LLUÍS SOLÀ PINIELLA
Manresa (Barcelona)
1959
Fundador de Manipulacions de Fusta, S.L.
El valor i els secrets de la fusta han acompanyat la vida del Sr. Solà, que ha dissenyat i construït molts dels racons que vesteixen casa nostra. Des de ben jove, va trobar en la fusteria una inspiració, sempre impregnat d’un esperit artesanal. La seva passió per aquesta matèria primera l’ha conduït a estudiar-la i conèixer-la en profunditat. L’estima que sent per la fusta és la mateixa que l’inspiren els arbres que l’han generada, la memòria dels quals creu que caldria honorar.
Cada racó de casa nostra estava impregnat d’aquella dolça olor de fusta que desprenien els taulons i les serradures que fabricava el pare
A la memòria de la infantesa tinc ben gravada aquella inconfusible aroma de fusta de la serradora del meu pare, Joan, situada a casa nostra, a Prats de Lluçanès, on ens vam traslladar a viure després d’haver nascut a la capital del Bages. Cada racó d’aquella llar que ens aixoplugava estava impregnat d’aquella dolça olor que desprenien els taulons i les serradures que fabricava el nostre progenitor. La mare, Montserrat, regentava així mateix el seu propi negoci, una tintoreria, amb la qual contribuïa a una economia domèstica que també havia de satisfer les necessitats dels nostres avis i dels meus tres germans: en Joan Manel, la Maria Neus i el Josep. Conservo magnífics records d’aquella primera etapa de les nostres vides i del barri que ens acollia, on es respirava un sa ambient de veïnatge, perquè les famílies que hi residíem ens ajudàvem recíprocament i organitzàvem activitats conjuntes que convertien en agradable i fraternal aquella convivència. Era gent senzilla, amb un esperit treballador tan accentuat com el del nostre pare, un home amb empenta i una gran persona, estimada per tothom que el coneixia, com es desprenia dels comentaris que circulaven sobre ell. Amb indiscutible ànima emprenedora, sens dubte ell exercí una potent influència sobre mi, en especial en marcar la que seria la meva trajectòria professional. No obstant això, hi hagué una figura cabdal en la meva infantesa i en el meu creixement, que possiblement em modelà tant com el meu pare. Es tracta d’en Lluís Jané, mossèn que exercia de docent i dotat d’una extraordinària i exhaustiva formació, com ho demostra que, durant el batxillerat, ens impartia totes i cadascuna de les assignatures. Esmerçava moltes energies en els alumnes, amb el ferm propòsit que aprenguéssim per esdevenir, en el futur, unes persones amb prou capacitat i autonomia per anar pel món. Amant de les matemàtiques, ens va despertar l’interès per aquesta matèria, tot descobrint-nos tant la utilitat d’aquesta disciplina com la màgia que atresoren les xifres. Ell era l’encarregat, a final de curs, d’acompanyar-nos fins a la Seu d’Urgell, on havíem de sotmetre’ns al corresponent examen.
Des dels dotze havia estat ajudant a la serradora; valoro molt aquella etapa en què, pràcticament sense adonar-me’n, em vaig introduir en la que seria la meva professió
Ens podíem considerar una família afortunada, atès que els nostres progenitors regentaven els seus respectius negocis, un fet que, en aquella època, no acostumava a ser habitual. Això no evitava, tanmateix, que ambdós haguessin d’invertir molt sacrifici i esforç per tirar endavant aquells projectes professionals, en especial en un context polític i social molt convuls, en plena postguerra i en un entorn no exempt de precarietat. La mare solia referir-se a vegades a alguns dels episodis bèl·lics que li havia correspost patir. Li havia quedat perfectament gravat a la memòria aquell capítol en què tropes dels nacionals havien irromput a la zona, tot llançant bombes a Santa Creu de Jutglar i a Prats de Lluçanès. No és estrany aquest impacte emocional, perquè la botiga se’ls omplí de persones ferides, algunes de les quals van acabar morint. El pare, per altra banda, recordava perfectament com una persona dels nacionals va sortir al carrer amb l’uniforme dels republicans i va ser assassinada gairebé a l’instant. Sortosament, a la nostra generació no ens va correspondre viure aquelles execrables experiències que la història no hauria de repetir mai. En el meu cas, vaig poder estudiar sense sobresalts fins als disset anys, moment en el qual vaig adonar-me que els meus anhels raïen a aprendre un ofici, malgrat que els meus germans m’insistien en la idoneïtat de prolongar la meva formació. Tanmateix, jo estava determinat a posar-me el més aviat possible a treballar, una faceta a la que ja estava avesat, ja que, des dels dotze anys, havia estat ajudant el nostre progenitor a la serradora, treballant amb totes les màquines, com ara la peladora o la capçadora, i preparant serres. Valoro molt aquella etapa en què, pràcticament sense adonar-me’n, em vaig introduir en la que seria la meva professió.
