Carlos Arcau Pena
Fotografia: Àngel Font
PC, 10è VOLUM. Assessors d’empresa

Sr. Carlos Arcau Pena

Text del 2001.

“En aquests moments s’està parlant d’evitar la contractació temporal; el problema és que l’empresari no acaba d’entendre que un contracte indefinit comporta més avantatges que el temporal”

Assessorar empresaris i treballadors en aspectes laborals i de seguretat social és l’especialitat que Carlos Arcau Pena va escollir fa catorze anys i que ha desenvolupat amb entusiasme i rigor des del seu despatx de Barcelona. La seva trajectòria professional va iniciar-se el 1973, quan va accedir a l’Institut Nacional de Previsions que més endavant es convertiria en l’Institut Nacional de la Seguretat Social. “Les meves bases formati­ves provenen dels coneixements que vaig obtenir durant els anys que vaig treballar a l’Administració pública. Després vaig treure’m el títol de graduat social perquè m’agradava aquesta especialització. Jo partia d’una base, el funcionament intern de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Aquí vaig assimilar un sistema de treball fonamen­tat en el procediment. M’he adonat que aquest és sovint fins i tot més important que el coneixement de les lleis.”

El període que en Carlos va passar a l’Administració pública va coincidir amb l’aparició de la gran reforma que va donar lloc a l’Institut Nacional de la Seguretat Social: “Els canvis que es van anar produint en aquest organisme van ser molt positius. En l’anterior Institut Nacional de Previsions no hi havia gent amb suficient formació ni es duien a terme cursos per als funciona-ris. Aquell qui entrava a l’Administració havia d’anar formant-se pro­gres­sivament. La reforma va fer que s’iniciés un sistema de cur­sos d’aprenentatge adreçats tant a gent d’agències com de la Direc­ció Provincial. Es tractaven temes d’actualitat referents al funci­o­na­ment de la institució que eren de gran utilitat per a les persones que es-taven de cara al públic. La matèria de Seguretat Social és molt can-viant i exigeix estar al dia per poder informar adequadament al ciuta­dà. També es va aconseguir agilitar el procés de tramitació d’ex­pe­dients que fins llavors es caracteritzava per la seva lentitud.”

Han estat molts els canvis que s’han anat operant en el marc de l’Institut Nacional de la Seguretat Social “però un dels que més agraeix la gent és la humanització del tracte. El funcionari d’abans tenia una actitud severa i distant cap al públic, però s’ha produït un relleu generacional que ha portat treballadors més formats i amb una mentalitat més oberta i cordial, que és com ha de ser.”

Així, els mateixos funcionaris, i en Carlos era un d’ells, s’adonaven de la importància dels canvis i els veien com a positius perquè aportaven millores i més mitjans per atendre la gent. L’any 1988 Carlos Arcau decideix fer un pas endavant i crear el seu propi despatx per assessorar empreses i particulars sobre aquell món que tan bé coneixia com a funcionari de la Seguretat Social. “Vaig decidir que volia especialitzar-me en la tramitació de pensions sobretot de jubila­ció i d’invalidesa. Evidentment els rols són diferents a l’Admi-nistra­ció que en un despatx professional. Ara estic a l’altre costat: defenso empreses i treballadors. El sistema de defensa ha de ser el mateix, però et trobes en situacions especials, com quan l’empresa vol de­fen­sar allò que és indefensable. Sens dubte, és més fàcil estar del costat del treballador. El que cal és que coneguis àmpliament el món de l’Administració, l’empresa i el treballador.”

Un dels temes que toca més habitualment des de l’oficina és el dels acomiadaments laborals, tant si es tracta de contractes indefinits com temporals. “Aquí et trobes sempre amb dos punts de vista oposats. L’empresari vol pagar la indemnització mínima i el treballador vol que se li respectin els 45 dies per any treballat. Hi ha dos tipus d’acomia­da­ments: per motius disciplinaris i per causes objectives –per raons econòmiques o organitzatives que determinen que un lloc de treball concret s’hagi d’amortitzar. En el segon cas, la reducció del lloc de treball pot fer que l’empresa se’n surti i aleshores hi ha l’opció que s’indemnitzi l’empleat amb 20 dies per any treballat. El treballador en aquests casos el que fa és demandar l’empresa perquè no coneix la cau­sa real de l’acomiadament.”

I afegeix: “En aquests moments s’es­tà parlant d’evitar la contractació temporal. El problema és que l’em­presari no acaba d’entendre que un contracte indefinit comporta més avantatges que el temporal.”

Igualment, en Carlos també s’encarrega de molts casos d’invalideses. “Ha canviat molt el sistema pel que fa a aquest tema. Si abans gairebé no es prestava atenció a les persones afectades per una invalidesa, ara el rigor en la determinació d’un cas d’aquestes característiques ratlla la injustícia. Una persona que demana una invalidesa passa per un reconeixement físic oficial que es realitza a través de l’Institut Català de la Salut. Aquest centre d’avaluació d’incapacitats reconeix unes certes lesions i l’informe s’envia a l’Institut Nacional de la Seguretat Social que emet un dictamen on es conclou si se li atorga la invalide­sa o no. En la situació actual una resposta negativa comporta l’ober­tu­ra d’un procediment, prèvia reclamació i després demanda. Llavors és quan hem d’anar a judici i aquella persona que tenia les mateixes lesions quan va passar el reconeixement aconsegueix allò que demana.”

Una situació antagònica que planteja qüestions: “Per què no ator­guen la incapacitat d’entrada si després en el judici l’acaben do-nant? Són traves que alenteixen els procediments i provoquen mal-decaps a les persones incapacitades. Les polítiques estatals són molt rigoro­ses en el sentit que volen molt de control en els casos de baixes per incapacitat temporal i per invalideses, perquè són cons-cients que és una font de diners molt important.” De totes maneres, aquest triomf és momentani ja que la Seguretat Social recorre la sentèn-cia, que arriba al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on gairebé sempre s’acaba donant la raó a l’Administració.

El despatx d’en Carlos també s’encarrega de la gestió de baixes per ma­ter­ni­tat, un tema que encara ha de canviar molt si es vol guanyar en quali­tat de vida: “Les prestacions per maternitat poden millorar-se. De totes maneres s’ha avançat de manera considerable. S’haurien de fer estudis per veure si caldria ampliar les 16 setmanes que es donen de baixa. L’empresari també ha sortit beneficiat dels canvis en aquest tema, atès que el cost d’una baixa per maternitat és zero, perquè és la Seguretat Social qui cobreix el 100% del subsidi.”

Carlos Arcau es mostra orgullós de la trajectòria que ha desenvolupat
i posa de relleu la tasca que realitza el col·lectiu de graduats socials. “Du­rant temps la nostra professió va tenir poc reconeixement, però el Col·legi ha treballat, igual que els professionals del sector, per donar a conèixer la nostra labor i eficiència. Els jutges no fan cap diferència entre advocats i graduats socials, un signe inequívoc que disposem dels coneixements i nivell necessari per assessorar la societat en te­mes laborals i de Seguretat Social.”