Text del 2002.
“El moviment associatiu en l’àmbit empresarial sempre ha estat molt arrelat en el nostre país”
L’associacionisme català sectorial parteix de l’evidència que “som tremendament individualistes i competitius en la nostra tasca concreta. No obstant això, tendim alhora a agrupar-nos en col·lectius per assolir objectius generals que beneficiïn a tothom”, afirma Juan Rosell.
Només en l’àmbit restringit del món del treball “existeixen a Catalunya més de 650 associacions. De fet, cada any en neixen unes quinze mentre que en moren, aproximadament, cinc. A més a més, el moviment associatiu en l’àmbit empresarial sempre ha estat molt arrelat en el nostre país, com ho demostra el fet que Foment del Treball Nacional fos creat l’any 1771 –com a conseqüència de la fusió de tota una sèrie d’entitats del tèxtil i recollint una llarga tradició associacionista catalana que es remunta al segle xiv– de resultes de la Comisión de Hilados y Tejidos i per mitjà d’una pragmàtica sanció del rei Carles III per tractar de prohibir la importació de teixits anglesos. Es pretenia protegir amb aquesta institució la producció espanyola, ja que aleshores la tendència era el proteccionisme. Després, l’actuació de Foment s’ha mogut segons les diferents orientacions econòmiques que han existit. Al mateix temps, també ha anat modificant la seva denominació i ha passat per diverses escissions i ampliacions d’acord amb les circumstàncies històriques.”
A partir de la segona meitat del segle xx, aquesta institució començà a operar seguint “els principis del liberalisme econòmic. Ara per ara, el nostre repte és l’exportació de béns i serveis a altres països, fonamentalment als estats de la Unió Europea, que són els nostres grans clients.”
Amb la finalitat d’aconseguir una òptima difusió dels productes entre els possibles compradors, una bona mesura és l’organització de fires. Des de Foment del Treball Nacional es dóna suport a aquests aparadors empresarials: “Alimentària, Construmat i altres fires són organitzades per entitats sectorials que la nostra organització vehicula. A més a més, tant Foment com les cambres de comerç i els consells comarcals treballen de manera conjunta per assolir el major grau d’eficiència i repercussió d’aquests esdeveniments.”
Contràriament al que es pensa, “les grans fires competidores són les europees –franceses i alemanyes, principalment– i no pas les que s’organitzen a Madrid, tot i que s’ha de reconèixer el gran esforç econòmic, en estructures i l’avanç en aquest camp que ha dut a terme la capital de l’Estat.”
En aquest terreny, la tendència actual és que les fires siguin cada cop més grosses i que esdevinguin sectorials o subsectorials. D’altra banda, “tampoc no és cert que el nostre mercat principal sigui el dels països sud-americans. El 70% de les nostres exportacions s’adreça a països europeus i només un 6% a l’Amèrica Llatina. Aquest és un objectiu de futur, però ara per ara no és una realitat.”
En canvi, sí que ho és que “estem molt endarrerits en les qüestions relacionades amb l’R+D. Moltes vegades les empreses destinen partides a la recerca, però no ho comptabilitzen adequadament, de manera que no apareixen reflectides en els estats de comptes. Ni després tampoc l’Administració –la Hisenda pública– no aplica les deduccions en principi establertes.”
Aquesta manca de tradició ha estat contrarestada parcialment per la tasca “de la Generalitat, que, fins i tot, ha posat en marxa una conselleria i un departament per impulsar aquest vessant del món empresarial. També des de les universitats catalanes s’està portant a terme una bona tasca d’investigació i innovació. El que succeeix, però, és que hi ha manca de comunicació entre els móns universitari i empresarial, en part perquè tots dos estan tan enfeinats que no tenen temps per establir canals de diàleg. Segurament aquest hauria de ser també un altre dels nostres objectius de futur com a col·lectiu.”
Catalunya té una mentalitat manufacturera i això explica que la indústria –sense comptar la construcció– representi un 20% i escaig del nostre PIB. “El nostre teixit industrial està per sobre –en quantitat i qualitat– de la resta de l’Estat espanyol, però això s’ha aconseguit, desgraciadament, en detriment d’indústries que no havien sabut o no havien pogut adaptar-se als canvis que s’estaven produint en el sector i que s’han anat materialitzant en les successives reconversions. A més, no podem passar per alt que dos terços de les nostres indústries són de serveis i que aquesta proporció s’incrementarà encara més en els propers anys. A Europa i els Estats Units cada vegada tenen més pes i importància les empreses del sector de serveis enfront de les del sector industrial. Això s’evidencia en analitzar les dades d’ocupació de l’Estat espanyol: hi ha uns dos milions de treballadors del sector secundari, mentre que la xifra total d’afiliats supera els setze milions. Per afegitó, en aquest sentit, s’ha de tenir en compte un fenomen que s’ha esdevingut en els darrers deu anys i que afecta més de 400.000 treballadors dels sectors de la neteja, seguretat, informàtica, recerca i desenvolupament, etc. Es tracta de l’outsourcing, és a dir, l’externalització de serveis mitjançant la qual aquests treballadors han passat a col·laborar amb empreses del sector terciari que treballen per a les del secundari.”
La història de la indústria catalana ha passat per diversos estadis: la gran introducció i desenvolupament del tèxtil –que últimament ha fet el gran pas de la comercialització–, la posterior arribada de les indústries químiques procedents de països europeus com Alemanya i, finalment, la instal·lació de les indústries automobilístiques, que representen un repte de futur perquè en aquests moments Espanya exporta el 80% dels vehicles que fabrica. “Aquesta xifra serà difícilment sostenible en el futur, ja que segurament les companyies traslladaran les seves plantes a altres països d’arreu del món on el mercat estarà vivint una etapa d’expansió.”
La importància del sector de l’automòbil de Catalunya no només rau en l’existència de les plantes de producció de grans multinacionals, sinó també “en les empreses subsidiàries. Per això, cal que ens preparem per assolir produccions alternatives.”
Juan Rosell és molt optimista quant al futur de l’economia catalana: “Les empreses catalanes ja estan començant a sortir a l’exterior per vendre els seus productes. Aquesta valentia recollirà molts bons fruits en els propers anys.” Per superar aquest repte, Foment del Treball Nacional sap que ha estat i continua sent essencial el suport que la Generalitat ha brindat a les petites i mitjanes empreses del país.
