Text del 2002
Pensem que en la mesura que es puguin oferir productes alternatius o complementaris, ajudarem a millorar la imatge de municipis com el nostre
La Fundació Privada Gamon-Medina és relativament nova, va néixer l’any 1997 però ja ha portat a terme diverses activitats culturals importants. La presideix el Sr. Josep Rosselló i Pijoan, actualment també Alcalde de Calonge. Els responsables d’aquesta entitat ens expliquen quina és la gènesi i la finalitat d’aquesta institució calongina: “El senyor Lluís Gamón i la seva esposa, M. Esther Medina, van fer donació de part del seu patrimoni a l’Ajuntament de Calonge amb l’objectiu que aquest consistori constituís una fundació per vetllar per la seva integritat i difusió, i que, a la vegada, portés a terme tot tipus d’activitats culturals relacionades amb l’objecte fundacional.” Estem parlant d’un patrimoni format per una finca de 20.000 m2, situada en ple centre de la Costa Brava, i un conjunt d’obres d’art que des del primer moment també passen a formar part del patrimoni de la Fundació: “Es tracta d’un important fons artístic d’escultura i pintura contemporània on hi són catalogades obres de Manuel Bea, Enrique Brinkmann, Ramon Calsina, Xavier Corberó, Modest Cuixart, Antoni Clavé, Josep Grau-Garriga, Francisco Peinado, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, entre d’altres. El fons de la col·lecció Gamón-Medina té també catalogades obres d’Aadeo Fontanet, Vives Fierro, Ramon Barnadas, Montserrat Gudiol, Rafael Durancamps, Fèlix Mas, María José Colom i Jaime Planas Galles. En conjunt, estem parlant d’aproximadament 250 obres, entre les quals sobretot es poden trobar mostres del grup Dau al Set.” No obstant això, són peces que no es troben als circuits habituals d’art i per aquesta raó la Fundació ja ha organitzat un parell d’exposicions: “La nostra intenció és la de conservar, exhibir i difondre aquest patrimoni artístic nostre, i és amb aquesta finalitat que vam organitzar aquestes exposicions. El cert és que estem força sorpresos de l’acollida que han tingut les dues mostres que hem fet, perquè estem parlant d’entre 700 i 800 persones que han passat per les nostres instal·lacions durant quinze dies, en uns locals que no estaven, en principi, previstos per acollir exposicions, però que han fet el seu servei perfectament i ens han permès ensenyar aquest fons d’art que forma part del nostre patrimoni cultural.”
Pel que fa a la finca, denominada Putxet de la Cadira, els responsables de la fundació expliquen: “Es troba situada entre la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols i la platja. De fet, podríem dir que aquesta finca és una mena d’oasi enmig de la massificació de l’edificació a la nostra costa i, malgrat que no és un edifici catalogat ni d’un estil arquitectònic especial, realment el seu estat de conservació i la seva ubicació li donen un valor impressionant.” Els mateixos estatuts de la Fundació recullen la voluntat dels senyors Gamón perquè es pugui disposar de la finca per organitzar actes culturals o ser utilitzada com a centre de representació municipal en ocasions assenyalades, com pot ésser la recepció o l’estada de personalitats del món polític, social o cultural. A més, un dels edificis que formen part de la finca encara és la residència del matrimoni Gamón: “Des d’un punt de vista jurídic, el que es va portar a terme va ser la donació de la nua propietat, però els senyors Gamón en conservaran l’usdefruit mentre visquin.” Malgrat que Lluís Gamón i M. Esther Medina no són fills del poble, s’estimen Calonge i la seva gent i per això han volgut que el seu patrimoni es quedi a la població: “El senyor Gamón és de Barcelona i la seva esposa, de Madrid, però porten molts anys al poble i tenen una gran amistat amb el senyor Rosselló, president de la Fundació. De fet, probablement la Fundació no hagués nascut si no fos per la relació d’amistat que els uneix.” L’Ajuntament té pensat per a la finca un futur relacionat amb la feina de la Fundació: “En el seu moment ja es va portar a terme una modificació puntual del pla general d’ordenació urbana del municipi, precisament per atorgar un major grau de protecció a la finca, i crec que això ja és un primer pas per evitar-ne un ús que no sigui estrictament el relacionat amb l’objectiu fundacional. Per tant, creiem que el més escaient seria que amb el temps la finca anés adquirint protagonisme en tots els aspectes relacionats amb la difusió del patrimoni de la Fundació.”
