’hi acullen en matèria de formació, en millora de qualitat (normes ISO i homologacions) i aplicació de noves tecnologies. Manuel Rosillo, president, i M. Rosa Fiol, directora, ens parlen sobre els orígens de la patronal: “Un grup d’empresaris va decidir agrupar-se per trobar solucions a un problema que tenia lloc en una zona de l’Hospitalet de Llobregat i que l’Administració no acabava de solucionar. El 1977 es va constituir la Unión Patronal Metalúrgica Empresarial de l’Hospitalet, que va ser l’embrió de la Unión Patronal Metalúrgica de l’Hospitalet y Baix Llobregat i de l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat.”
Els inicis de la Unió s’emmarquen en un període d’intensa conflictivitat entre empresaris i treballadors, sobretot a la comarca del Baix Llobregat, on s’havia desenvolupat una intensa activitat industrial. Manuel Rosillo comenta que “els anys 70 van ser molt complicats. L’empresari havia estat obligat a pertànyer al sindicat vertical, en el qual no creia. Amb la promulgació de la Constitució va haver d’adaptar-se a una nova situació: s’havia de defensar i per això calia crear una entitat. La conflictivitat al Baix Llobregat va ser tremenda, sobretot els anys 1975 i 1976. Aquest fet va fer reflexionar els empresaris, que van decidir unir-se per tenir més força. Un dels temes que s’havia de resoldre era el dels convenis col·lectius. El del Baix Llobregat va trigar molt de temps a equiparar-se al de Barcelona. Més endavant va acabar integrant-se al de la capital catalana i ara n’hi ha un de provincial, del metall, que és el més important de l’Estat espanyol quant a treballadors.”
Si bé en els anys posteriors a l’adveniment de la democràcia el col·lectiu de treballadors mantenia una lluita permanent amb l’empresari, avui, en general, hi ha una entesa força sòlida entre tots dos: “A banda d’algunes excepcions, la dinàmica empresari-treballador és molt més sensata. Això no vol dir que no continuïn havent-hi moments de conflictivitat. Un 40% dels treballadors va secundar la vaga general del 20 de juny de 2002. Encara vam poder comprovar que queden piquets violents, quan haurien de ser exclusivament informatius. De totes maneres, a l’Estat espanyol l’afiliació als sindicats és molt baixa i compta bàsicament amb els treballadors de les grans empreses; en les petites, és gairebé nul·la. Els sindicats han d’existir i els empresaris han de tenir capacitat per reunir-se amb els representants dels treballadors. Des de les patronals es demana que els sindicats es modernitzin i s’adaptin als nous temps, que siguin conciliadors, negociadors i constructius. De totes maneres, les patronals tenim una bona relació amb els sindicats. En aquest sentit, destaca l’acord que vam signar a l’Hospitalet la nostra patronal i la Unió General de Treballadors per a la reinserció de disminuïts físics a l’empresa. El primer any vam aconseguir una inserció de 2.600 treballadors. Hem creat una estructura que permet facilitar les coses a disminuïts i empresaris: és a través d’una web, un punt de trobada entre l’empresari que busca una persona perquè ocupi un lloc de treball i un discapacitat que té dificultats per trobar ocupació. És una iniciativa pionera a l’Estat espanyol i a Europa.” Són paraules de M. Rosa Fiol, una gran coneixedora del sector empresarial i concretament del metal·lúrgic, vinculada fa més de vint anys a la Unió.
Un dels grans problemes al qual s’enfronta el món empresarial els darrers anys és la manca de personal qualificat. Manuel Rosillo és empresari i professor. És membre integrant de Foment del Treball i del Consell Català de Formació Professional representant a Foment. És molt conscient de la greu situació que pateix el mercat i expressa les seves preocupacions: “Estem desenvolupant el Pla General de Catalunya per donar una nova dimensió a la Formació Professional (FP). La demanda laboral en el sector metal·lúrgic és enorme, està formada per molts subsectors: mecànica, electrònica, especialistes en automatització, joieria, cinema, òptica, comerç… Abans de la reforma educativa (LOGSE), l’FP aportava la gent necessària per cobrir les necessitats empresarials. El creixement econòmic de les últimes dècades va coincidir amb un període de dos anys durant el qual l’FP va deixar d’alimentar qualsevol sector productiu. Aquest buit l’estem pagant i trigarem a recuperar-nos-en. L’FP està molt desprestigiada i pocs estudiants es deriven cap a aquest tipus de formació. El Pla General de Catalunya vol aportar informació i sensibilitzar la societat per modificar i revitalitzar la imatge d’aquests estudis. De totes maneres, els fruits encara trigaran a donar resultats. Estem lluny dels percentatges d’estudiants d’FP d’Europa, al voltant del 60%. No pot ser que els joves aspirin sols a ser universitaris.”
Com que a l’Estat espanyol manca mà d’obra, les empreses han de buscar treballadors estrangers. Però les traves a la contractació de persones de fora són escandaloses: “Els empresaris truquen a la patronal perquè han trobat una persona que pot cobrir un lloc de treball i no saben quins passos han de fer per contractar-la. Aquesta persona s’ha de legalitzar, fet que implica un procés que pot allargar-se molts mesos. I l’empresa no pot esperar tant de temps, ha de funcionar. La Patronal va anar enguany empresa per empresa preguntant si volien contractar algun estranger. El 15 de febrer vam presentar al Ministeri de Treball una sol·licitud, el famós cupó. Del que vam demanar ens n’han concedit la meitat. I a partir d’enguany només es podrà legalitzar en el país d’origen.”
La Unió és un element de servei a les empreses, totalment apolític i no subjecte a cap condicionament econòmic: “Busquem tot tipus de contactes, serveis més bons per als associats i oferim un ventall molt gran de formació. Tots els serveis són gratuïts i inclosos en la quota. Quan una empresa ens fa una consulta sobre un treballador, l’assessorem, però després en la decisió i actuació finals ja no hi intervenim. Assessorem, aconsellem i informem, però mai no fem servei directe a cap empresa.”
És l’entitat comarcal que més formació realitza amb una mitjana de 2.500 alumnes l’any i al voltant de 180 cursos tècnics sobre el sector del metall: “En temes de millora de qualitat, junt amb el Centre Català de la Qualitat hem aconseguit que més de cent PIME s’hi hagin certificat. També s’han assolit certificats ISO 14000. Pretenem potenciar al màxim el nivell de qualitat de les empreses.” Projectes, iniciatives i esforç d’una entitat que ajuda l’empresa catalana a millorar per poder estar present i competir sense complexos en el marc dels mercats internacionals.
