Sr. Luis Luque
Sr. Luis Luque
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. LUIS LUQUE

FUNDACIÓ ALTARRIBA, AMIGOS DE LOS ANIMALES

Text del 2002

La Fundación Altarriba, Ami­gos de los Animales va ser creada a resultes de la de­tecció de la manca d’organit­za­cions que portessin a terme una tasca de protecció i fo­ment i respecte cap a la vida animal: “No pretenem que tothom estimi els animals, però sí que totes les per­so­nes els res­pec­tin. La nos­tra defensa de la vida de l’a­ni­mal no es basa en cap me­na de filosofia utilita­ris­ta, sinó en la protecció de la vida de l’animal en si ma­teixa, per­què com a és­ser viu com­par­teix la Terra amb altres elements animats.”

A­­questa Fundació “creada l’any 1998, i que en a­quests anys d’existència ha aconseguit moltes més fites que no po­díem so­miar aleshores, ha aconseguit esdevenir un referent en l’àmbit de la protecció d’animals, especialment els domèstics, i no tan sols a Ca­­ta­lu­­nya sinó a tot l’Estat espanyol. Quan vam engegar el projecte ja sa­bí­em que la tasca que havíem d’encetar seria molt feixuga i no espe­ràvem ser capaços de realitzar totes les iniciatives que hem po­gut dur a ter­me. Tot i així, no ens conformen i pensem que encara es poden fer mol­­tes més.” L’esforç i la capacitat de sensibilització i mobilització esdevé encara més gran quan es té en compte que l’únic mitjà de finançament que té la institució són “les donacions d’empreses i particulars.”

Aquest èxit s’en­tén fàcilment en llegir la llista de les persones que conformen el seu Co­mi­tè d’Honor: la senyora Thera Beun Voorstad, la baronessa Car­men Thyssen-Bornemisza, el cantant d’òpera Josep Carreras, els doctors Salva­dor Cla­ramunt, Santiago Dexeus, Mercè Durfort i Coll i Jesús Mosterín, la se­nyo­ra Meritxell Josa, el dissenyador gràfic i artista Xavier Mariscal, la mo­del Judit Mascó, l’escriptora i periodista Rosa Montero, el senyor Eduard Pun­set, el senyor Julián Rafalko, l’escriptora Rosa Regàs i el senyor D. Cle­mens B. Schlettwein. “Abans de constituir la Fundació, vam portar a terme un estudi sobre el marc de protecció existent en el nostre país per als animals de companyia. Al mateix temps, també vam analitzar quines institucions s’encarregaven de desenvolupar iniciatives en a­quest àmbit, quina era la seva situació i quines possibilitats reals d’ac­tuació tenien. La situació era pèssima, tant des del punt de vista jurídic i real de la protecció dels animals, com pel que feia a les organitzacions que gestionaven les iniciatives, ja que la seva capacitat d’actuació estava molt limitada per l’escassetat de recur­sos.”

Això els va conduir a crear una fundació que es caracteritzés pel fet de ser “una entitat que agrupés professionals de les diferents àrees que s’havien de desenvolupar des de la nostra institució. Vam ser conscients des del primer moment de la nostra peti­te­sa, ja que era impossible acollir i ajudar tots els animals aban­do­nats. El que importava era arribar a acon­seguir una certa influència en la societat mitjançant la tas­ca educativa i fer evo­lu­­ci­o­nar la mentalitat existent. Canvi que ha de passar per una major regulació i protecció jurídica, tal com ja suc­ceeix als paï­sos euro­peus. Països com Anglaterra van legislar aques­tes qüestions als segles XIX i XX, fet que mostra el nostre en­dar­reriment en aquest àmbit.”

Les intencions fundacionals de la institució s’han traduït en tot un seguit d’activitats: “L’any 1999 encetàrem un programa de protecció dels gats que viuen al carrer. Vam començar a determinades zones de Bar­ce­lona ­–Ciutat Vella, la Universitat de Barcelona i la Universitat poli­tèc­ni­ca. Després aquest programa s’estengué cap a altres poblacions de l’àrea, i actualment està implantat a Mataró, Sant Feliu de Guíxols i Vi­las­sar de Dalt. Properament, aquesta actuació s’ampliarà a dues ciu­tats espanyoles més, Saragossa i Madrid, cosa que el converteix en el pro­­grama, tant públic com privat, més desenvolupat a l’Estat es­pa­nyol.”

Alhora, també desenvolupen activitats de protecció de gossos: “Hem creat el Refugi-Escola Bú Bup Parc a la Bisbal d’Empordà.”

Aquesta instal·lació va ser possible gràcies a la donació de terrenys efec­tu­ada per l’Ajuntament de la localitat. Pròximament també es realit­zaran acti­vi­tats e­ducatives per tal de conscienciar sobre la necessitat de pro­­tegir els animals. Un espai semblant és el Massís de Cadiretes, a Giro­na, on con­viuen gats i gossos abandonats en estat de semillibertat. Paral­·­lelament, s’han fet càrrec, a Mataró, del manteniment de la gossera munici­pal i la se­va primera ac­tuació ha estat eradicar “la pràctica del sacrifici d’animals.”

Finalment, disposen d’un departament d’adopcions que s’en­car­rega de do­nar una nova família a tots aquells animals que han estat aban­donats: “Vivim en una societat on és molt difícil assolir responsabilitats, i tenir un animal comporta obliga­cions. Quan aquestes es fan paleses, moltes perso­nes se’n desen­tenen i aban­donen les seves mascotes. És una situació molt trista, que requereix mesures educatives i de conscienciació per corregir-la.” La Fundació dóna suport econòmic i instrumental, a ban­da d’as­ses­so­ra­ment i ac­tuació en diverses tasques de salvament, a al­tres entitats pro­tectores dels animals i desenvolupa programes d’ajut social en re­lació als animals, és a dir, el finançament dels serveis veterinaris de les mas­cotes d’a­quelles per­so­nes que no disposen de prou mitjans econòmics per su­fra­gar-los. També gestionen el departament L’Altre Ciutadà, que s’en­car­rega d’atendre totes aquelles incidències rela­cionades amb els animals.

El ventall d’accions que la Fundació desenvolupa es tanca amb la pu­blicació Bú Bup, la llamada de los animales, la qual ha esdevingut “un referent en el món de les revistes d’animals, amb una tirada de 10.000 exemplars, igual com succeeix amb la nostra pàgina a Internet.”

La labor dels 13 col·laboradors fixos i el gran nombre de voluntaris que la Fundació reuneix, fa que s’adonin de crueltats que no són ma­­ni­festes per a la resta de la societat: “El tràfic d’a­ni­mals exòtics és molt perjudicial per als països d’on provenen i a­questa activitat és tan important com el trà­fic d’armes i només és lleu­gerament inferior al de drogues. Ens hau­ríem de replantejar la utilitat i sentit d’espais lúdics, com ara el zoològic on els animals no gau­deixen de cap mena de llibertat. L’únic sentit és la seva tasca quant a la recerca i conservació d’espècies en perill.”