Però la Fundació Privada Gamón-Medina té també la voluntat de fer que Calonge sigui coneguda per més coses que no tan sols el turisme d’estiu: “Pensem que, en la mesura que es puguin oferir productes alternatius o complementaris, ajudarem a millorar la imatge de municipis com el nostre, que sembla que només existeixin tres mesos l’any, però que hi són sempre i necessiten també una dinamització.” I és que el municipi de Calonge, situat a l’extrem sud de la comarca del Baix Empordà, en el límit amb la comarca de la Selva, té una població de 7.000 habitants a l’hivern, però que arriba als 100.000 durant els mesos de juliol i agost: “És un canvi espectacular que suposa una dificultat a l’hora d’oferir a totes aquestes persones que arriben els serveis adequats perquè se sentin a gust a la població. A Calonge, per exemple, hi ha una trentena d’urbanitzacions, algunes de les quals van ser construïdes en un moment en què la normativa era molt diferent de la d’ara, cosa la qual suposa un esforç afegit a l’hora de fer que totes compleixin els estàndards legals actuals.” És precisament per tot això que la Fundació treballa en un projecte sobre creixement i sostenibilitat en conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya: “També tenim convenis amb la Universitat de Girona, en què tractem d’estudiar temes d’educació i societat, amb la Universitat Oberta de Catalunya, amb qui estem iniciant la col·laboració en un projecte sobre les noves tecnologies de la informació i la comunicació i la seva aplicació a la difusió del patrimoni natural i cultural, i finalment amb la Universitat de Barcelona amb qui tenim previst cooperar en un programa sobre economia i ètica en els negocis.” Aquestes col·laboracions, de fet, són molt importants per a la Fundació, i demanem més detalls: “L’Ajuntament de Calonge, la Fundació Gamón-Medina i la Universitat Politècnica de Catalunya van signar un acord per donar una resposta més eficaç a les exigències dels canvis científics i tecnològics.” I continua: “A partir d’ara, participarem en projectes conjunts, tant d’àmbit nacional com internacional. Aquest lligam es conduirà a través de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global. D’aquesta manera, la UPC transferirà els coneixements tecnològics que vagi desenvolupant, mitjançant activitats específiques organitzades conjuntament amb la Fundació i amb l’Ajuntament.” Un dels marcs de col·laboració preveu una trobada anual, amb clara voluntat de continuitat: “La idea és que cada any s’abordi una temàtica específica dintre del lema que s’esculli.” Aquest, és, doncs, un dels projectes que més il·lusió fan als responsables de la Fundació, així com també els altres que han engegat i que estan realitzant amb les altres universitats abans esmentades. S’aprofita per explicar alguns d’aquests altres projectes: “El conveni firmat entre la Fundació Gamón-Medina i la Universitat Oberta de Catalunya assenyala que el seu objectiu genèric és aprofundir en l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el camp del patrimoni natural i cultural.” I això no és tot, perquè amb la Universitat de Girona han signat un altre acord per tractar com a temàtica específica Educació i Societat: “De fet, fruit d’aquest conveni, es van fer les primeres Jornades Educació i Societat a Calonge l’estiu de 2001, i hi van participar gent de la talla dels professors Jerone S. Brunner i Carol Feldman, la consellera d’Educació, Carme Laura Gil, i Joaquín Ruiz-Giménez, president del comitè espanyol de la UNICEF, entre d’altres.”
