Esplugues de Llobregat (Barcelona)
1955
Director General d’Alfa Instal·lacions, S.A.
3-11-2022
Qüestió d’energia. La trajectòria d’aquest empresari ve marcada per l’ofici de les generacions que el precediren, tot i haver transformat l’activitat per adaptar-la al servei integral que reclama la societat avui dia. A aquesta circumstància ha contribuït la seva intervenció en el teixit associatiu empresarial i la participació en la creació d’una comercialitzadora energètica. Malgrat la dimensió de la seva companyia, subratlla que l’equip humà és el factor fonamental de l’organització, que defineix com una família; i és que té molt clar que els valors d’empatia i ajuda al proïsme han de definir qualsevol creació humana amb voluntat de perdurar.
El pare insistí a ser electricista tot i que l’avi havia mort electrocutat
Els meus primers records d’infantesa em porten a l’aula de maternal de l’Acadèmia Balmes d’Esplugues, on amb quatre anys vaig començar l’etapa escolar i la meva relació amb algunes de les persones que a dia d’avui continuen formant part de la meva vida per la forta amistat que ens uneix. També tinc fixades a la memòria les primeres incursions a la Cerdanya, primer a Nas, un poble en què, als inicis, no hi havia ni llum ni aigua corrent. Allà descobrírem el món dels pagesos, a qui ajudàvem en algunes tasques del camp, i a tenir cura dels animals de granja, especialment dels porcs i de les vaques. A la infantesa vam compartir molt temps amb els avis materns, Carolina i Miquel, que, com nosaltres, vivien a Esplugues de Llobregat. L’avi patern, Jaume, però, no el vaig arribar a conèixer, atès que morí (20-02-1939) en un accident laboral en temps de la Guerra Civil. Era electricista, i en el decurs d’una reparació a la cimentera Sanson de Sant Just Desvern, es va electrocutar. El pare, Gaspar, llavors tot just devia tenir dotze anys; malgrat aquell fet, volia seguir les passes professionals de l’avi. La seva mare, l’àvia Esperança, s’entestà a dissuadir-lo, raó per la qual, el pare treballà inicialment a la construcció com a peó. Un dia, un company seu caigué d’una bastida i es va matar. Aquell sinistre fou decisiu perquè l’àvia accedís a què el pare acabés fent realitat el desig de treballar com a electricista.
Per culpa de la crisi del petroli i l’alta conflictivitat laboral que se’n derivà, el pare va haver de tancar el negoci
En un primer moment, el pare començà a treballar en una lampisteria de la Bonanova fent reparacions de tota mena. Però ben aviat s’adonà que volia establir-se pel seu compte. Reclutà gent que l’ajudava en les instal·lacions elèctriques que feia per tota la comarca, i amb els anys, acabà formant un ampli equip. A la dècada dels 70 disposava d’una plantilla de més d’un centenar de treballadors i comptava amb clients de referència com Núñez y Navarro o La Llave de Oro. El seu esperit emprenedor el portà a crear també una empresa de construccions metàl·liques i a obrir una botiga d’electrodomèstics. L’exitosa trajectòria, tanmateix, s’estroncà el 1974. Arran de la crisi del petroli, la demanda de feina s’enfonsà i l’atur es disparà, la qual cosa comportà una alta conflictivitat laboral. Les mobilitzacions sindicals desembocaren fins i tot en l’acampada amb tendes a les portes de l’empresa. Finalment, el 1978 el pare es veié obligat a tancar l’empresa: això va fer que la família ho perdéssim tot.