Des dels 12 fins als 33 anys vaig gaudir de valent barallant-me amb la fusta, un material noble, natural i reciclable que esdevé, fins i tot, un símbol d’elegància i distinció
A la serradora del pare, en la qual hi tenia un soci, hi vaig treballar des dels 12 fins als 19 anys. Llavors van partir la societat i entre en Joan Manel i en Josep (els meus germans), el meu pare i jo mateix vam muntar una altra serradora on hi vaig continuar treballant fins als 33 anys. La recordo com una experiència enriquidora per la meva persona. Tanmateix, va arribar un instant en què vaig convenir que aquella no era exactament la tasca que jo pretenia desenvolupar. En lloc de fer palets m’agrada curar la fusta i ferla servir per fusteria. Això em va empènyer a abandonar el negoci del meu progenitor per anar a treballar de fuster. Durant dos anys vaig gaudir de valent barallant-me amb la fusta d’una manera més artesanal, descobrint-ne els secrets i les virtuts. La fusta és un material noble, natural i reciclable, que esdevé, fins i tot, un símbol d’elegància i distinció.
Contràriament al que pensa la majoria de la gent, la fusta es compta entre els materials més resistents davant del foc
Antigament, les famílies plantaven un arbre quan naixia un fill i, en el moment en què aquest arribava a l’edat adulta, talaven l’arbre i, amb la seva fusta, en fabricaven els mobles per equipar la seva llar. Es tracta d’un material perdurable, atès que, si se li dispensa el tractament adequat, manté les seves propietats i no es fa malbé. Contràriament al que pensa la majoria de la gent, la fusta es compta entre els materials més resistents davant del foc. Tot i que ningú no ho diria, davant d’un incendi és capaç de resistir fins a cent vint minuts. Crema poc a poc i, d’aquesta manera, s’autoprotegeix. Tanmateix, hi ha una tendència general a pensar que hi ha materials més segurs contra els incendis, com el ferro o el formigó, malgrat que no ofereixen més garanties ignífugues, perquè el ferro també acaba sucumbint abans davant les altes temperatures, es fon i cau. L’elecció de determinades estructures per revestir l’interior de molts edificis acaben sent els causants, en cas d’incendi, que el foc es propagui d’una manera més ràpida. Si la fusta és present a l’exterior, sí pot plantejar problemes en cas de no haver-la sotmès al tractament que requereix, ja que l’aigua de la pluja la pot haver malmès i haver-la fet vulnerable. En qualsevol cas, la fusta és una matèria primera amb moltes virtuts per a la construcció, per les seves propietats com a aïllant acústic i tèrmic, amb capacitat per regular la temperatura dels espais que envolta. És un material viu, que transpira i absorbeix la humitat, a banda d’exhibir una estètica molt agradable als ulls. La fusta també és agraïda a l’hora de treballar-la i manipular-la, a banda de ser una matèria respectuosa amb el medi ambient, perquè, a més de poder ser recuperada, és molt neta, ja que en els processos de producció gairebé no es generen residus tòxics.
La fusta continua atresorant aquella ànima que ens connecta amb la natura i amb l’autenticitat
Després de treballar per compte d’altri, vaig fundar la meva pròpia companyia: Manipulacions de Fusta S.L. D’aquesta manera, el 1996 naixia aquesta empresa amb dues clares línies de negoci: una fusteria i un departament d’embalatges. Malgrat que sempre he estat un amant de l’ànima del negoci de la fusta, com és l’elaboració, la manipulació i la transformació, en aquell moment els embalatges em proporcionaven una important cartera de clients i era el que em garantia una estabilitat empresarial. La incorporació d’aquesta nova línia de negoci no suposava adoptar un caire més industrial, com sí hauria pogut representar una fàbrica de palets, i en tot moment vaig vetllar per conservar un esperit molt artesanal. Possiblement, avui dia no es para prou esment a aquest valor afegit, immersos com estem en un entorn on la majoria de coses que ens envolten són prefabricades. No obstant això, la fusta continua atresorant aquella ànima que ens connecta amb la natura i amb l’autenticitat, perquè un moble artesanal segueix generant atracció, captivant i desvetllant emocions. A Catalunya, a més, gaudim d’una gran varietat de fusta i amb un caràcter molt especial. Al nostre país disposem de boscos més salvatges, amb espècies abundants com el pi negre, el pi roig, el pi pinyer i el pi blanc, i també de boscos amb fustes nobles com ara el faig, el roure, l’alzina, el noguer, entre d’altres. Abans es fabricaven molts mobles de fusta massissa, tot vigilant que no s’hi formessin nusos. Amb el pas dels anys, aquest tipus d’ús ha anat variant i ara s’enfoca, sobretot, a les cases que presenten un estil més rústic.
