Text del 2002.
“Tot el que sabem ens ve d’un conjunt de generacions que sempre han lluitat per fer un bon producte”
“Estar associat dóna força i capacitat; això significa oportunitats de mercat i també de defensar aquells criteris que creus que has de defensar”, assegura Francesc J. Reverté, president de la Càmara Arrossera d’Amposta. Aquesta entitat, tot i que ha arribat a complir els 75 anys d’edat, es manté més jove que mai. El seu president ens explica quina va ser la raó que va portar els agricultors del Delta a crear la Càmara: “L’any 1927, els agricultors estaven totalment sotmesos a la voluntat dels industrials; aquests els compraven l’arròs al preu i en les condicions que volien. Per aquesta raó, un grup de tres-cents socis, amb els seus patrimonis sota el braç, va fer una primera inversió en uns petits saquers per poder començar les seves activitats cooperatives.”
Amb els anys, les coses han canviat molt, s’han fet inversions molt importants i la Càmara disposa d’una de les estructures més modernes d’Europa: “Avui tenim una capacitat a les sitges per acollir la producció que fem actualment: quaranta milions de quilos d’arròs anuals.”
La cultura de la gent del Delta implica fer un arròs de màxima qualitat, que arriba al consumidor català a través de la seva marca Arròs Montsià. Quan aquell gra d’arròs arriba als nostres plats, ja té tota una història al darrere, i és aquesta la que pretenem descobrir parlant amb Francesc J. Reverté: “La cooperativa ofereix uns avantatges al seu associat, com, per exemple, subministrar-li adobs que tenim repartits per diversos magatzems al llarg de tot el territori. A banda d’això, el soci també disposa d’una línia de crèdit que pot utilitzar en cas de voler fer una inversió per portar la collita a cap. També se l’ajuda a preparar tota la documentació per poder aconseguir les línies d’ajuts que la Comunitat Europea els ofereix.”
Cada agricultor és totalment independent; treballa amb els seus mitjans i a la seva manera. No obstant això, segueix uns paràmetres que li són marcats per Europa i cultiva les varietats que la Càmara li exigeix: “A la cooperativa hi ha aproximadament un 50% d’agricultors que treballa la seva pròpia terra i l’altre 50% ho fa en parcel·les llogades. L’agricultor, quan arriba a la jubilació, es troba que els seus fills ja han iniciat altres activitats. Per això, avui la terra està adoptant un model de cultiu que, analitzat des d’aquesta entitat cooperativa a la qual pertanyen els socis en actiu, fa que pares i fills es mecanitzin i que, a la vegada, portin a terme l’agrupament d’aquestes parcel·les deixades per la gent gran. En conseqüència, el Delta està tendint cap a una modernització de les seves explotacions.”
La Càmara treballa també en la investigació, tal com ho explica el seu president: “Tenim una secció de llavors en la qual eduquem l’agricultor. Volem que produeixi les varietats que li demanem perquè, segons un equip especialitzat, són les millors llavors per oferir un bon producte al consumidor.”
La clau de l’èxit de l’Arròs Montsià és produir un arròs que sempre es trobi en el mateix punt de cocció, “i això només s’aconsegueix produint i envasant la mateixa varietat d’arròs.”
Malgrat que la cultura de l’arròs prové dels seus avantpassats, la gent del Delta sap que ha de continuar investigant per guanyar quota de mercat en un món tan competitiu com l’actual: “Tot el que sabem no ens ha caigut del cel, ens ve d’un conjunt de generacions que sempre han lluitat per fer un bon producte. Evidentment, les varietats cultivades han anat canviant i s’han anat adaptant a les èpoques. Ara, per exemple, intentem que el gra mitjà que estem produint tingui una quantitat elevada de midó, perquè així absorbeix molt millor el sabor dels condiments que li posa el cuiner.”
Trobar un forat en el mercat actual no és gens senzill. Per això, en un futur caldrà plantejar-se, sempre d’acord amb les directrius de la Unió Europea, quins tipus d’agricultura són més adients: “De moment, hi ha un model americà que incentiva la producció, i un model europeu que, en canvi, ens diu que mantinguem el jardí verd ignorant la producció. Haurem de veure qui porta la direcció encertada.”
Pel que fa als nous conreus transgènics, Francesc J. Reverté diu: “Encara no estem segurs que el consumidor europeu accepti aquest tipus de conreu. A més, Europa encara no ha donat llum verda en aquest aspecte. Caldrà, doncs, plantejar-se en un futur quina és la política correcta en aquest sentit; no pot ser que nosaltres continuem amb la bandera del no i que entrin al nostre país arrossos transgènics que ja s’estan produint a Tailàndia, la Xina i els Estats Units.”
Es tracta d’un arròs que comporta una baixada de costos espectacular, “és un híbrid que augmenta la producció i que és resistent als herbicides. Cal dir, però, que la llavor s’haurà d’anar a comprar a la multinacional americana que en té l’exclusiva.”
Quant a l’arròs integral i ecològic, la Càmara d’Amposta té les coses molt clares: “L’arròs integral no és res més que un arròs molt menys refinat i que, per tant, porta molta més fibra; tanmateix, costa molt més de coure. D’arròs ecològic, al Delta, només n’hi ha un cultiu que treballa amb un ajut de la Unió Europea. Per tant, ara per ara, és una producció molt minsa al Delta de l’Ebre, en comparació amb la resta d’arrossos.”
No obstant això, l’arròs que produeix la Càmara també és gairebé ecològic: “Nosaltres garantim al consumidor que dins d’aquell paquet hi ha un arròs cultivat al Delta que ha seguit un procés molt acurat. De fet, l’agricultor del Delta fa anys que es preocupa per canviar aquelles estratègies que són més agressives per a l’entorn.” Precisament per aquest motiu, se’ls va concedir ja fa un temps un programa Life i ara se’ls n’ha concedit un altre. Aquest segon programa Life està destinat a la línia d’envasatge al buit, perquè l’arròs mai no es corqui.
No podem acabar aquesta conversa sense parlar del transvasament de l’Ebre, que tant preocupa la gent del Delta: “Com a agricultors, estem enèrgicament en contra que el Pla Hidrològic tiri endavant. Participem en un pla integral del Delta que pensem que ens ha de servir perquè l’agricultura hi tingui una continuïtat.” I afegeix: “Haurem de rebre uns ajuts que pensem que han d’anar lligats a l’exigència de produir, perquè, si no ho fem en qualitat i quantitat, entrarem en una situació de desídia, i el Delta passarà a ser una zona on ja no ens agradarà viure.”