No puc evitar mirar d’ajudar la resta de persones: estimar i desprendre’s de qualsevol sentiment de negativitat és la recepta per dur una vida enriquidora i feliç
El pare fou la persona més influent a la meva vida. Era un home que ho donava tot per la família i s’erigí en un exemple de lluita en una època molt complexa, en plena postguerra, orfe de pare, d’extracció humil i amb dos germans. De ben jove demostrà la seva capacitat per, del no-res, posar en marxa el seu propi negoci. Inicialment, la seva intenció no fou tant esdevenir empresari com convertir-se en electricista; però, en aprendre l’ofici i créixer professionalment, alimentà l’ànima emprenedora. Ens sabé transmetre aquest esperit, i també molts altres valors d’inspiració cristiana, als cinc fills: Jaume, el primogènit, i els meus germans menors, Gaspar, Xavier i Jordi. No cal dir que la mare, Angelina, també contribuí decisivament al nostre creixement personal. La mare tenia molta vocació maternal i hauria volgut tenir més fills. Sempre deia que se sentia molt feliç quan tenia un petit a casa. Tanmateix, el metge l’hi desaconsellà per evitar problemes de salut. El proïsme, l’empatia i la generositat són tres dels valors que més aconseguiren fer-nos arrelar. El pare, per exemple, acollia a l’empresa gent amb discapacitat quan aquesta pràctica no era habitual. Exhibia una gran humanitat i crec que això marcà el meu tarannà i fa que hi hagi gent que em titlli de massa tolerant. Però no puc evitar mirar d’ajudar la resta de persones, perquè tinc clar que estimar als altres i desprendre’s de qualsevol sentiment de negativitat és la recepta infal·lible per dur una vida enriquidora i feliç.
Els germans vam decidir aprofitar el bagatge professional del pare i engegar un nou negoci
Jo havia estudiat Enginyeria Tècnica en Electricitat a l’Escola Industrial. En aquell temps de joventut, aprofitava els estius per donar un cop de mà al negoci del pare, ajudant en les obres, i més endavant, en la comptabilitat i en la part tècnica. D’aquesta manera, em vaig anar avesant al món de l’empresa. Fou llavors quan vaig conrear la meva principal afició: la música. Em vaig matricular de guitarra, però no vaig tenir prou constància per dominar l’instrument. Això sí, vaig tenir ocasió de fer una petita incursió com a discjòquei en una discoteca de Sant Just Desvern, on un gran amic meu, el Vicenç, que hi treballava, em permeté substituir-lo esporàdicament, junt amb un altre gran amic boig per la música, el Miquel. També segueixo mantenint amistat amb músics professionals, com Paul Kazan «Teo» o David Palau, amb els quals, de tant en tant, a locals de música en directe, em deixo anar i surto a cantar algun tema de l’Elton John o dels Beatles. Quan va arribar l’hora, vaig decidir fer milícies, tot començant a l’Acadèmia Militar de l’Aire, a Cartagena, a l’octubre de 1977, amb dos mesos d’instrucció per obtenir el grau de sergent. Ja com a sotsoficial, se’m destinà a un destacament situat a un coll que hi ha entre Roses i Cadaqués. Vaig finalitzar el servei el gener de 1979, en un moment familiarment complicat, perquè el pare acabava de tancar les empreses i el futur era incert. Davant aquesta situació, els cinc germans ens vam reunir amb el pare. Com que els tres més grans ja comptàvem amb l’experiència d’haver treballat a l’empresa, vam convenir que la millor sortida era aprofitar-ne el bagatge professional i tornar a engegar un negoci del mateix ram. Dos mesos després, em donava d’alta com a autònom i obtenia els carnets professionals com a instal·lador autoritzat de llum, aigua i gas.