El jovent acabarà adonant-se que, qui disposa d’un ofici té més opcions de guanyar-se millor la vida; a tot arreu falten operaris, gent que soluciona problemes i que permet que tot continuï rutllant
Malgrat que totes les feines resulten rellevants i tenen la seva contribució a la societat, en aquests moments assistim a una preponderància del sector serveis. Així mateix, el teixit empresarial català s’estructura, bàsicament, al voltant de la petita i mitjana empresa, amb cada cop un nombre més alt de professionals autònoms. A Prats de Lluçanès hem vist com algunes fàbriques tèxtils, amb el pas del temps, han acabat reduïdes a petites indústries, perquè les companyies de més envergadura han anat desapareixent, tot i que encara queda alguna. A la dècada dels setanta, el nostre poble acollia una de les plantes de Hilados y Tejidos Puigneró, que també tenia factories a Sant Bartomeu del Grau i a Roda de Ter. A la de Prats de Lluçanès hi treballava la major part del jovent, mentre que la resta ens dedicàvem, principalment, als oficis. En l’actualitat, no hi ha una inclinació tan clara del jovent envers la feina, perquè donen prioritat als estudis. No m’oposo a què es formin ni qüestiono la idoneïtat d’adquirir el màxim coneixement, però sí tinc la sensació que prolifera un excessiu proteccionisme a l’hora de desembarcar al mercat de treball, com si es pretengués dilatar la seva incorporació a la feina. I a les empreses ens costa trobar gent que vulgui aprendre l’ofici. De la mateixa manera, detecto a les empreses reticències a transmetre coneixement i formar el seu personal, temoroses que aquelles persones de nova incorporació puguin acabar abandonant la companyia i marxar a la competència. Ens trobem en un entorn professional enrarit, en què hi ha manca d’identificació del personal amb l’organització on presta servei i on la provisionalitat fa difícil la consolidació dels equips. Així mateix, la industrialització ha transformat tot l’escenari laboral, perquè abans s’obrien oportunitats davant determinades necessitats. Si no hi havia modistes, no hi havia opció de trobar vestits, d’aquí que hi haguessin persones disposades a cosir, sabent que podien guanyar-se el pa a través d’aquesta activitat. Ara, però, ens toca competir en un mercat on domina l’especialització. Com a empresa, costa molt fer front a aquelles entitats que estan especialitzades. Davant aquest panorama, es fa difícil que les noves generacions contemplin en els oficis una interessant oportunitat de futur. Confio, no obstant, que el jovent acabarà adonant-se que, qui disposa d’un ofici, té més opcions de guanyar-se millor la vida que els qui han estudiat una carrera universitària, perquè a tot arreu falten operaris de les més diverses especialitats; gent que soluciona problemes i que permet que tot continuï rutllant. Una persona del sector de la fusta tenia una frase exemplificant i que sempre em repetia: «La primera lliçó consisteix a aprendre a treballar». Encara avui la continuo recordant, perquè, en el fons, aquestes paraules venen a significar l’esperit amb què s’ha d’entomar qualsevol tasca, el desig de seguir perfeccionant la tècnica i els resultats.
