Sr. Lluís Verdés
Sr. Lluís Verdés
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. LLUÍS VERDÉS

FUNDACIÓ CAL BLE

Text del 2002

Fundació Cal Ble és una ini­ci­a­­tiva força original que combi­na gas­­tronomia i cultura en un es­pai únic oferint propos­tes interessants i novedoses al vi­sitant. Lluís Verdés és el cre­ador d’aquesta Fundació que, amb només dos anys i mig de vida, ha realitzat una impor­tant labor cultural amb un res­sò realment considera­ble. “Abans d’a­quest pro­jec­te tenia un ne­goci de su­permer­cats. Des­prés d’uns anys am­pliant l’empresa i expan­dint-la pel territori ca­talà, vaig accep­tar una ofer­ta de compra del negoci. No vo­lia tornar a ser em­pre­­sa­ri, en tot cas, ti­rar en­davant un projecte vin­cu­lat a aque­lles coses que més m’apassionen, la cultura i la gastro­nomia.”

Cal Ble es defineix com a casa de cultura i gastronòmica. El vessant estricte del negoci és el restaurant, però els beneficis van a parar a la Fundació, per a l’organització d’activitats culturals. “La gastronomia és un món molt in­teressant. M’agrada menjar, beure, conversar…, també escoltar músi­ca i llegir llibres. He volgut que aquests moments es puguin esceni­fi­car a Cal Ble. El restaurant té capacitat per a un centenar de persones, està dotat d’una cuina equipada amb els avenços tècnics d’última ge­ne­ració, projectada i construïda per Paul Valet; és una de les més es­pec­taculars d’Espanya. Menjar a Cal Ble és quelcom més. El millor que et pot passar en una vetllada en aquesta casa és que la gent no parli de menjar. Ja se suposa que es menjarà bé; la conversa, l’entorn, han de contribuir a oblidar que el temps transcorre. Més enllà de po­ten­ciar exclusivament la cultura gastronòmica mediterrània, volem fer descobrir a la gent que hi ha altres cultures amb cuines interessants.”

L’edifici que acull el restaurant i les activitats de la Fundació és ple d’història: una antiga casa modernista situada al carrer més cèntric d’Igualada i dota­da de diferents espais (menjadors, auditori, pub, sala per a fumadors, ter­ras­ses) que s’han rehabilitat per acollir les diferents seccions de l’entitat. “El meu besavi havia estat contramestre de Cal Boier, un negoci d’adobs d’Igu­alada, els propietaris del qual van construir l’edifici de Cal Ble. I he estat jo qui he acabat adquirint-lo. A la feina, quan era l’hora de mar­­xar, cridava: apagueu el ble! i aquesta frase va portar a donar el nom a la casa.” Avui aquest espai acull activitats cul­tu­rals i gastronò­mi­ques a què han donat suport persones destacades de la societat catalana.

Lluís Verdés defineix aquest espai com “una casa de cultura, que ha con­tribuït a definir un format d’actes que han servit per a superar barreres psicològiques quant al consum cultural. L’activitat cultural es gesti­o­na a través de la Fundació Privada Cal Ble, constituïda el 2000. La nostra programació es caracteritza per una línia amena i distesa. Vo­lem que es deixi enrere el concepte de cultura com un fenomen elitista i excloent. Ens hem especialitzat en actes de petit format fugint de l’especialització. De fet, creiem que ens hem convertit en un petit ob­ser­vatori sociològic, on es troben reflectides les inquietuds i els in­teressos d’una societat plural. Hem rebut Josep M. Espinàs, Quim Monzó, José María Mendiluce, Antonio Canales, Oriol Bohigas, Isabel-Clara Simó, Miquel Porter Moix, Joan Reventós, Josep Cuní, Fabián Es­ta­pé, Lloll Bertran, Jordi Basté, Guillermina Mota, Lluís Foix, Manuel Fuentes, Maruja Torres i molts d’altres que han participat en confe­rèn­cies, xerrades, presentacions literàries, debats, homenatges, etc., to­tes aquelles activitats que pretenen informar i donar a conèixer. Apos­tem pel concepte de Diàleg que es combina amb tres apartats més, el de Música, el de Cuina i el de Fum.” Cada trimestre s’edita un programa d’activitats que s’envia a 3.000 adreces diferents.

Es tracta d’un projecte que, amb el temps, ha anat agafant envergadura i complexitat. El seu disseny ha comptat amb la col·laboració de l’esposa de Lluís Verdés, Maria Enrich. “Hem creat un equip de professionals amb moltes idees que ens ha permès assolir els reptes inicials. Però enca­ra queda molt camí per recórrer. És un projecte que ha d’escam­par-se com una taca d’oli, ha de donar el màxim de sentit a l’entorn, tot i que el seu àmbit de projecció és el món sencer. Qualsevol pro­jecte que al segle XXI no pensi en el món, no té sentit. També creiem que des de fora de Barcelona es poden articular uns nu­clis co­marcals ac­tius i moderns, que poden servir de vehicle no no­més per a les mani­fes­ta­ci­ons culturals, sinó també per a les més avant­guar­dis­tes.”

L’apartat de Música acull amb periodicitat setmanal, una oferta d’estils i tendències molt diversa. “Tenen lloc al soterrani de la casa, un espai ido­ni per a la realització d’actuacions musicals. Hem rebut un gran nombre d’artistes i grups musicals com Maite Martín, Monica Green, Francesc Pi de la Serra, Big Mama, Sílvia Comes i Lídia Pujol, Miguel Poveda, Toti Soler, Gossos, La Salseta del Poble Sec… L’apartat de Fum reivindica la cultura del tabac des de perspectives variades. Dis­posem d’una sala, Espai de Fum, la més noble de la casa, per fu­mar cigars de procedències diverses, en total 60 tipus diferents. Fem xerrades sobre la història del tabac, demostracions de torce­dors, concursos de fumada lenta amb pipa… Aquesta sala també acull la col·lecció de conyacs, roms i oportos. També hi ha una cava amb més de 300 vins diferents d’arreu del món. A més tenim un terrat per degustar i olorar herbes aromàtiques.”

Finalment, l’apartat de Cuina posa de relleu que “de la cuina en fem cultu­ra, més enllà del fet d’omplir l’estómac. També ha esdevingut un petit fòrum gastronòmic on han tingut lloc propostes diferents, re­fe­ri­des a àmbits com l’enologia, els formatges, la pasta itali­a­na, els per­nils ibè­rics, la pastisseria, etc. Hem rebut cuiners tan reco­ne­guts com Ferran Adrià, Martín Berasategui, Carme Ruscalleda, Joel Ro­bu­chon.”

El projecte de Cal Ble “reposa sobre una filosofia de fons: la idea que l’oci i el negoci es complementen mútuament, en una mena de feed-back a través del qual circulin no només els recursos financers, sinó també les persones, siguin clients o espectadors.”