Text del 2003
L’Institut és una eina de divulgació i docència en teràpia neural plenament consolidada, alhora que una consulta especialitzada en aquest camp terapèutic.
La teràpia neural és un tractament sobre el sistema nerviós vegetatiu (SNV) que facilita la recerca del propi ordre individual mitjançant estímuls en punts específics. La implantació d’aquesta teràpia és encara minoritària a l’Estat espanyol però va consolidant-se de forma progressiva. L’Institut de Teràpia Neural de Sabadell és un dels centres pioners a l’Estat en aquest tipus de tractament. Els integrants de l’Institut: David Vinyes, metge especialitzat en teràpia neural; Pilar Griell, radiòloga especialitzada en homeopatia; Montserrat Matamala, diplomada en infermeria i terapeuta neural, i José Vila, psicòleg; treballen amb l’objectiu de divulgar la teràpia neural i aplicar els seus coneixements en benefici de la població.
Els països germànics i alguns de llatinoamericans tenen una llarga tradició en aquest camp terapèutic; només cal indicar que l’Associació Internacional de Teràpia Neural existeix des de fa més de 75 anys. Les bases científiques de la teràpia neural tenen els seus inicis en les investigacions dels russos Pavlov i Speransky i més endavant dels germans alemanys Huneke que posen de manifest que el SNV pren part en totes les reaccions de l’organisme amb els seus circuits reguladors humorals, hormonals, neurals i cel·lulars; participa en els processos mentals, emocionals, socials i culturals convertint-se en una peça essencial en la integració de l’ésser humà.
El David Vinyes va plantejar-se la necessitat d’introduir aquest tipus de teràpia a Catalunya amb motiu del Congrés Nacional de Medicina Naturista, organitzat pel Col·legi de Metges: “Vaig detectar que hi havia interès, per part d’alguns metges, de poder formar-se en aquest àmbit. Partint d’aquesta necessitat docent, vam crear una institució pensant en la formació de metges i d’altres professionals, que alhora s’encarregués de l’edició de llibres, de la importació de publicacions sobre teràpia neural que no s’editen a l’Estat espanyol, i també de la divulgació de la realitat sobre la teràpia neural a través d’una pàgina web. L’Institut és una eina de divulgació i docència en teràpia neural plenament consolidada; alhora que una consulta especialitzada en aquest camp terapèutic.”
El SNV s’encarrega de regular tots els procediments i funcions de l’organisme: “La visió, l’audició, la segregació d’insulina o la producció d’hormones reaccionen en funció de l’estat del SNV. Tots els teixits del nostre cos hi estan en contacte i capta tant la informació de l’exterior de l’individu com la de l’interior. De fet, actua de pont entre el vessant emocional i el físic.”
Qualsevol afecció, ja sigui física o psíquica, pot perjudicar el SNV i alterar-lo. “A partir d’una intervenció quirúrgica poden sorgir malalties, aparentment no relacionades amb l’operació, com per exemple al·lèrgies, migranyes, dolors o estrenyiment. Una operació molt ben feta també pot desequilibrar el SNV. Nosaltres tractem la cicatriu per poder corregir i restablir, elèctricament, la part del sistema que manté una irritació. Per neutralitzar-les s’utilitza un anestèsic local molt diluït (clorhidrat de procaïna) que conté un alt potencial elèctric i s’injecta en microdosis en els punts del sistema nerviós que es considera que estan més irritats i que poden ser factors determinants en la malaltia. El seu efecte elèctric és repolaritzador. Així s’estabilitza el potencial de membrana i es recupera l’estabilitat del SNV. Si aquest anestèsic s’injecta en punts on no hi ha lesió, no es produeix cap efecte.”
Els resultats de la intervenció poden ser immediats i van augmentant amb la repetició fins arribar a desaparèixer els símptomes, sense haver-los suprimit. La teràpia neural pot ser eficaç en qualsevol persona, independentment de l’edat. Els hàbits alimentaris, fisiològics i tòxics també són molt importants per regular el procés de curació. “A través SNV s’arriba a tots els teixits i és en la pell on es concentra el 90% del SNV de tot el cos; en aquest sentit, la pell és d’alguna manera un reflex de la ment.”
El diagnòstic acadèmic i les proves complementàries no són essencials a l’hora de determinar el problema de la persona. “Per detectar què és el que falla, què produeix la malaltia, utilitzem l’eina més sofisticada que hi ha en medicina: el diàleg amb el pacient. Allò que la persona ens explica sobre com va començar el dolor, la descripció que fa de la patologia, i la posterior exploració ens orienten on hem de punxar. M’agrada fer una història de vida del pacient, un procediment d’estudi que es treballa en antropologia, per conèixer com s’ha desenvolupat la vida del malalt des d’un punt de vista social. S’investiga la persona, la seva situació familiar, el seu estat anímic… El dolor, un èczema, la psoriasi, un mal de cap o una al·lèrgia responen a un factor emocional, que podria ser determinant. No fem casuística de la malaltia; cada cas és diferent i evoluciona d’una determinada manera.”
Moltes persones busquen en aquesta teràpia la solució a un problema que altres especialitats no han aconseguit resoldre, tanmateix: “La teràpia neural pot ser preventiva si el que es pretén és buscar o restaurar l’equilibri físic i emocional de l’ésser humà.”
El mecanisme d’acció de la teràpia neural s’entén amb facilitat: “És un tractament que divergeix de la medicina convencional bàsicament en el concepte. Mentre que la primera considera bàsica la globalitat de la persona, la segona en fa un estudi molt seccionat. Aquest concepte d’estudi de l’individu com un tot és similar en homoepatia, medicina tradicional xinesa o reflexoteràpia; el que canvia és la tècnica utilitzada perquè la persona retrobi el seu equilibri energètic. És molt important que el pacient entengui quina és la nostra labor i que sàpiga distingir la manera d’actuar de la teràpia neural on el pacient és el màxim expert en la seva malaltia. Com a metge, haig de saber fer una lectura molt oberta dels factors socials i emocionals que l’envolten.” La teràpia neural és una disciplina mèdica fonamentada en models científics que permeten explicar de forma coherent el fenomen curatiu assolit.