Però la feina de la Fundació que presideix el Sr. Rosselló no s’acaba aquí: “Calonge és un municipi que es compon de dos nuclis urbans ben diferenciats: Calonge, a l’interior, a dos quilòmetres i mig de la costa, és el centre cultural i històric del municipi; i Sant Antoni, a la part de mar, que comparteix badia amb Palamós, i és el turístic i dinàmic. Aquest és un dels municipis més grans de la zona, però el nucli és relativament petit i necessita una revitalització. Ja es treballa en aquesta qüestió i l’Ajuntament creu que la Fundació hi pot tenir un pes específic.” Un element molt important perquè tot això es dugui a terme és la rehabilitació, que ja està a les acaballes, d’un castell medieval que es vol que sigui com la taca d’oli que s’escampi per l’entorn i doni aquest dinamisme que el poble demana: “La propietat del castell és de la Generalitat, i qui fa les obres de restauració és el Ministeri de Foment, però qui tindrà la responsabilitat de gestionar-lo serà l’ajuntament, i des d’aquesta perspectiva creu que la Fundació té un paper important a l’hora d’aportar-hi continguts per tal de fer que sigui molt més que un conjunt de pedres ben posades. Cal que s’hi facin activitats permanents i que la gent el prengui com un centre cultural de referència a la zona.” S’ha de tenir present, que el castell ja ha acollit algunes de les obres que formen la col·lecció de la Fundació Gamón-Medina. Olis de Modest Cuixart i de Joan Josep Tharrats, escultures de Xavier Corberó i collages d’Antoni Clavé, entre d’altres, ja busquen un lloc en les parets del bonic castell de Calonge. La intenció és que la reforma arquitectònica que s’hi farà ben aviat, permeti d’utilitzar molt més espai interior i d’optimitzar totes les instal·lacions per convertir-lo en un punt de trobada per a l’art i la cultura: “El cert és que és un honor per a tots els calongins tenir la possibilitat de gaudir d’una col·lecció tan important a la nostra població.”
Els inicis del senyor Gamón van ser en el món de la banca, però se’n va acabar desvinculant per dedicar-se a activitats diverses relacionades amb el món immobiliari, amb negocis a molts punts del nostre país, i fins i tot a Amèrica del Sud. Són un matrimoni que “han conegut molts indrets i ara volen que sigui Calonge la població que aculli tot aquest patrimoni que han anat adquirint amb els anys.” A més, “Lluís Gamón fa ben poc que ha acabat d’escriure les seves memòries i esperem llegir-les tots ben aviat perquè prometen ser apassionants.” El senyor Gamón va interessar-se per la pintura i les arts plàstiques de ben jove, i des d’aleshores ha conservat el seu amor per l’art. Des de la Fundació se’ns donen detalls sobre aquest interès que va portar-lo a adquirir una col·lecció tan important d’obres pictòriques i escultòriques: “El senyor Lluís Gamón va entrar en contacte amb l’evolució de les idees en matèria d’art de ben jove de la mà d’alguns companys i amics que després formarien el grup Dau al Set, així com amb diversos galeristes i editors, tots ells relacionats amb aquest meravellós moviment artístic que culminaria amb grans obres.” Obres que, gràcies a la Fundació, tots els qui ens vulguem acostar a Calonge podrem contemplar.
En aquests moments, la composició dels òrgans de la Fundació és la següent: “L’alcalde de Calonge, Josep Rosselló, n’és el president i són els copresidents el senyor Lluís Gamón i la senyora Maria Esther Medina. Els actuals vocals són Joan Carreras, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calonge, Pere Macias, secretari adjunt de Convergència i Unió, Pasqual Maragall, president del Partit Socialista de Catalunya, Robert Brell, subdelegat del Govern central a Girona, Xavier Soy, alcalde de Bescanó, Margarita Juanola, Paloma Ruiz-Giménez, el president de Caixa de Girona Arcadi Calzada i Eugeni Danaculleta.” Tots ells són persones d’àmbits diversos que treballen perquè la Fundació continuï treballant per conservar i mostrar el seu patrimoni artístic, però també per ajudar la població de Calonge a fer un pas endavant cap al segle XXI.
La Fundació Gamón-Medina és, doncs, un més dels al·licients per visitar un dels municipis més bonics del nostre país i que sempre ha estat interessat a organitzar esdeveniments culturals, cosa que l’ha fet desmarcar-se d’altres poblacions properes. Esdeveniments que fan que tothom pugui gaudir del lleure lluny de les massificacions de la gran ciutat.