Tant hi feia invertir moltes hores de feina i renunciar a les vacances perquè érem molt feliços
Abans de fer el servei militar havia treballat a EMTE, una empresa del sector de les instal·lacions. Fou el pare qui ho proposà a un dels socis un cop jo havia enllestit els estudis. M’oferiren traslladar-me a la delegació de Palma i vaig acceptar la proposta. Els tres mesos invertits a Mallorca foren vitals per decidir que, en el futur, treballaria en un projecte propi. Quan vam engegar l’empresa familiar, vam poder conservar un contracte municipal de manteniment d’enllumenat públic, la qual cosa, afegida a les petites comandes de reparacions que anàvem rebent, ens permeté sortir endavant. No partíem de zero, perquè el pare tenia molts contactes i era una persona coneguda i estimada. Si bé inicialment tots fèiem una mica de tot, més endavant ens vam repartir les tasques en funció dels coneixements i aptituds de cadascú. D’aquesta manera, Gaspar assumí la part econòmica; Jaume, la comercial; Xavier i Jordi s’encarregaven de diverses funcions auxiliars, mentre que jo, pels meus estudis, vaig encarregar-me de l’apartat tècnic. Tinc molts bons records d’aquella primera època, sobretot perquè fou llavors quan vaig conèixer la Rosa, amb qui em vaig casar dos anys després de començar a festejar. Tant hi feia que invertíssim moltes hores de feina i haguéssim de renunciar a les vacances, perquè érem molt feliços i ens empenyia la constància, el fer pinya i la il·lusió. Ella, que treballava a un despatx legal a Barcelona, ens ajudava passant els pressupostos a màquina per als clients.
O en sabíem o n’apreníem
Les instal·lacions en un edifici d’habitatges en construcció fou un dels primers encàrrecs que vam rebre, gràcies a les coneixences del nostre pare. Ens hi vam abocar tots sis amb les nostres caixes d’eines com a operaris, esmerçant-hi la màxima voluntat: o en sabíem o n’apreníem… Fou tota una lliçó de vida per als cinc germans, que vam passar de veure el nostre futur més o menys assegurat a aprendre a ser resilients i a espavilar-nos. Un dels obstacles a què ens enfrontàrem al principi era la desconfiança per obtenir finançament o perquè els proveïdors ens venguessin a crèdit. Estic especialment agraït a Comercial Eléctrica del Llobregat, perquè en aquell moment van ajudar-nos moltíssim. Després d’una primera etapa en què actuàvem tots com a autònoms, el febrer de 1982 vam constituir oficialment l’empresa, amb el nom d’Alfa Instal·lacions, S.A., que fou proposat pel pare, per incidir en la idea de tornar a començar des del principi. Poc després incorporàvem un altre projecte, UMESA (Unidades Móviles Elevadoras, S.A.), dedicat al lloguer de plataformes elevadores. En els nostres inicis usàvem un camió escala per enfilar-nos a fer determinades operacions de manteniment municipal. Després comprovàrem que ens calia un camió hidràulic amb cistella per treballar amb més seguretat i eficiència. Acabàrem adquirint una plataforma elevadora, Movex, en una operació que es convertí en l’embrió d’aquest nou negoci. I és que arran de la compra, molts professionals, en veure’ns, s’adonaven que els podria ser de molta utilitat per a les seves tasques: per als paletes, a fi d’arranjar façanes; per als jardiners, quan tocava la poda d’arbres… Per aquesta raó, vam crear UMESA, juntament amb el propietari granollerí de la marca Movex; i més endavant, en comprar-li la seva part, vam passar a tenir-ne el 100% de l’accionariat. El 1989, Jaume decidí crear Serveis de Producció Muxart, S.L., una companyia dedicada al lloguer de grues i equips per a productores audiovisuals. Tot i que abandonà el seu vincle professional amb nosaltres, es mantingué com a accionista.