L’esclat de la crisi va ser una etapa molt dura de la que vam començar a recuperar-nos, tanmateix, a partir de 2013
A Manipulacions de Fusta treballem aquest material en diferents versions. Per una banda, donem cobertura al mercat de l’embalatge. De l’altra, fabriquem teulades de fusta i proporcionem un servei de restauració d’habitatges. El 1997, un any després de constituir l’empresa, vam adquirir un terreny a Prats de Lluçanès per ubicar-hi la nostra societat. La saviesa popular diu que no s’ha de començar la casa per la teulada, però el primer que vam fer-hi és la coberta. Paradoxalment, tot i treballar la fusta, vam estar set anys sense portes, perquè les instal·lacions creixien de manera molt lenta i hi anàvem incorporant ampliacions i millores. En qualsevol cas, ni que fos a poc a poc, la companyia va anar progressant de manera molt sanejada. Va ser el 2008, amb l’esclat de la crisi de Lehman Brothers, quan vam acusar una davallada important en l’activitat. Vam patir, així mateix, les conseqüències d’haver concentrat massa quota de negoci en un client, que representava un seixanta per cent de la nostra facturació, i que, coincidint amb aquella contingència global, va deslocalitzar la seva fàbrica. Va ser una etapa molt dura de la que vam començar a recuperar-nos, tanmateix, a partir de 2013.
El creixement que ha experimentat la nostra companyia és el resultat de comptar amb un equip humà molt competent al darrere
La nostra clientela ve configurada, principalment, per industries, particulars, paletes o arquitectes. La fabricació de teulades és una de les nostres especialitats, a banda d’assumir-ne el muntatge i instal·lació, perquè ens agrada cobrir la major part del procés. La nostra empresa pot definir-se com una companyia orientada, sobretot, a la manipulació de fusta i la construcció de cobertes, així com també al disseny i construcció d’habitatges. Algunes de les nostres actuacions presenten una estructura interna de fusta malgrat que, des de l’exterior, semblen fetes d’altres materials. El creixement que ha experimentat la nostra companyia, que també incorpora una altra línia de servei com són les restauracions, és el resultat de comptar amb un equip humà molt competent al darrere; un grup professional que esmerça molts esforços i que para esment a cada detall independentment de la seva tasca específica. Dissenyar una estratègia i disposar de plans alternatius per fer front a eventuals contingències també són factors clau en l’estabilitat i creixement de l’empresa, on resulta vital ser capaç de diversificar l’activitat i anticipar-nos a possibles problemes. Cal exhibir capacitat per corregir la trajectòria perquè les coses no sempre s’esdevenen com s’espera.
La nostra feina manté el caire artesanal, ja que es tracta d’un procés que s’inicia amb el dibuix, disseny i càlcul dels nostres productes per, posteriorment, passar a elaborar-los tal i com els hem concebut
La nostra àrea d’actuació és principalment Catalunya, si bé exportem alguns embalatges a França. Comptem amb unes instal·lacions de quaranta mil metres quadrats, on rebem la matèria primera completament serrada i on transformem la fusta en producte acabat. Pel que fa als embalatges, constantment ens arriben camions carregats de fusta que procedim a tallar. També rebem bigues laminades, llistonatge, encadellats i altres materials des França, Àustria i Alemanya, peces que poden arribar a una llargada de tretze metres i mig i que fem servir per fabricar teulades, conferint als habitatges un resultat altament estètic. La nostra feina no se centra exclusivament a la venda d’estructures, sinó que també oferim venda de material al detall. Disposem de molt estoc de fusta i una àmplia varietat de mides, la qual cosa ens possibilita una gran varietat d’usos. Comptar amb aquest excedent d’existències ens proporciona molta seguretat a la feina i una garantia de servei als clients. Ara mateix estem desenvolupant noves construccions de fusta. Entre el meu fill Crisant, els tècnics i jo mateix ens encarreguem de fer-ne el dibuix, disseny i càlcul. També durant molts anys havíem treballat amb fusta local fent la fabricació com ara de portes, finestres o baranes, amb resultants molt bons i sempre amb molta qualitat. Mensualment processem unes set-centes tones de fusta, una quantitat respectable però que per a nosaltres forma part de la normalitat, atesa la llarga experiència en el tractament i manipulació de fusta. Considero que la nostra feina manté el caire artesanal, ja que es tracta d’un procés que s’inicia amb el dibuix i el disseny i càlcul dels nostres productes per, posteriorment, passar a elaborar-los tal i com els hem concebut.
