Text del 2002
La Fundación Altarriba, Amigos de los Animales va ser creada a resultes de la detecció de la manca d’organitzacions que portessin a terme una tasca de protecció i foment i respecte cap a la vida animal: “No pretenem que tothom estimi els animals, però sí que totes les persones els respectin. La nostra defensa de la vida de l’animal no es basa en cap mena de filosofia utilitarista, sinó en la protecció de la vida de l’animal en si mateixa, perquè com a ésser viu comparteix la Terra amb altres elements animats.”
Aquesta Fundació “creada l’any 1998, i que en aquests anys d’existència ha aconseguit moltes més fites que no podíem somiar aleshores, ha aconseguit esdevenir un referent en l’àmbit de la protecció d’animals, especialment els domèstics, i no tan sols a Catalunya sinó a tot l’Estat espanyol. Quan vam engegar el projecte ja sabíem que la tasca que havíem d’encetar seria molt feixuga i no esperàvem ser capaços de realitzar totes les iniciatives que hem pogut dur a terme. Tot i així, no ens conformen i pensem que encara es poden fer moltes més.” L’esforç i la capacitat de sensibilització i mobilització esdevé encara més gran quan es té en compte que l’únic mitjà de finançament que té la institució són “les donacions d’empreses i particulars.”
Aquest èxit s’entén fàcilment en llegir la llista de les persones que conformen el seu Comitè d’Honor: la senyora Thera Beun Voorstad, la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza, el cantant d’òpera Josep Carreras, els doctors Salvador Claramunt, Santiago Dexeus, Mercè Durfort i Coll i Jesús Mosterín, la senyora Meritxell Josa, el dissenyador gràfic i artista Xavier Mariscal, la model Judit Mascó, l’escriptora i periodista Rosa Montero, el senyor Eduard Punset, el senyor Julián Rafalko, l’escriptora Rosa Regàs i el senyor D. Clemens B. Schlettwein. “Abans de constituir la Fundació, vam portar a terme un estudi sobre el marc de protecció existent en el nostre país per als animals de companyia. Al mateix temps, també vam analitzar quines institucions s’encarregaven de desenvolupar iniciatives en aquest àmbit, quina era la seva situació i quines possibilitats reals d’actuació tenien. La situació era pèssima, tant des del punt de vista jurídic i real de la protecció dels animals, com pel que feia a les organitzacions que gestionaven les iniciatives, ja que la seva capacitat d’actuació estava molt limitada per l’escassetat de recursos.”
Això els va conduir a crear una fundació que es caracteritzés pel fet de ser “una entitat que agrupés professionals de les diferents àrees que s’havien de desenvolupar des de la nostra institució. Vam ser conscients des del primer moment de la nostra petitesa, ja que era impossible acollir i ajudar tots els animals abandonats. El que importava era arribar a aconseguir una certa influència en la societat mitjançant la tasca educativa i fer evolucionar la mentalitat existent. Canvi que ha de passar per una major regulació i protecció jurídica, tal com ja succeeix als països europeus. Països com Anglaterra van legislar aquestes qüestions als segles XIX i XX, fet que mostra el nostre endarreriment en aquest àmbit.”
Les intencions fundacionals de la institució s’han traduït en tot un seguit d’activitats: “L’any 1999 encetàrem un programa de protecció dels gats que viuen al carrer. Vam començar a determinades zones de Barcelona –Ciutat Vella, la Universitat de Barcelona i la Universitat politècnica. Després aquest programa s’estengué cap a altres poblacions de l’àrea, i actualment està implantat a Mataró, Sant Feliu de Guíxols i Vilassar de Dalt. Properament, aquesta actuació s’ampliarà a dues ciutats espanyoles més, Saragossa i Madrid, cosa que el converteix en el programa, tant públic com privat, més desenvolupat a l’Estat espanyol.”
Alhora, també desenvolupen activitats de protecció de gossos: “Hem creat el Refugi-Escola Bú Bup Parc a la Bisbal d’Empordà.”
Aquesta instal·lació va ser possible gràcies a la donació de terrenys efectuada per l’Ajuntament de la localitat. Pròximament també es realitzaran activitats educatives per tal de conscienciar sobre la necessitat de protegir els animals. Un espai semblant és el Massís de Cadiretes, a Girona, on conviuen gats i gossos abandonats en estat de semillibertat. Paral·lelament, s’han fet càrrec, a Mataró, del manteniment de la gossera municipal i la seva primera actuació ha estat eradicar “la pràctica del sacrifici d’animals.”
Finalment, disposen d’un departament d’adopcions que s’encarrega de donar una nova família a tots aquells animals que han estat abandonats: “Vivim en una societat on és molt difícil assolir responsabilitats, i tenir un animal comporta obligacions. Quan aquestes es fan paleses, moltes persones se’n desentenen i abandonen les seves mascotes. És una situació molt trista, que requereix mesures educatives i de conscienciació per corregir-la.” La Fundació dóna suport econòmic i instrumental, a banda d’assessorament i actuació en diverses tasques de salvament, a altres entitats protectores dels animals i desenvolupa programes d’ajut social en relació als animals, és a dir, el finançament dels serveis veterinaris de les mascotes d’aquelles persones que no disposen de prou mitjans econòmics per sufragar-los. També gestionen el departament L’Altre Ciutadà, que s’encarrega d’atendre totes aquelles incidències relacionades amb els animals.
El ventall d’accions que la Fundació desenvolupa es tanca amb la publicació Bú Bup, la llamada de los animales, la qual ha esdevingut “un referent en el món de les revistes d’animals, amb una tirada de 10.000 exemplars, igual com succeeix amb la nostra pàgina a Internet.”
La labor dels 13 col·laboradors fixos i el gran nombre de voluntaris que la Fundació reuneix, fa que s’adonin de crueltats que no són manifestes per a la resta de la societat: “El tràfic d’animals exòtics és molt perjudicial per als països d’on provenen i aquesta activitat és tan important com el tràfic d’armes i només és lleugerament inferior al de drogues. Ens hauríem de replantejar la utilitat i sentit d’espais lúdics, com ara el zoològic on els animals no gaudeixen de cap mena de llibertat. L’únic sentit és la seva tasca quant a la recerca i conservació d’espècies en perill.”