La implicació en el teixit associatiu empresarial és una manera d’aportar quelcom a la societat que beneficia el col·lectiu
La demanda de maquinària elevadora es disparà amb la construcció de la planta de SEAT a Martorell o les obres per als Jocs de Barcelona. Gaspar quedà al capdavant d’UMESA el 1992, mentre que el 2005 assumí la direcció de Karradin Group, entitat constituïda per una escissió parcial del patrimoni d’UMESA. L’any 1993, la crisi postolímpica ens va empènyer a buscar alternatives per encarar les dificultats a què ens enfrontàvem, i el pare, en Xavier i en Jordi posaren en marxa una nova branca centrada en les tasques de manteniment: Alfa Mantenimiento, S.L., que després es transformà en Instalpick, que va estar activa fins a finals de 2012. Una sèrie de canvis estructurals ens portaren a crear l’any 2019 una nova divisió de manteniment, amb la denominació d’Alfa Manteniment, S.L. En l’actualitat, la nostra seu és un edifici de 1.700 m2 a Sant Just Desvern, construït a la dècada dels 90 per encàrrec de la família. El nostre negoci se sosté sobre tres pilars: les instal·lacions, el manteniment i les energies. Aquesta darrera activitat l’estimulà la meva inclinació a participar en el teixit associatiu empresarial. Crec que és una manera d’aportar quelcom a la societat que beneficia el col·lectiu; perquè una entitat pot adoptar la representativitat d’un munt d’empreses per erigir-se en interlocutor davant l’Administració. Tot i ser una tasca altruista, t’enriqueix enormement, gràcies a poder conèixer persones interessants o aprendre lliçons i habilitats útils per a la presa de decisions. La meva primera experiència en aquest sentit fou al Gremi d’Instal·ladors de l’Hospitalet. Com a president de l’entitat, vaig formar part de la Junta Directiva de Feníe (Federación Nacional de Empresarios de Instalaciones de España). Igualment, em vaig integrar a FERCA, la Federació Catalana d’Instal·ladors, que llavors aplegava tots els gremis del Principat. La disparitat de criteris va provocar que es produís una escissió i creéssim AGIC. Transcorregut un temps, en què convivien ambdues federacions, vam reagrupar-nos al voltant de FEGICAT, que reuneix una vintena de gremis de Catalunya, tot i que n’hi falten tres d’importants que renuncien a ser-hi: Lleida, Tarragona i Girona. Fins fa no gaire, vaig ser vicepresident segon d’aquesta federació, i la meva trajectòria en el món associatiu em va valer un reconeixement públic, el 2021, en el decurs de la Fira EFINTEC, per part del conseller d’Empresa i Treball, l’Hble. Sr. Roger Torrent. Ara hi segueixo vinculat, des de la seva comissió d’energia. Tota aquesta implicació en l’associacionisme del meu sector va comportar que formés part de la comissió tècnica elèctrica —que després passà a ser d’energia— de Feníe, on, l’any 2009, la Junta es plantejà crear una comercialitzadora d’energia; una interessant iniciativa que esdevingué l’embrió de la nostra tercera divisió.
Feníe Energía, nascuda per donar resposta a les necessitats energètiques dels nostres clients
Impulsar una comercialitzadora d’energia des de Feníe responia a una lògica. Empreses com Endesa o Iberdrola, a banda de comercialitzar energia, oferien als seus clients altres serveis, com ara la instal·lació d’aparells d’aire condicionat. Aquestes tasques les acabaven assumint operaris en condicions molt precàries, raó per la qual vam decidir que, si els nostres treballadors havien de fer-se càrrec d’aquestes labors, seria millor, tant per a ells com per a nosaltres, posar en marxa la nostra pròpia comercialitzadora, Feníe Energía, on em vaig involucrar de ple, formant-ne part del Consell d’Administració durant una dècada (avui en soc patró de la fundació). A Espanya hi deu haver unes 300 comercialitzadores energètiques, de diferent dimensió. Tot i que no se’ns coneix gaire, ens trobem entre les deu primeres, però ens diferenciem notablement de les companyies convencionals com les esmentades, sobretot perquè la formem més de 3.000 accionistes, totes empreses instal·ladores d’arreu l’Estat. Quan una d’aquestes empreses adquireix una o més accions, s’integra a Feníe Energia, i després d’impartir-los una formació, esdevenen agent energètic, fet que els permet, des de la seva seu particular, comercialitzar i oferir energia als seus clients; en molts casos, amb unes tarifes més competitives. Ara mateix, Feníe Energia compta amb 450.000 clients a tot Espanya. En adquirir aquesta condició, estem convertint-nos, també, en assessors en tema energètic, de manera que podem oferir als clients un servei integral.
