Texto del 2002
Si volem competir en el mercat mundial, hem d’oferir unes garanties i uns estàndards de qualitat molt elevats.
Els darrers anys la Fundació Privada Indústries de la Carn ha desenvolupat una tasca de gran importància per al sector carni català. Va néixer com a iniciativa de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (composta per les tres associacions càrnies catalanes: l’Associació d’Escorxadors Catalans, l’Associació d’Indústries de la Carn de Barcelona, Tarragona i Lleida i l’Associació d’Indústries de la Carn de Girona). Entre totes elles agrupen el 90% dels productors de carn i de productes carnis de Catalunya. Jaume Blancafort Portavella és el president de la Fundació i Josep Collado el seu director. “La Fundació promou iniciatives per als empresaris i ajuda les empreses a ser més competitives perquè puguin estar presents en millors condicions en els mercats nacionals i internacionals. Ha enfocat gran part de la seva labor a millorar els nivells de qualitat de les empreses. Així, en aquesta línia, hem introduït la figura de l’auxiliar tècnic veterinari, que ha comportat un canvi de rumb molt important dins del sector carni”, expressa el president de l’entitat.
La Fundació Privada Indústries de la Carn es va constituir el 1997. Des d’aleshores ha seguit una línia de creixement imparable que l’ha portat a establir un equip de treball de més de 150 persones. “Catalunya és una potència dins del sector carni. Calia algun organisme que s’encarregués de promoure la millora qualitativa de les empreses del sector per poder competir amb les d’altres països europeus com Alemanya o Dinamarca que són les més desenvolupades en aquesta matèria. Avui podem dir que hem aconseguit estar al nivell d’aquests països. Però cal anar més enllà, encara hi ha necessitats a cobrir; si volem competir en el mercat mundial, hem d’oferir unes garanties i uns estàndards de qualitat molt elevats.”
L’Administració autonòmica també juga un paper important dins del procés de control de qualitat però la Fundació el complementa i així s’assegura la màxima qualitat dels productes que arriben al consumidor. Josep Collado ens comenta al respecte que “l’Administració té la competència, la facultat i la responsabilitat de la inspecció de les empreses. La Fundació, per la seva banda, la reforça mitjançant uns professionals que posem a la seva disposició, els auxiliars tècnics veterinaris. Les carns que produeixen els escorxadors reben ara la inspecció dels veterinaris oficials que destina el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, així com dels auxiliars que nosaltres hi aportem, i als qual no manem funcionalment. També s’ha procedit a una millora tecnològica de les condicions en què es realitza la inspecció, ja que han facilitat a tots aquests escorxadors equips informàtics, correus electrònics, fax, accés a Internet, així com una intranet pròpia que permet interconnexió entre els Serveis Veterinaris Oficials.”
Es pot afirmar, doncs, que en els darrers anys s’ha reforçat molt la seguretat alimentària entre els productors de carn, sobretot als escorxadors. “Era una assignatura necessària. Ja se sabia que el camp de la inspecció era millorable en comparació amb alguns dels competidors europeus que disposaven d’uns equips i d’uns sistemes molt més desenvolupats. Per a una empresa que vol vendre en un mercat internacional, la seguretat i la qualitat pesen molt. La Fundació va dissenyar un model de control de qualitat inspirat en models ja existents i adaptant-lo a la realitat de la indústria càrnia catalana. Més de 250 empreses càrnies es nodreixen d’aquest esquema de treball de la Fundació.”
L’auxiliar tècnic veterinari es forma mitjançant uns cursos supervisats per la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya que es basen en un material formatiu dissenyat per la Fundació. “Vam signar un conveni amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona per confeccionar un programa de formació per als auxiliars tècnics veterinaris. El programa inclou un conjunt de classes teòriques i pràctiques que sumen al voltant de 400 hores. S’ha creat material audiovisual específic per a aquests cursos que tenen lloc arreu del territori català. També duem a terme accions de formació continuada. Van adreçats en gran part al personal que treballa les àrees de producció per tal d’aconseguir que les seves actituds sanitàries siguin correctes; o bé als comercials, amb cursos de venda, sobre mercats exteriors; però també per als directius i tècnics de les empreses. Amb aquests cursos cobrim els buits formatius del sector carni.”
A banda dels auxiliars desplaçats als escorxadors, la Fundació disposa d’un sistema centralitzat per a l’anàlisi de residus de carn. “Tenim subcontractats dos laboratoris que controlen de forma permanent els proveïdors de bestiar dels escorxadors. Ens hem d’assegurar que els animals que entren a l’escorxador no hagin pres medicaments o qualsevol de les substàncies no autoritzades i controlar tots aquells temes que poden ser irregulars i poden afectar la sanitat. Aquestes mesures ens han portat a complir els estàndards més elevats de control carni que hi ha a Europa. Si les directives europees es reforcen, nosaltres ens reforçarem. No es tracta tant d’acumular inspectors als escorxadors com de crear un sistema de control i autocontrol òptims.”
Jaume Blancafort posa de manifest una de les necessitats immediates del sector: “S’hauria de reforçar el comerç exterior. Hem realitzat accions comercials a diferents països d’arreu del món i cada vegada som més conscients de la necessitat de fer més actuacions de comerç internacional, sobretot davant el fenomen globalitzador irreversible i la interrelació entre els mercats mundials. Si les empreses catalanes volen créixer i expandir-se han d’entendre aquest punt de vista i treballar de valent (la participació en fires internacionals i continuar actuant en el tema de la seguretat alimentària són bàsics per assolir aquest objectiu).”
Des de la Fundació s’indica que “de cara al futur és molt important que els controls i la sobrevigilància s’estengui a la producció primària (la fase de producció ramadera) per evitar situacions com la crisi de la pesta porcina que ha afectat les comarques de Lleida i Osona. El sector carni és el quart en valor de producció a Catalunya, i a tot l’Estat representa el 35% de la producció espanyola. Les nostres carns són apreciades dins i fora de les nostres fronteres amb una indústria de transformació de productes carnis d’una riquesa irrepetible. És un actiu que podem donar a l’exterior i que, per tant, entre tots hem de saber conservar i millorar.”
