Text del 2001.
“Canviar els hàbits i les metodologies de treball és realment complicat, i no solament en un sector, sinó pràcticament en tots”
Potser a algú el pot sorprendre la trajectòria lligada a les noves tecnologies d’aquest llicenciat en filologia catalana i en ciències econòmiques, però el cert és que Narcís Vives ha treballat per tirar endavant una vocació en el camp de l’ensenyament sempre relacionada amb els sis-temes més moderns de comunicació: “Vaig estar molts anys a l’Escola Projecte de Barcelona, i des d’allà vam iniciar una experiència informàtica educativa i de comunicació telemàtica ara fa ja catorze anys.”
Amb els seus companys va ser, doncs, pioner en aquest país i això els va portar a mantenir contactes a escala internacional: “El 1991 vam formar part de la creació d’una xarxa mundial d’escoles que utilitzaven la telemàtica en l’educació.”
La telemàtica “és una disciplina que consisteix a posar en contacte persones o grups per mitjà de les xarxes de telecomunicacions.” Avui tothom parla més genèricament d’Internet, però en el moment que ells van començar, aquest mitjà no tenia el nivell de difusió que té en l’actualitat. “De fet, utilitzàvem xarxes que podien fer coses similars a les que avui fem, però amb una tecnologia molt més antiquada i amb molta més lentitud.”
Aquests van ser els inicis i, de mica en mica, tant a escala internacional com nacional, en Narcís va col·laborar amb projectes molt més grans: “Durant els Jocs Olímpics vaig treballar en un projecte amb la Fundació ‘la Caixa’ en què es posaven en contacte escoles de Catalunya i dels Estats Units, concretament d’Atlanta, que havia de ser la següent seu dels Jocs.”
Així va ser com, progressivament, en Narcís va anar abandonant la docència per dedicar molt més temps a la telemàtica. “Aleshores, l’any 1993 vaig conèixer Mariona Anglès, que ara és la meva sòcia, i vam decidir proposar a Catalunya Ràdio fer un programa per a joves que incorporés la possibilitat de comunicar-se a través de la telemàtica.” Van aprovar-los el projecte, i amb Calidoscopi, el primer programa de ràdio a l’Estat espanyol que integrava ràdio i telemàtica –i que ja tenia llavors pàgina a Internet– va néixer definitivament Espais Telemàtics com a empresa.
El 1987, per molt que pugui sobtar a força gent, en Narcís ja veia en la xarxa unes possibilitats il·limitades: “Fins i tot pensava que es desenvoluparia molt més de pressa. En l’àmbit educatiu, em va semblar una eina importantíssima, perquè permetia que aquella escola que havia estat tancada rere quatre parets, pogués sortir a l’exterior, tant per rebre informació com per projectar-se, no solament dins del propi país, sinó també internacionalment, amb tot el que suposa el coneixement d’altres llengües i cultures i el contacte amb nois i noies i personal docent de l’altra punta del món.”
I afegeix ple-nament convençut: “Per al món de l’educació, Internet ha estat una vertadera revolució. Ara podem establir contacte amb experts d’arreu i estar al dia en molt poc temps. Ja no cal que ens refiem d’un llibre publicat fa cinc anys, perquè podem aconseguir la darrera actualització del tema que ens interessa.”
De totes maneres, a la xarxa hi ha moltes referències, i cal saber destriar el gra de la palla: “El que hem de fer és proporcionar les eines necessàries per tal de trobar el que necessitem. Aquest caos informatiu també fa que apareguin noves disciplines, com l’arquitectura de la informació. Fins ara, estàvem habituats a uns formats tradicionals. Els llibres de text i les revistes, per exemple, disposen d’índexs, pròlegs, divisions en capítols, notes a peu de pàgina, etc., però ens hem de plantejar com organitzar el contingut, perquè no cal que ho fem de la mateixa manera. És a dir, ara podem fer que la informació ens arribi de forma alfabètica, geogràfica, temàtica o com sigui; de fet, les etiquetes són molt importants a l’hora de navegar.”
També cal tenir en compte la visualització de tots aquests continguts: “L’esforç no l’ha de fer l’usuari, sinó que s’han de crear sistemes prou amables com perquè la persona hi accedeixi d’una manera ràpida i intuïtiva. Penso que no se’ls dóna prou importància, i que, en canvi, la tenen. Sóc del parer que no ens hem de quedar amb les pàgines web, perquè es pot anar molt més enllà, com amb la creació de comunitats virtuals d’aprenentatge entre alumnes i professors, o en la intercomunicació entre parts d’una mateixa empresa que està distribuïda en espais geogràfics diferents.”
Són empreses molt diverses i institucions les que es posen en contacte amb en Narcís i el seu equip per tirar endavant els seus projectes a la xarxa: “Canviar els hàbits i les metodologies de treball és realment complicat, i no solament en un sector, sinó pràcticament en tots.”
Perquè el camp de l’educació no és l’únic que coneixen a Espais Telemàtics: “La Mariona és periodista i, per tant, fem també moltes coses relacionades amb els mitjans de comunicació que, malgrat que és un sector que vol anar al capdavant del desenvolupament, també mostra algunes reticències.”
Abans, una persona en tenia prou assegurant que ell ja feia bé la seva feina; ara, cal una mica més: “Avui té molta importància el treball en equip, tothom ha entès que sumant es pot arribar bastant més lluny, i les noves tecnologies ens ajuden a treballar amb moltes altres persones sense trobar-nos amb la problemàtica dels desplaçaments i de la presència física.”
És a dir, es pot afirmar que Internet no deshumanitza, ans tot el contrari: “Realment és un mitjà de relació i es pot convertir en una eina de gestió del coneixement compartit, cosa que és fonamental per al desenvolupament i el futur de les empreses actuals.”
Però perquè tot això funcioni cal un bon equip de gent treballant i una distribució idònia de feines: “La nostra estructura es basa en un equip de disseny conceptual o de redacció digital, després disseny gràfic i programadors. Som un grup ben cohesionat que abraça des de la concepció del projecte fins a la realització informàtica passant pel disseny. Ara bé, si els clients amb qui treballem tenen alguna d’aquestes àrees cobertes ens sumem al seu equip per aconseguir un bon resultat.”
Espais Telemàtics és una empresa de noves tecnologies, però basada en un sistema econòmic tradicional: “La nostra idea és continuar tocant de peus a terra i no fer volar co-loms, per això pensem que és bo seguir amb aquesta línia. Les limitacions crec que podrien arribar per problemes de la xarxa, del canal, però ja s’estan creant autèntiques autopistes que perme-ten que l’intercanvi d’informació pugui ser de grans volums. En aquests moments, ja hi ha molts avantatges, però encara no s’ha universalitzat, i estem convençuts que no trigarà gaire a esten-dre’s tota aquesta millora.”