Bateries virtuals, automòbils elèctrics i comunitats energètiques
El món de l’energia m’ha captivat progressivament, cosa que m’ha empès a què la nostra empresa cada dia hi aboqui més esforços. Ara mateix, oferim diferents tipus d’instal·lacions d’energia renovable. La fotovoltaica és la que està més de moda, mentre que la solar tèrmica, en canvi, ha anat a la baixa; bàsicament, perquè la majoria de les instal·lacions han quedat obsoletes en no haver observat un òptim manteniment. L’aerotèrmica, basada en una bomba de calor per escalfar aigua amb una part connectada a l’exterior, és una altra de les opcions que s’està imposant, ja que és més eficient i més econòmica, perquè opera, sobretot, amb aire. La geotèrmia reclama un espai per perforar, la qual cosa suposa unes limitacions importants. Passa el mateix amb les instal·lacions eòliques, que tenen sentit sobretot per a clients que visquin a la muntanya. D’altra banda, també podem instal·lar punts de recàrrega de vehicles elèctrics. La normativa actual afavoreix que els edificis nous es dotin d’infraestructura per disposar d’aquest recurs. Soc un convençut de la necessitat del cotxe elèctric, entre altres raons perquè es mes sostenible. Tanmateix, durant uns quants anys conviurà amb el vehicle de combustió i amb altres alternatius, com ara els equipats amb motor d’hidrogen. En qualsevol cas, quan es tracta de fer una instal·lació energètica, estudiem amb el client quina és l’opció més adequada segons el seu perfil. Cal comprovar com està consumint l’energia, la corba de càrrega per hores, per dies… Disposem de programes per determinar què és el més recomanable en cada cas, quina potència cal instal·lar per aconseguir la màxima eficiència i si cal complementar-ho amb bateries. Avui es comença a practicar el que es coneix com a «bateria virtual», en què la comercialitzadora energètica guarda al client l’energia no consumida, de manera que, quan li calgui un extra, en comptes de comprar-la en xarxa, cosa que implica més despesa econòmica i mediambiental, recorre directament a la seva energia emmagatzemada. Justament en l’àmbit de les bateries, som partners certificats per Sonnen, un dels principals fabricants de bateries d’Europa, que ens autoritza a instal·lar els seus sistemes d’acumulació. Tot i que les de liti són les més conegudes i esteses, s’està experimentant amb diferents elements i aquestes unitats acumulatives aniran evolucionant. A Alemanya, per exemple, aquest aspecte va vinculat a un fenomen conegut com a «comunitats energètiques». Es tracta, per exemple, que els veïns d’un barri o d’una zona determinada es posin d’acord per tal que els residents puguin aprofitar l’energia generada i/o acumulada per algú que té molta capacitat de generació però no de consum. Això també es contempla en l’àmbit industrial, quelcom força raonable i interessant per a les empreses que conviuen, per exemple, en un polígon i tenen un comportament asimètric pel que fa a generació i consum energètics. De fet, a Catalunya ja s’han engegat iniciatives similars, com la fomentada des de l’associació Sant Just Impulsa.