La fusta passa desapercebuda i esdevé un element secundari de l’habitatge, però jo sempre l’he entès com una manera de connectar natura i la vida quotidiana
Al llarg de la meva trajectòria professional, he treballat per atorgar a la fusta l’autèntic valor que es mereix. Sovint, per l’opinió pública, el bosc sembla que tingui una importància residual, però per a mi constitueix un tresor natural que cal estimar i preservar. En plegar la serradora del pare, tot i les limitacions inicials, vaig decidir enforcar-me en el disseny i producció amb fusta local, intentant mantenir sempre el meu propòsit d’honorar la fusta. Si en lloc de destinar la fusta del país gairebé exclusivament a la fabricació de palets l’haguéssim emprada per crear mobles i objectes de qualitat, ara gaudiríem d’un major reconeixement del valor d’aquest recurs, i segurament els nostres boscos haurien estat més ben gestionats i preservats degut a que es veuria molt clara la seva importància. Al marge de que no hagués estat necessari menester fusta de fora per satisfer les nostres necessitats. Penso que la tecnologia pot servir per desenvolupar productes de més qualitat, amb una perspectiva de més valor afegit, que permet retre encara un millor homenatge a la memòria de l’arbre que ens fa gaudir d’aquell moble o racó de casa que s’ha fet amb la seva fusta. És clar que, a moltes llars, la fusta passa desapercebuda i esdevé un element secundari de l’habitatge, on molta gent busca merament un lloc on aixoplugar-se. Però jo sempre l’he entès com una manera de connectar natura i la vida quotidiana. Pel que fa al problema de l’habitatge, crec que deriva en bona part de la irregular distribució de la població, d’una excessiva concentració de gent a les ciutats, de la proliferació de cases buides i d’un evident encariment del cost de la vida. A Prats de Lluçanès hi ha moltes cases antigues que es podrien rehabilitar. Al meu entendre, el creixement ha d’anar en una altra direcció i buscant un millor equilibri.
Els boscos cal talar-los un cop cada dècada, si es duu a terme aquesta tasca de manera adequada, n’emergiran arbres nous i tot es regenerarà de manera natural
La fusta reclama una gestió forestal acurada i respectuosa amb el medi ambient. Malauradament, el procés natural que s’observava temps enrere està desapareixent. Caldria cuidar els boscos, netejar-los i aclarir-los, eliminant-ne els arbres sobrers i facilitant l’òptim i sa creixement dels exemplars que decidim mantenir, però sovint s’obvia aquesta tasca perquè no resulta rendible. Tenir cura del bosc no suposa una actuació puntual, sinó que exigeix una dedicació continuada al llarg del temps. Antigament, per obtenir de la fusta la millor qualitat, se solia tenir en compte l’evolució de les fases lunars, perquè algunes afavorien l’atac dels cucs. Un tronc de pi abandonat al bosc acabarà devorat pels cucs al cap d’un any. La fusta necessita tractament per evitar ser atacada pels fongs i els insectes, cal sotmetre-la a un procés de curació exhaustiu. El meu pare sempre defensava que els boscos calia talar-los un cop cada dècada. Si duus a terme aquesta tasca de manera adequada, n’emergiran arbres nous i tot es regenerarà de manera natural. En canvi, si permets que els arbres més grans continuïn creixent sense control, el bosc pot acabar morint. En la meva joventut, quan caminava pel bosc, solia trobar molts pins petits que creixien, un fenomen que ara costa de veure. Abans, també, s’acostumava a talar els arbres més grans, permetent que la resta d’exemplars continuessin pujant i afavorint el constant procés de renovació de l’ecosistema.
En la meva esposa, la Maria Àngels, he trobat el recolzament necessari per afrontar les adversitats de la vida empresarial
La nostra plantilla la configura un equip humà autosuficient, ja que comptem amb fusters, paletes o encarregats de manteniment, més enllà del personal de suport en la comptabilitat. Disposem de bons puntals a cada àrea, la qual cosa garanteix un òptim resultat global. Confio que la companyia trobi el relleu generacional en la figura del meu fill, Crisant, que va incorporar-se a la societat després d’estudiar Forestal a l’escola de Quintanes i Ciències Empresarials a la UVic. És una persona que sempre ha demostrat grans inquietuds i que ha liderat varies activitats. Em conforta molt tenir algú de la família al negoci, la qual cosa sempre ajuda a relativitzar qualsevol problema. Tinc també una filla, l’Ester, que és mestra d’escola. En la meva esposa, la Maria Àngels, he trobat el recolzament necessari per afrontar les adversitats de la vida empresarial. Fa trenta-vuit anys que vivim junts i només lamento no haver-m’hi casat abans. És una persona molt honrada i treballadora, que vetlla perquè a la nostra llar sempre es respiri un caliu molt agradable.