L’increment dels preus de l’energia ha augmentat la demanda de les renovables
Sempre he estat conscient i he defensat la necessitat d’esdevenir instal·ladors energètics, perquè en aquest àmbit tot va lligat. Cal poder oferir un servei integral al client, que no entendria que puguem instal·lar-li un sistema de climatització però que el derivem a un altre operador per incorporar una placa fotovoltaica. Disposem d’estructura per fer-ho i tenim recursos per no deixar ningú desatès; i si cal, col·laborem amb professionals externs per tal de superar qualsevol mena d’obstacle. Així, a un client li podem fer tot tipus d’instal·lacions. A partir d’un projecte —que, tot i que no som una enginyeria, li podem dissenyar també nosaltres, malgrat que l’habitual és que ens el facilitin—, li podem cobrir les necessitats pel que fa a electricitat, aigua, antiincendis, detecció d’incendis, seguretat, clima, control d’accessos… Igualment, realitzem auditories energètiques, per tal d’analitzar l’eficiència pel que fa als consums i mirar de reduir costos. És un servei molt habitual entre els nostres clients de l’entorn industrial, on hi ha consums d’energia elevats. Estudiem què i com s’està consumint i la maquinària que es fa servir. L’ús de compressors antics o de sistemes de climatització obsolets pot comportar una ineficiència i aconsellar una inversió, amortitzable en un termini raonable, que aporti idèntica potència amb menys consum. La instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta o de sistemes de geotèrmia poden reduir considerablement els costos. L’increment dels preus de l’energia ha vençut les reticències a apostar per l’energia renovable, fins i tot a l’àmbit domèstic, de manera que hem experimentat una allau de demanda. A això hi ajuda la reducció de preus dels equips, que fa que en cinc anys la instal·lació pugui estar definitivament amortitzada.
Estem capacitats per dotar d’instal·lacions integrals a qualsevol mena d’edifici
Treballem tant per al client final com per a constructores; hem fet molta obra nova i instal·lacions amb aquest tipus d’empreses, fins al punt que, quan rebem un projecte predefinit, acostumem a millorar-lo, no només tècnicament, sinó sovint també econòmicament, cosa que ens atorga un valor afegit. Volem que el client ens valori, sobretot, pel servei i la qualitat. A més de l’ISO 9001 de Gestió de Qualitat, comptem amb l’ISO 14001 de Gestió Ambiental. Són certificats força útils com a guia pel que fa a processos d’actuació. Ara mateix treballem, sobretot, al sector de l’alimentació, l’hospitalari i de l’habitatge, però també en la industria, hotels, grans superfícies, concessionaris de cotxes, laboratoris… Estem capacitats, per tant, per dotar d’instal·lacions integrals a qualsevol mena d’edifici. Un dels nostres principals clients es Mercadona. Aquesta cadena de supermercats, de fet, ens ha ajudat a disposar de feina estable. Vam començar la col·laboració fa divuit anys, en fer-los una botiga a Granollers, en un projecte que ens permeté establir-hi una relació de confiança, fins al punt que ara una part de la nostra plantilla està molt especialitzada a atendre’n les necessitats. Això fa que haguem esdevingut una empresa de referència per a ells a Catalunya i que, a vegades, contribuïm en la formació de personal d’altres empreses.
És essencial que els nostres clients confiïn en el nostre expertise quan els assessorem
Quan un client ens contacta per solucionar-li un tema (reforma, ampliació, edificació…), n’estudiem les característiques i li ideem un projecte a mida, el qual, rebut el vistiplau del client, es posa en marxa des del Departament de Producció. Setmanalment, ens reunim per monitoritzar-lo, assegurant-nos que es complexin els terminis o fent els ajustaments que calguin en qüestions de personal, materials, timings, etc., segons es vagi desenvolupant el projecte. Escoltar els nostres clients és essencial, però també ho és fer que confiïn en el nostre expertise quan els assessorem en un sentit o en un altre. En l’actualitat Alfa Instal·lacions és una empresa mitjana, que es troba encapçalada per un comitè directiu, integrat pel Manel, el gerent; el David, el director financer; el meu fill Marcel, i jo mateix en qualitat de CEO. L’organigrama defineix les responsabilitats per departaments, en funció de les tasques a realitzar a fi d’aconseguir els objectius. El Departament Tècnic s’ocupa del disseny i l’estudi tècnic-econòmic dels treballs a implementar segons les necessitats dels clients; el Departament de Producció, de l’execució de les obres, a través del responsable d’aquest departament, dels caps d’obra, dels caps d’equip, i finalment, dels oficials. Pel que fa al Departament de Compres, gestiona les comandes i la logística. Des del Departament de Recursos Humans, Prevenció i Qualitat, es vetlla perquè el personal compleixi amb les qualificacions i els requisits necessaris per executar les feines amb seguretat i seguint els procediments de les certificacions de qualitat i mediambientals, l’ISO 9002 i l’ISO 14001. En darrera instància, el Departament Financer-administratiu s’encarrega de la gestió econòmica, administrativa i d’atenció al client.
«Ara sí que veig que som una família»
Al llarg de la nostra història, hem estat capaços de superar diferents situacions complicades, com la crisi immobiliària, que començà el 2007, i la pandèmia. Sempre recordaré aquesta etapa, perquè el 14 d’agost de 2020 va morir el pare. Fou un home capaç d’unir els seus fills al voltant d’un projecte. Sempre volgué que cadascun de nosaltres tingués la mateixa quota de participació. Tanmateix, havíem conduït molt bé la diversificació d’activitats i l’assignació de responsabilitats de cada fill. En un moment determinat ens reunírem per reestructurar la distribució accionarial i ajustar-la a la lògica d’intervenció a l’empresa. D’aquesta manera, jo passava a disposar de la majoria d’Alfa, a banda de ser-ne el CEO, mentre que UMESA tindria com a director i màxim accionista a Gaspar. A vegades és difícil entendre com es teixeix l’organització a les empreses familiars, però convé assignar a cadascú el seu rol i, també, la quota de participació segons la seva implicació. El dia de l’enterrament del pare vaig dir-me: «Ara sí que veig que som una família». Allí hi havia tothom, perquè tothom va voler acomiadar el pare. I això era una mostra de com havíem aconseguit que el nostre equip se sentís compromès amb el projecte. Aquest esperit també s’evidencià el mes de setembre de 2019, quan vam celebrar els 40 anys d’Alfa Instal·lacions i van venir la setantena de membres de la plantilla —integrada tant pels fixos, uns quaranta, com pels col·laboradors amb els quals comptem de manera puntual—, acompanyats de les seves respectives famílies. L’equip humà ha estat fonamental en la trajectòria de la nostra companyia. Per brillant que sigui un pla estratègic, de ben poc serveix si no comptes amb la plantilla adient per implementar-lo. I això significa no només treballadors preparats, sinó implicats en el projecte empresarial, cosa que s’aconsegueix des de la formació en valors humans, des de la capacitat d’escolta de tots els membres de l’entitat i des de l’exemple d’aquells que liderem el negoci, que hem de ser els primers a incentivar moralment, i també econòmicament quan les coses van bé. El pare solia afirmar que volia gent qualificada però, sobretot, «que siguin persones». Perquè hi pot haver professionals molt competents, però, si no saben relacionar-se amb els altres, no ens interessen. Les habilitats es poden aprendre, però cal que tinguin un determinat tarannà de bell antuvi.
És cabdal comptar amb una parella que comprengui la teva vocació
La meva esposa ha estat essencial en la meva vida, tant personal com professional. La Rosa va entendre perfectament que l’empresa era la meva il·lusió i m’ha donat suport al llarg de tota la meva trajectòria. És una sort comptar amb una parella que en tot moment et faci costat i que comprengui la teva vocació. De fet, arribà a abandonar la seva feina per dedicar-se al nostre fill, Marcel, qui ara, amb 27 anys, ha cursat ADE i un màster en Direcció de Màrqueting i forma part d’Alfa Instal·lacions, on es responsabilitza, bàsicament, dels aspectes de màrqueting de l’empresa i del web, tot i que es troba en període d’aprenentatge.
